En Sergi

"per cada inici hi ha una raó"

Personalment no el conec, es més, m´en assebnto de la seva aventura gairebé quan està apunt de finalitzar-la. Així, sense fer remor, pasant de puntetes per davant dels nostres nassos.
L´onze de juny, en Sergi surt d´Argelers de la marenda per a fer una travessa en kayak per la costa brava i el litoral català. En Sergi es un confès enamorat de la Costa Brava i aquesta travessa en vol ser un homenatge.
En Sergi no és cap kayakista expert per afrontar aquesta singladura en solitari, porta un equipament bàsic, lluny dels luxosos kayaks, dels trajes secs i d´altres complements carísssims amb els que els kayakistes es farceixen. Si m´ho permeteu, va equipat "made in dectahlon". El kayak del Sergi no es un Nigel Denis, ni un Valley, ni un PH, es més, no es ni de fibra de carboni ni de tant sols de fibre de vidre. En Sergi porta una kayak de polietilè, allò que qualsevol empresa de lloguer ens donaria si acreditem uns mínims coneixements (saber nedar?)
D´experiència en té molt poca, no té ni títols, ni cursos tècnics d´aquells que serveixen per penjar el diploma al despatx i fardar ensenayant el carnet. No té cap mena de preparació tècnica ni mai havia fet un viatge en solitari. Tampoc es de cap club de piragüísme ni compta amb cap suport en terra ni cap sponsor.
Poc a poc creua l´Ebre, es troba davant les costes de Castelló. No és fins arribar a Alacant que la premsa local s´en fa ressò. En aquest punt, en Sergi pensa en arribar fins a l´Atlàntic i sense adonar-se comença a remontar la costa de Portugal. Vol portar-li uns pensaments a la seva germana que viu a Donosti. En aquest país, el forum de kayak de mar per internet començen a treure fum al puiblicar noticies de nostre heroi i l´efecte s´encomana al fòrum gallec i a l´espanyol. A partir d´aquest moment els kayakistes del cantàbric comencen a contactar amb en Sergi li li donen suport.
En Sergi va arribar ahir 8 de desembre a la platja de la Concha de Donosti, dos dies abans li escriu finalment la carta a la seva germana.
Sergi, aquí va un petó per a tú ;)

Foto-Kayak

He presentat el concurs foto-kayak aquetes tres fotografies. Se que amb la meva modesta càmera compacta poc tinc a fer amb tots aquells que fotografien en reflex. La qüestió és participar i difondre el caiac de mar arreu.

Ens veiem en el mar

far

proa

a punt

Cala Trons

El terme de Lloret té racons màgics, un d´ells la caleta d´en Trons. Avui amb un sorral molt minso degut a que la propietat de terreny s´ha apropiat de la riereta que hi menava sediments i farcia la platja.

Que n´es punta molt sortida
que depura decidia
del llevant els cops més bons,
defensant eixa platgeta
tant bonica i petiteta
que es sa caleta d´en Trons

Una cala, molt senyora,
on t´hi trobes bé a tothora
embaumada per olors fins,
que et porten les ginesteres
que creixen per ses voreres
i també milers de pins

(Sebastià Gallart i Ribot)

Britany kayak Festival

Un cop a casa, i amb els pòsits ja ben sedimentats, es el moment de fer valoració del Festival de Kayak a la Bretanya.
D´entrada, el meu bateig en una zona de marees i fortes corrents i en segon lloc el fet de que l´Stella també en volgués prendre part.
Primer, un xic espantats, haviem de demostrar a la SNSM que els kayakistes que participavem a la trobada erem responsables i coneixiem totes les tècniques de rescat i remolcatge. Més tard en Philipp ens parla dels paranys que s´ens poden presentar: fortes onades fruit de la meterorologia, corrents de marea brutals (de fins a 13 nusos), brises marines i molta provabilitat de tenir boires molt espeses.
Poc a poc al costat dels experts de la zona: Veronique, Guy, Jean Pierre, Gilles, Stephan,... ens vam anar trobant cada vegada millor en el medi i dia sí, dia també participavem en les sortides programades
La valoració final del tot excel.lent, moltes noves coneixences, una gran acollida i l´Stella molt per sobre de les meves millors espectatives. Tots dos vam gaudir del paisatge i de la força del mar a sobre d´una embarcació tant fràgil, i alhora tant segura, com es un kayak de mar.
Pot-ser el fet de no poder haver anat a ile de Molene degut a les condicions adverses amb que ens haguessim trobat a la tornada es l´única espina que tinc clavada i a la vegada és una excusa per a poder tornar-hi. Jo m´hi apunto amb els ulls tancats.

