A veses tengo malos pensamientos

Eh!, Us pensaveu que ja no m´en recordava dels dos fills de puta.



Bon any a tot el món menys a ells dos ( i a la seves families)

El Maltemps

El turó del mal Temps quan temps era temps

El Maltemps, també anomenat "Puig de Palom" es qui obre el llevant a la mítica Sinera d´Espriu. Es tracta d´un turó de cim suau i planer. La vessant "de mar" forma uns penyasegants imponents només trencats per la desafiant imatge d´uns edificis insultants. L´altre vessant es suau i de fàcil accés a través del rial de Bareu.
Avui es un indret farcit de xalets que s´apropen de manera ofensiva fins al mateix límit. Abans de la seva urbanització era un indret "pelat" amb molt poca vegetació, alguns garrofers i pins i sobretot amb canyes, atzavares, ginestes i d´altres matolls.
El nom de maltemps, es d´origen incert. Es molt probable que es degui al fet que en la seva carena, per la poca vegetació exsitent, hi hagi molt poca protecció de les ventades i gropades. Paradoxalment, les nuvolades que neixen darrera d´aquest turó solen ser en general benignes i inofensives.

Dalt del Mal Temps, arran
les velles soques
de garrovers corcats,
tornava el vent a començar.

Per un camí de cabres
baixà al rial,
Esglaonava fressa
en els canyars

S. Espriu (llibre de Sinera XII)

sant zenon

Cantem un himne a Sant Zenon
Patró d'Arenys, la gaia vila,
que els nostres enemics confon "Arenys de Munt"
i ens fa la vida tan tranquil·la,
Honor i glòria a Sant Zenon!
Honor i glòria a Sant Zenon!

En l'alba sangonent del cristianisme,
els senyalats amb l'aigua del Baptisme
d'esclaus rebien el vil tractament.
Convertits que vau ésser a la llei nova
Vós i els vostres companys de dura prova
vau suportar sense defalliment.

Cantem un himne a Sant Zenon
Patró d'Arenys, la gaia vila,
que els nostres enemics confon "Arenys de Munt"
i ens fa la vida tan tranquil·la,
Honor i glòria a Sant Zenon!
Honor i glòria a Sant Zenon!

La fe dels cristians us sostenia
i amb més força afirmàveu cada dia
que només de Jesús éreu soldat.
Ben aviat la paga us era dada
que a la mateixa vall verda i gemada
i com Sant Pau fóreu decapitat

Cantem un himne a Sant Zenon
Patró d'Arenys, la gaia vila,
que els nostres enemics confon "Arenys de Munt"
i ens fa la vida tan tranquil·la,
Honor i glòria a Sant Zenon!
Honor i glòria a Sant Zenon!

Quan Arenys caminava amb passa incerta
confiant que estaríeu sempre alerta,
us escollí per guia i per Patró.
Ha conservat fidel vostre guiatge
i d'un pom de verol us fa homenatge
un cop cada any i us porta en processó.

Cantem un himne a Sant Zenon
Patró d'Arenys, la gaia vila,
que els nostres enemics confon "Arenys de Munt"
i ens fa la vida tan tranquil·la,
Honor i glòria a Sant Zenon!
Honor i glòria a Sant Zenon!

25 anys sense Espriu

M´adhereixo a la iniciativa d´Antaviana per recordar la figura de Salvador Espriu ara que fa 25 anys que ens ha deixat.

Per això he recuperat aquest vell i bell escrit.

ELS RIALS EN L´OBRA DE SALVADOR ESPRIU

Recordo amb detall cases i carrers del meu poble, vinyes, turons, rials, barques a la fusta, Sempre les recordo just en ser varades.

(S. Espriu, Doctor Rip)

Salvador Espriu reprodueix en la seva obra el paisatge, els costums i les persones d´Arenys de Mar. La mítica Sinera, el seu univers particular, té com a límits naturals, a llevant el turó del Mal Temps i, a ponent, el turó de la Pietat, amb el cementiri a dalt. Es a dir, pràcticament, doncs, el que avui és, encara, el nucli urbà d´Arenys de Mar.

Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més...

(S. Espriu, Cementiri de Sinera II)

Dalt del Mal Temps, arran
les velles soques
dels garrovers corcats,
tornava el vent a començar.

Per un camí de cabres
baixà fins al rial.
Esglaonava fressa
en els canyars.

(S. Espriu, Llibre de Sinera XII)

En les descripcions de la vegetació dels rials, Salvador Espriu es refereix poc als alocars i narra amb molt més detall els canyars i les plantes oloroses que hi troba, com ara el fonoll. Els conreus també han estat descrits de manera reiterativa al llarg de la seva obra.