Les meves fotos del festival

Forebre: Benifallet -Tortosa

Aquesta vegada tocava en primavera i a més amb un tram fins llavors desconegut per a mi. La cirereta de la sortida, a més de la fideuà de la Cinta, era sens dubte travessar amb piragua l´assut de Xerta.
El dissabte presagiava males noticies amb pluges intenses al final del dia, que tal i com va dir en SuperMauri, durant la nit desapareixerien i el diumenge seria un dia assolellat. Dit i fet.
El vespre de dissabte una bona colla ja es va aplegar a Benifallet i diumenge la resta del grup va anar arribant. No ho sé exactament però segur que una setantena de piragües van prendre la sortida a l´embarcador de Benifallet. Abans però uns mini parlaments i la degustació de pastissets i vi de la Terra Alta.
La primera sorpresa de la jornada va ser la remuntada del riu Canaletes, que degut a la pluja de la nit anterior l´aigua era de color xocolata. En Lluís m´explica que la colònia d´oms que hi ha a la ribera es l´única de la península que, ara per ara, no presenta grafiosi.
Més endavant la torre fortificada de Mollet ( a mig camí de les dues grans vil.les medievals; Tortosa i Miravet) i amb empremtes de la guerra civil.

Poc a poc arribem a l´assut de xerta on gràcies a l´enginy podem superar el desnivell d´aigua. Immediatament després de l´Assut, primer Tivenys i després Xerta on teníem una cita amb la Cinta. Breus parlament de l´alcalde de la localitat i obsequi mistela i pastissets farcits de taronja ( boniiiiissims!!).

Amb la panxa plena reprenem el que ens resta de camí travessant "les cinc illes" fins arribar a la majestuosa Tortosa. Si bé l´arribada a Miravet la la tardor va ser espectacular, l´arribada a Tortosa d´enguany no es queda gens coixa, i es que la visió des del riu dels edificis medievals de la vila es fantàstica

Les meves fotos

les fotos dels companys

juanEG
Rafagurú
CapitanRemo
Fran
carlos Qajaq
Koe
Hombrealagua
Blauet
Manu

Nigel Foster

Aquests dies de symposium pagaia he tingut l´oportunitat i el plaer de navegar amb molts dels millors palistes del món. Entre tots destaco Nigel Foster. El que es considerat el millor de tots resulta ser un tipus corrent, accesible, bromista, que nageva optimitzant al màxim l´esforç i realitza les maniobres de manera gràcil i suau. La majoria de palistes, entre els que m´incloc, fem servir la "força bruta" per a maniobrar. Nigel ho fa aparentment sense fer el mínim esforç.
He pogut gaudir de les seves explicacions, he navegat al seu costat en la travessa del Cap de Creus he intentat imitar els seus suaus moviments de pala.

Foster va començar a navegar de molt jove. Als anys setanta ja havia fet la trevessa entre França i Anglaterra i la cincumnavegació d´Islàndia. Ha travessat també la badia de Hudson, les illes Baffin i la penninsula de Labrador.
Ha dissenyat alguns kayaks entre els que destaca el legend de point 65º N

Taballera a l´hivern

Taballera a l´hivern

Taballera, la senyora del gou, la gran platja de la Mar d´Amunt, situada al cor del golfet.
A l´estiu atapeïda d´embarcacions de totes mides i tamanys, a l´hivern deserta, nomès trepitjada per algún excursionista o bé algún kayakista que no es volen perdre l´espectacle .

Tant sols accesible per mar o bé a peu pel camí que surt del Port de la Selva i ens duu a Sant Baldiri.

Taballera a l´hivern

De còdols petits i sorra gruixuda abocats per la riera que hi desemboca forma una perfecte mitja lluna orientada a la tramuntana. L´extrem de ponent està molt més protegit del vent del nord i per això s´hi aixequen unes barraques de pescadors , que avui estan pràcticament en runes.

Taballera a l´hivern

Taballera ha estat de sempre una platja molt cobejada i motiu de disputes entre els pescadors cadequesencs i els seus veins del Port de la Selva. Es un lloc ideal per a la pesca a l´encesa, una modalitat d´art de platja que malauradament s´ha perdut.

Normalment la platja ens obsequia amb algún petit aiguamoll format per la força de la tramuntana o bé per les plugues si han estat generoses.
Un passeig per l´entorn ens porta a una bonica i ombrivola pineda als voltants de les barraques, el que en el seu dia va ser un pou i les feixes delimitades per paret seca que en el passat devien proveir de blat o raïm

Rutes en Kaiak (II): Blanes - Tossa, entre freus i illots

Itinerari

Sortida: Port de Blanes
Arribada: ES Codolar (Tossa)
Temps orientatiu: 3 hores (retallant la costa)

port de Blanes

Blanes, la porta de ponent de la costa Brava es el punt d’inici d’aquest ruta. Sortir des del port de Blanes és sempre un plaer.

Entre les instal·lacions del Club Nàutic i la zona pesquera de port, es troba una petita platja que serveix d’avarada per a petits bots i que serà el punt de sortida d’aquesta ruta.

punta de Santa Anna

Enfilem direcció a la punta de Santa Anna (veritable inici de la Costa Brava) i al passar el cap ens trobem amb primera cala del recorregut, Sa Forcaneda just als peus del Jardí Botànic Mar i Murtra. No deixa de ser curiosa la visió del jardí botànic des del mar. La següent platja, en majúscules, és la Cala de Sant Francesc tranquil·la a l´hivern i agoviant a ple estiu. Continuem navegant fins arribar a una roca singular i molt lligada al S´amorra amorra, S´agulla, a través d´ella entrem al freu del mateix nom i a partir d´aquí accedim a les platges de Treumal i Santa Cristina, dues cales més de primera divisió (a l´hivern). Només travessar Santa Cristina arribem a una de les “perles” del recorregut, la platja de Sa Boadella, rodejada de vegetació i també molt freqüentada. Sa Boadella té com a talaia a l’extrem més oriental el mas de Santa Clotilde, una imponent casa senyorial amb un jardins que ara són públics.

Sa Forcaneda

S´agulla

Entre Sa Boadella i Fenals, la primera platja de Lloret hi ha els freus de l’Illa des Bot i de Ses Illetes. Fenals és una llarga platja, completament urbanitzada i rodejada d´edificacións, bastant modernes, fetes amb molt poc de gust. Entre Fenals i la platja de Lloret ´hi troba Cala Banys, més freqüentada de nit que no pas durant el dia.

Platja de Lloret

La platja de Lloret, malgrat ser una sola unitat es diferencia en sectors. La toponia que es fa servir es deu al antics pescadors, car lLoret, malgrat ser avui un símbol de turisme a casa nostra, va ser durant molts anys una vila marinera de primer ordre. Així doncs el sector de ponent s´anomena Es Trajo de Vilavall, la part central Es Trajo d´en Reiner i i la part més oriental Es Trajo de Venecia.

Un cop travessada la llarga platja de Lloret i sota mateix del Castell, hi ha Sa Caleta, platja que tradicionalment han utilitzat els pescadors de Lloret i l´inici dels freus. El tram comença per una zona plena de petits esculls i moderats illots: Sa roca plana, Es frare gros, Freu d´en Siltre fins arribar a Cala Trons. Continuem pel Freu d´en Barbano i la punta de Capdells, aquí continua el mateix espectacle de passos estrets únicament accessibles des de petites embarcacions com ara el kayak. Continuem a través dels freus de Sa Tortuga i Sa Roja fins arribar a una altre petita platja; Sa Cala Gran..