Horts de secà i vinyes, pins, rials, canyars, alocs, una carena baixa al fons

(S. Espriu, Doctor Rip)

L´oreig passa per l´enreixat dels canyars i s´ajeu damunt el fonoll i els alocs

(S. Espriu, Ariadna al laberint grotesc)

Pols de rial, parets de vinyes i hortes, les hortes rialleres de la costa, florides com un jardí.

(S. Espriu, Laia)

Pels rials baixa el carro
del sol, des de carenes
de fonollars i vinyes
que jo sempre recordo.

(S. Espriu, Cementiri de Sinera I)

La placidessa dels rials es transforma, de sobte, durant la tempesta. Salvador Espriu glossa aquesta metamorfosi en diferents parts de la seva obra literària:

Venia l´aigua
a grossos bots
pels llargs rials.

(S. Espriu, Llibre de Sinera XXXIII)

Quan la desbocada força dels cavalls
de l´aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

(S. Espriu, Llibre de Sinera XXIV)

La velocitat de l´aigua en baixar pels rials es comparada per Espriu amb la força dels cavalls i la descriu, de manera magistral, en els següents versos.

Res no deturaria
la força dels cavalls
de l´aiguat. Si esclatava,
deixa´ls passar.

El galop d´aquests poltres
no durarà.
Els lloms dels bots es trenquen
en el mar.

Deliri de pluja,
veu del llamp.
Retruny amplificada
rost avall.

(S. Espriu, Llibre de Sinera XXV)

Els rials formen un enreixat al llarg de tot el terme municipal. De tots, només el rial de Sa Clavella va a parar a la riera mentre que els altres ho fan en els altres rials que finalment desemboquen al mar.

El rial desembocava a la platja, i les ones eran ja al davant, molt properes

(S. Espriu, Laia)

Precisament, el rial de Sa Clavella pren una especial rellevància en l´obra de Salvador Espriu, donat que és el camí tradicional que es segueix per arribar al santuari del Remei, un dels punts de peregrinació de la gent d´Arenys.

Una tartana pujava rial amunt cap al Remei, i he contemplat com les aixades dibuixaven solcs als conreus i m´aturava a parlar...

(S. Espriu, Ariadna al laberint grotesc)

Per l´enclotat i sec camí de sorra
sentia al lluny resplendir la carena.
Jo no la veig, però, perquè me´n priven
les altes tanques d´alocs i canyars.

(S. Espriu, Llibre de Sinera XXII)

13-D

Doncs això,
Arenys de mar i d´altres municipis decideixen aquest diumenge.

Propera estació; INDEPENDÈNCIA!!!!!

El Bareu, mai morirà?

Pols de rial, parets de vinyes i hortes, les hortes rialleres de la costa, florides com un jardí

(S. Espriu, Laia)

Finalment, les tanques que impedien el pas han estat aixecades, l´enllumenat públic s´encén durant la nit i d´una manera molt tímida els primers propietaris van ocupant allò que van adquirir en el seu dia; són pocs, cosa que indica que s´han venut pocs pisos amb això de la bombolla o bé que els compradors practiquen l´esport nacional d´aquest país, l´especulació immobiliària.
El barri del Bareu comença a prendre vida. Els nouvinguts es faran seu el barri i poc a poc s´anirà perdent la percepció d´allò que en el seu temps havia estat un rial.
Avui, el rial està encaixonat i degradat a gairebé el rang de clavaguera. Els marges són ara escolleres i d´entre els blocs granítics, les males herbes prenen protagonisme i substitueixen als esplendids alocs. Les fèrtils hortes de banda i banda de la llera ara són flamants blocs de pisos amb les seves zones ajardinades.


Del rial del Bareu només en resta el record, aquelles pasejades als capvespres d´estiu sota l´arc de mig punt que formen els canyars, els vols de les orenetes i dels abellarols tot indicant la l´arribada del bon temps, el cant de les granotes als safereigos de Can Triter o de Can Vilanova, Les hortes primerenques, els magnifics alocs,...
El trànsit, els comerços i en definitiva els nous bareuencs pendran ara el protagonisme i segur que d´aquí uns anys es preguntaran sobre el nom de barri, talment com ha passat al barri de Les Doedes. I es que la nostra societat pateix una mena d´ Alzheimer col.lectiu sobre el que havia estat aquest territori en un temps passat.
Ara em passa pel cap una pintada barruera que durant un temps va ser al carrer de la Parera i on es llegia: "El Bareu mai morirà, orgull de classe obrera" i em pregunto si això es veritat i que hem guanyat amb tot plegat.