Castell de Lloret

El segúent arenal és Cala Canyelles és una esplèndida platja semi ocupada per un petit port esportiu a l’extrem de ponent. La platja està dividida pel mig per un conjunt de roques anomenat Es carquinyoli o ses roques des mig. A ponent d’aquesta roca la platja està fortament urbanitzada mentre que a llevant es molt més “verge”. En aquest sector es troba una bonica edificació, avui abandonada que hauria estat en temps pretèrits un exel.lent refugi de pesca.

Freus i illots

Al costat de llevant de Canyelles, comencen una sèrie de de freus i passos estrets que fan les delícies dels kayakistes. Passos gairebé impossibles. Primer, Els bullents i que continuen fins quasi arribar a Sa cova de ses falcies. Aquesta zona es perillosa quan la mar està moguda, especialment quan predomina el llevant, en alguns punts hi ha molt poc fons i pot representar un ensurt si no s’està a l’aguait.

El recorregut fins a Cala morisca continua per més freus únicament navegables amb piragua com sa fusta o sa porrassa.

Cala Morisca

Cala Morisca es una petita cala d’espessa vegetació, coronada per una riera i on els grans còdols i les roques predominen sobre la sorra. Es un lloc idíl·lic, sobretot fora de temporada. Un cop passem la punta del Cap de Bou arribem a la badia de Llorell, fortament humanitzada i separada en diverses platges. De ponent a llevant: Porto Pi, Llorell, Cala des Rajols, Cala d´en Carles i Cala Llevador.

Freus i illots

Continuem a través dels freus de la unta de Sa Boquera i el tram que tenim a continuació es potser els menys urbanitzat del recorregut. Continuem entre freus fins arribar a Cala Moltó. Retallant la costa i trobem Sa Cala d´en Jeroni i Es Sot d´en Coma, en totes elles i predomina la pedra. Un cop passada la punta des Cards, ens trobem amb l’imponent Cap de Tossa que poc a poc ens va mostrant la platja des Codolar, punt final de la travessa. L’entrada per mar a Es codolar es imponent, a mesura que ens hi acostem, sens mostra de manera cada vegada més clara la muralla que envolta la vil·la vella.

Es Codolar

Transfreu: kaiak al gener

Aquest any de poques neus i gens esquí de fons, m´he apuntat a la transfreu (aquesta gent de Lloret ja en porten 5 edicions d´aquesta trobada kayakera).
Tota la setmana d´anticicló feia preveure una mar d´allò més pla però la realitat, afortunadament, ha estat ben diferent. La entrada, i sobretot la sortida de l´aigua ha estat un xic complicada. El pendent de la platja i la famosa onada "orillera" han posat emoció a l´assumpte i ens ha obligat a gairebé tothom a mullar-se, com a mínim el cul.

Hem estat un centenar de kaiaks navegant pels passos estrets que ens regala aquest tros de costa. El trencar de les onades ha possat una mica més d´emoció als fvalents que han entrat als freus i més d´un ha anat a l´aigua.
Cala Morisca, el punt final, evidentment s´ha fet petita i el reagrupament es fa a cala Llevador, molt més grossa i protegida del garbí que començava a entrar.
La tornada amb F3 ha estat un xic més exigent. Les ones de proa feien l´avanç més lent i de tant en tant ens refrescaven de dalt a baix, poc a poc, hem anat guanyant aigua fins arribar a la platja de Lloret on ens esperava un esplèndit estofat de sèpia.
El recorregut, malgrat que curtet, ha estat l´ideal per a un dia d´hivern i amb l´estat de la mar que hem trobat. I es que un centenar de persones ens hem enfundat la roba tèrmica i hem desafiat el vent, les onades i el fred.
Devem estar boixos o bé això dels kaiak ens agrada molt.

Tardor, Ebre i reflexions

Miravet, un dels millors port per entrar en kayak

Nova tardor i nova trobada desorganitzada a l´Ebre, ja en són tres. Cada any a l´acabar el bon temps espero "en candeletes" el dia de la trobada. El primer any nombrosa, érem uns 20, tots erem novells. El segon any molt més reduïda, no passàvem dels 10 però motl ben avinguts. Aquest tercer any, multitudinària, diuen que uns 90 kayaks van navegar per l´Ebre en el tram Garcia-Miravet-Benifallet.

La xarxa té moltes coses bones i una d´elles és el fòrum de kayak de mar, espai virtual on es convoquen aquestes trobades. Hi participem cadascú, a títol personal, amb el seu "nom de guerra" (nick) i la trobada serveix, a més, per relacionar nicks amb persones reals. Segurament aquest any no ens hem conegut tots (com havia passat en els anys anteriors) però tothom en major o menor mesura ha posat rostre a alguns dels participants en el fòrum.

Erem més de 90 i cadascú de nosaltres ha viscut els 30 km de descens a la seva manera: acompanyat dels seus, petant la xerrada amb nous coneguts o navegant en solitari i gaudint de l´espectacle natural que el riu ens ofereix,. I es que no hi ha només un Ebre, n´hi ha tants com kayakistes van navegar pels seus fils d´aigua. Prova d´això són les fotografies que s´han enviat al fòrum. Cadascú retrata el seu riu i de debó que no n´hi ha dos d´iguals.

Pera mí aquesta trobada també ha estat especial, en un primer moment volia venir amb el meu projecte, però d´una banda la gran quantitat de penya i per altre el fet de venir acompanyat per la meva parella em va fer desistir de la idea. L´Stella, malgrat que fa uns quants anys que naveguem junts i que les hem vistde tots colors, li té un especial respecte a tot allò que no sigui mar (suposso que per desconeixença) i m´em va costar molt de que vingués. Al final, s´ho va passar d´allò millor, i el més important, li ha perdut la por al riu.

Aquí teniu els posts i les fotos d´alguns dels participants:

blauet (lluis de beniemocions)
rafaguru
josemikai
koe
Fran
Carlos qajaq
hombrealagua
manu
capianremo
fdefelip

Rutes en kayak (1): Tossa-Sant Feliu

Sortida: Platja de la mar menuda (Tossa)
Arribada: Port de Sant Feliu de Guixols
Distància: 11 milles (anada)
Temps orientatiu : 2 hores 15 min (retallant la costa)

Tossa

Un dels més vells recorreguts per la costa brava en tota la seva essència. En ell s’hi troben la totalitat d’ambients idonis pel kayak: platges solitàries i inaccessibles per a cap altre tipus d’embarcació, espadats i costa escarpada, passos estrets, coves, grutes i avencs, penya-segats imponents, natura en tot el seu esplendor.

La sortida és de la mar menuda, la petita platja que obre el llevant de Tossa. Allí es relativament fàcil el descarregar el material (amb permís de les nombroses empreses que porten submarinistes a fer el bateig a la "banyera de ses dones"). A més el pàrquing dels cotxes es molt més senzill i econòmic que no pas a la platja gran.

Alguna de les nombroses coves del tram

La sortida des de la mar menuda es gairebé sempre plàcida, un cop passat el pas que hi ha entre l’illa i la punta de la mar menuda comença la veritable navegació que ens portarà fins a Sant Feliu. En condicions normals d’estat de la mar són una mica més de dues hores, ara bé, això dependrà del ritme de paleig i sobretot del temps que dediquem per badar entre les roques i les coves,...La primavera és una època ideal per aquesta sortida, les “golondrines” i demés embarcacions encara no naveguen i ens trobem sols amb les nostres piragües.

Un dels molts freus

Aquest primer tram proper Tossa està ple de freus i esculls. Espectacular es el freu anomenat On s’estimbà es carabiner just abans d’arribar a la petita i acollidora platgeta de Es sot d´en Boada d´allí enfilen rumb al conjunt d’illes des Palomar, proveu el pas que vogueu, tots són navegables en kayak. La següent platgeta és Sa cala d´en Jaume. Abans d’arribar a Cala Bona, trobem la primera de les coves de la ruta, Sa cova esclafada amb una petita entrada a ponent practicable sense la piragua i que connecta amb l’entrada principal. En aquest primer tram la costa es plena de racons. Abans d’entrar a la badia Cala Bona hi ha Sa cova des bergantí i en la mateixa badia hi trobem la cova de cala Bona i la cova de Sa Gatera. Cala Bona, com el seu nom indica està protegida de tots els vents. A ple estiu es prescindible, fora de temporada, sense el "xiringuito" que la ocupa totalment es un lloc idíl·lic i molt tranquil.