L´escudella de recapte: la poció màgica dels arenyencs

Com cada any, i ja en van una bona colla, el dimarts de carnaval es cuina al mig de la riera l´escudella de recapte. Aquest caldo de carnaval esdevé per a molts la poció màgica que dona força per tot l´any contra els romans, i es que la invasió cadascú la viu a la seva manera i els romans prenen avui formes molt diverses. El brevatge de carnaval es converteix també en el punt de partida anual dels actes al carrer.
El carnaval a Arenys ha passat per moltes pujades i baixades (ara ja devem haver tocat fons) però l´escudella, any rera any, s´ha cuit durant tot el dia sota els fogons de carbó amb la gran perola/olla i la seva impressionant xemeneia.
Abans el "restaurant" de la placeta era obert altres dies de carnaval, per l´arribada, les botifarres i pel comiat, la sardinada. Aquest any de crisis aquests actes no s´han realitzat però l´escudella s´hi ha mantingut fidel a la seva cita. Segurament la imatge més típica del carnaval arenyenc es la del "caldo dels pobres".
Com cada any els vilatans s´apropen a la placeta per portar els ingredients bàsics del brou: els ossos, la carn, les pilotes, la verdura, la pasta,.... i el cau amb el xef/druïda Imanol al seu davant, s´encarreguen de fer-ho bullir tot plegat i de posar-hi els ingredients secrets que el fan un caldo màgic. El xup-xup comença a mig matí i acaba just abans de servir la poció.
A les vuit puntuals a la cua per a recollir la ració de caldo en una acte que recorda talment als habitants de poble gal abans de rebre als romans.
A continuació, a entaular-se amb els amics a l´improvisat menjador en que es converteix la placeta (això sí, no hi ha senglar!!!). El vi d´en Floris acompanya l´àpat i aquest any la banda de bards de l´escola de música ha alleugerit la digestió amb les seves notes que a diferència del bard gal, si que estan afinades.
Bon profit i fins el brou que bé.

Piscifactoria SOS

Quan arribo a la meva patria, Sinera hi una serie d´elements en el paisatge que em fan adonar en que estic arribant a casa: la torre dels encantats, el tres turons amb l´àvia muntala entre d´altres en són els més anomenats.



De tots els elements del paisatge arenyenc n´hi ha un de molt recent i molt particular. Em refereixo a la plataforma de la piscifactoria. Aquesta enginy surador forma part del meu paisatge i he pogut comprovar en pròpia pell el seu abandó fins gairebé a la seva desaparició. A dia d´avui "la piscifactoria" està tocada de mort i si no s´hi posa remei pot arribar a desaparèixer per sempre. No us creieu que estic enviant un SOS fer reflotar l´empresa de cultius marins que l´explota, us diré a més: s´em en refot si cultimar (o com es digui ara) pugui tancar les portes, l´únic que m´interessa es el seu esquelet metàl.lic que, temps era temps, albergava gàbies per a dorades i que hores d´ara es una gran musclera.


Navegar fins a la piscifactoria amb el meu kayak o bé amb el llagut de rem és una de les coses que més m´agraden i a més si un cop allí puc "fer" un bon grapat de musclos, millor que millor.
Abans que el nostre particular "Titànic" desapareixi hauríem de fer-hi quelcom o bé quan ja s´hagi enfonsat deixar-hi un mort (mai més ben dit) per assenyalar l´indret i col.locar-hi un gall amb una placa on es pugui llegir; " en aquest indret hi havia la piscifactoria d´Arenys, un negoci ruïnós, només sostingut pels fons d´europa i que va ser uan fita per kayakistes, remers i musclaires i pescadors de la zona".

plou

Cap de setmana passat per aigua, afortunadament, ja que la tendinitis no em deixa fer practicament fer res. Si més no amb la pluja no tinc remordiment de fer cap sortida (ni en kayak, ni en btt ni...) i no penso en el si no fos per,...
A casa tot el cap de setmana fent bondat (més o menys) i fent sobretot família.
La pluja es general i generosa ja fa un parell de dies que prècticament no para, això anirà bé per les reserves d´aigua que poc a poc van pujant. A més les previsions indiquen que l´aigua cintinuarà encara un parell o tres de dies. Resulta que aquest maig ha estat el més plujós dels darrers. No sé com s´ho prendran els polítics i que passarà amb el transvessament de ara sí ara no. Sempre he pensat que en el tema de l´a¡gua el problema es de planificació del territori i res més. Que els donguin pel cul!!!! (i es que, com diria el Sisa, " sempre plou sobre mullat")
A través dels vidres el menjador miro el paisatge humit i em passa pel cap els acords del Tomeu, aquí els teniu:

Plou i a defora bufa es vent
Que me fa sentir petit com un granet d’arena
Estic dins del llit estic ben calent
Avui ja no em mouré d’aquí

Plou i a defora bufa es vent
Que dorm es meus sentits i aixeca sa tempesta
I aquest tic a tic que a jo representa
Música i cançons i un bon grapat d’emocions

Plou i a defora bufa es vent
Jo som com un rupit ajupit dins un ullastre
Mig embadalit escolt s’aigo caure
I avui ja no em mouré d’aquí

Plou i a defora bufa es vent
Que dorm es meus sentits i aixeca sa tempesta
I aquest tic a tic que a jo representa
Música i cançons i un bon grapat d’emocions

es senyal de terra humida
d’herba verda i de frescor
tornarà l’ocell que donà vida
desperta’t i vine
aquest temps convida a fer l’amor

fonts, sequera i reflexions

Estem en temps de sequera, sequera en tots els aspectes, inclosa la sequera mental dels nostres representants polítics. Aquells que en el seu dia es van omplir la boca arran del transvessament de l´Ebre i de "lo riu es vida", els qui anunciaven allò d´una "nova cultura de l´aigua" es veu (de beure) que no s´ho creien ni ells mateixos. Ni ells ni els seus predecessors han estat capaços d´articular res respecte a que l´aigua és un bé escàs i molt limitat a la catalunya mediterrània.
L´únic que se´m ocorre ara mateix es recomanar-los ( i ho sento molt) "la sequia", d´Albert Pla i que s´eixuguin el cul que segur que van cagats per la manca de planificació!!!!!!
En aquests temps de manca d´aigua em bé de gust recordar el patrimoni hídric que tenim en forma de fonts per l´entorn de Sinera. En els darrers vint anys he anat passejant al voltant d´aquestes déus i he pogut comprovar en pròpia pell que l´aigua ha anat desapareixent de fonts que des de temps immemorial brollaven pràcticament tot l´any. S´està perdent aquest patrimoni? Us recomano la lectura del treball "Les fonts naturals d´arenys de munt" el llibre està esgotat però de segur que a la biblioteca el trobareu. Cal reivindicar les fonts, cal recordar-les i localitzar-les i per sobre de tot cal que plogui i tornin a brollar. Els bosquerols i pastors que en gaudiren han estat substituïts pels excursionistes i mountainbaiquerus que han de poden continuar disfrutant d´aquesta riquesa patrimonial.
Hi ha moltes fonts catalogades per aquesta zona, aquest es nomes un petit recull (sota el meu particular prisma) de les que m´han robat el cor.



A la riera de Sobirans: la font de l´aigua roja i la font de la milans.
A la Casa Nova de Pibernat: la font del perdigot i la font de la figuerassa.
Cap el pla de les bruixes: la font de l´aulet i la font de la bruguera.
A la serra d´en Sala: la font de la mare de déu del bon tornar.
A l´obaga del montnegre: la font de la brinxa, font del cirerer.
A la serra de bruguera: la font del malpas.

totes les fonts aquí

Coitus interruptus

L´orgasme especulo-constructiu que pateix el nostre país i que sembla que no tingui aturador, té un clar exponent en el nou barri que s´està projectant al voltant del rial del Bareu a Arenys de mar. Aquí el desenvolupament urbanístic permès té com a contrapartida un equipament (la nova escola pública) que segurament es saturarà amb els nouvinguts (com també ha passat per exemple a Arenys de munt); una estranya contrapartida no?
L´urbanització del balcó del maresme (nom que rep la promoció), malgrat que més que un balcó es podria considerar l´entresòl anava acompanyada de la canalització del rial de Bareu inclosa en el pla director de prevenció d´avingudes (rierades) del maresme. La canalització corre a càrrec en el tram que es desenvolupa, (faltaria més!!!), de l´empresa promotora i en el tram ja urbanitzat (carrer Pau Costa) de l´ACA i el mateix consistori. I es precisament aquí on l´es obres estant aturades, l´empresa executora s´en ha desdit de manera molt sospitosa i tot plegat ha quedat parat. D´aquesta forma la canalització del rial s´interromp de manera brusca a l´alçada del carrer Pau Costa produint que l´aigua que llisqui per la conca impermeabilitzada per la zona urbanitzada arribi amb altes velocitats al tram no soterrat i d´aquesta manera s´amplifiquin considerablement el riscos derivats d´una rierada. Aquest fet es pot considerar gravíssim, i una manca de responsabilitat.
En última instància el darrer responsable dels efectes catastròfics que pugui causar una hipotètica rierada a la conca del Bareu en serà l´ajuntament d´arenys de mar.