Cala Bona

Continuem el recorregut i el següent pas es Cala Pola, una bonica platja de sorra que en l’actualitat, un càmping que se l’ha apropiat en propietat. A cala Pola, amb el mateix nom hi ha una petita cova. Passat el cap de Pola, i abans d’arribar a lla badia de Giberola es troba la interessant cova d´en Cateura. Passat el cap ens trobem amb la badia de Cala Giberola, també urbanitzada fins a extrems insostenibles per un complex turístic de gust dubtós. Cala Giverola té al seu ponent uns penya-segats impressionats, navegar-hi arran es un plaer. Després trobem el cap des Pentiner que protegeix Cala Futadera de les marinades i del garbí però que està molt exposada a les llevantades. Aquest racó està farcit d´embarcacions en la temporada de bany.

A partir d´aquest punt la costa es fa menys retallada i abrupte però no per això perd el seu encant. En aquest tram de costa trobem Sa cova des Tabaco, nom que evoca èpoques on el contraban era el “modus” de vida per la gent de mar de la regió. Just abans d’arribar a Cala Salions, es troba Sa Canal, un espectacular freu només accessible amb petites embarcacions.
Cala Salions es una altre de les cales urbanitzades amb molt mal gust i que evoca una època on la llei de costes no existia i l’especulació immobiliària era l’esport nacional d´aquest país.

Continuem navegant i trobem algunes petites caletes amb molt d’encant fins arribar a la platja de Vallpresona, de còdols amb l´illot de Sa Galera al bell mig. La cala està molt poc protegida de l’onatge i desembarcar-hi no sempre es fàcil. Vallpresona es tot un símbol de la pressió ecologista per impedir la seva urbanització. Val la pena aturar-se per contemplar la força del seu paisatge interior i es probable que trobeu algú que aprofita l´indert per acampar. Entre els personatges que sovintejaven la zona hi havia una mena de "Robinson Crusoe" a la catalana.

Platja de Vallpresonda

Les següents platges són Cala Cabanyes i la Platja del senyor Ramon, també anomenada platja de la Corcollada. Aquesta es bastant freqüentada ja que té un accés fàcil des de la carretera. Travessem la platja per sota dels ponts de Canyet i arribem fins a la platja del mateix nom i a la platja dels Canyerets, també fortament urbanitzada. A partir d´aquest punt tota la costa que ens queda fins arribar a Sant Feliu només es accessible per mar degut al fort pendent i sobretot a l´espessa vegetació formada sobretot per bardisses i matolls.

Platja de canyerets i Sa Bardissa

Ara, la resta de l´itinerari discorre per indrets no urbanitzats des de la costa. Després de la platja de Canyerets, comença una zona rocosa anomenada Sa Bardissa que continua de manera rectilínia fins a l´acollidora cala Joana i la punta d´en Romeguer. Entre aquesta i la punta d´en Bosch ha un petit golfet molt protegit de l´onatge on hi ha racons molt tranquils, allí hi trobem cala Urgell i cala d´en Bosch.

Punta d´en Bosch

Tot just creuada la punta d´en Bosch hi ha una petita badia amb esculls i petits freus on hi trobem platgetes com Cala Rampells i Cala dels Músics, molt acollidores i protegides del garbí.
A continuació hi trobem unes boniques coves: primer la cova de la sapa i un xic més endavant les coves d´en Vitaia, la dels Contrabandistes i de Can Pei, les tres, una al costat de l´altre.

Cala del Vigatà

El tram final del recorregut es molt rectilini i poc abrupte i amb una costa baixa que discorre per la platja d´en Dell, llarga, estreta i de còdols, Sa Crestera i S´Esllavissada, que sense cap interrupció destacable en portarà fins a la Cala del Vigatà i punta de garbí de Sant Feliu, aquí la costa torna a guanyar alçada. Travessem aquest petit cap i fem rumb cap a la platja de Sant Feliu de Guixols passant per un curiós freu.

Sant Feliu