de ponts, nusos i enciams

A la N2 a l´alçada de Calella han construït un pont cap a la mar blava, m´explico, el pont uneix l´esplèndid parc de le torretes amb el mirador de la roca grossa. Amb aquest pont es possible de fer un trajecte circular a peu des del passeig marítim, fins la roca grossa i des d´allí comunicar-se amb les torretes i el far.
El més curiós de tot es que el "ministerio de fomento" hagi accedit a la petició de construcció de l´esmentat pont, i més si es té en compte que l´ús es únicament per un itinerari a peu. A la N2 tot es competència del "ministerio" i l´ajuntament no pot fer sense el seu permís ni una mala rotonda, suposo que part de la "culpa" de tot plegat la deu tenir en Josep Mª Juhé, aquesta barreja entre polític i "capità enciam" que ara es l´alcalde de Calella.
En un altre ordre de coses però en el mateix sentit, és més curiós encara que la comunicació a peu entre el dos Arenys no s´hagi resolt. Aquesta havia estat una promesa que es va fer arran de la construcció de l´autopista de peatge i el nus de connexions que s´hi havia de fer. Una promesa que s´ha anat endarrerint i que ara sembla estar a punt de desencallar-se. Han hagut de passar una bona colla d´anys, i la solució proposada (per la banda de llevant) no satisfà ni molt menys les expectatives de vianants i ciclistes que cada dia es juguen la vida en aquest punt i més si es té en compte el camí de vianants de Can Jalpí ho fa per la banda de ponent. Haurem d´esperar i conformar-nos amb el nyap proposat, ja se sap, "la pela és la pela" , la concessionaria d´autopistes és de la "caixa" , la "caixa" es qui mana en aquest país i els polítics que té hi ha tingut els dos Arenys no han estat precisament uns "capitans enciam".

El regal d´anar a la feina

Hi ha dies en els que val la pena matinar, agafar la furgo per anar a la feina i fer el trajecte Arenys Calella per la N2. En aquesta època de l´any el trajecte matiner coincideix amb la sortida del Sol i la Roca Grossa es la talaia perfecte per gaudir de l´espectacle. Són pocs minuts però intensos, que carreguen cos i anima i que em fan començar el dia d´una manera diferent.
El dies s´allarguen i el sol surt cada vegada més matiner, aviat ja no coincidirem en la N2 i l´anar a la feina es convertirà en un fet monòton i avorrit.

Les fotos aquí

Arriba el fred

No és que hagui arribat cap massa d´aire polar, però les temperatures ja no són les idonies per a les sortides en kaiak. Aquest estiu ha estat marcat per la tramontana al Cap de Creus cada cap de setmana que el voliem fer, però el kaiakista té paciència i sap que en qualsevol moment es donaran les condicions òptimes per fer-lo encara que sigui un hivern cru. No descarto però sortir algún cap de setmana d´hivern amb l´aquilia des de Blanes o des d´on faci falta.
Les sortides que hem fet aquest any han estat molt potents i m´han permès millorar la tècnica,coneixer nous amics i tenir-li molt respecte al mar.

Aviat arribaran les primeres neus al pirineu ( si el canvi climàtic ho permet ) i els cubrebanyeres i la pala serà subtituït pels "esquisos" les botes i els pals. Ja en començo a tenir ganes, i a més aquest any els adoslescents de la casa estan més animats en pujar cap a la neu.

El rem, acabada la temporada, que ha estat dura, ara toquen unes merescudes mini vacances, a preparar l´assemblea i a planificar l´any vinent i per descomptat el sopar de final de temporada.

El món continua rodant, menus mal. L´ave provoca el caos a la capital i els polítics cada cop ho tenen pitjor. Es fa una puta obra pels superexecutius i els "noucentseuristes" tenen que matinar cada dia més (ens tenen agafats pels collons). A més el
rajoy té un cosí físic que li ha dit que això del canvi climàtic "són collonades" per aquesta gent només existeix el "canvi de divises" i el "pilotàs immobiliari" mentre que nosaltres "no tindrem casa en la puta vida".
Com diria el Fortuny: "són uns fills de puta acabats".

endavant les atxes