diumenge, 31 d’octubre de 2010

Rutes en kayak (1): Tossa-Sant Feliu

Sortida: Platja de la mar menuda (Tossa)
Arribada: Port de Sant Feliu de Guixols
Distància: 11 milles (anada)
Temps orientatiu : 2 hores 15 min (retallant la costa)



Tossa

Un dels més vells recorreguts per la costa brava en tota la seva essència. En ell s’hi troben la totalitat d’ambients idonis pel kayak: platges solitàries i inaccessibles per a cap altre tipus d’embarcació, espadats i costa escarpada, passos estrets, coves, grutes i avencs, penya-segats imponents, natura en tot el seu esplendor.

La sortida és de la mar menuda, la petita platja que obre el llevant de Tossa. Allí es relativament fàcil el descarregar el material (amb permís de les nombroses empreses que porten submarinistes a fer el bateig a la "banyera de ses dones"). A més el pàrquing dels cotxes es molt més senzill i econòmic que no pas a la platja gran.


Alguna de les nombroses coves del tram

La sortida des de la mar menuda es gairebé sempre plàcida, un cop passat el pas que hi ha entre l’illa i la punta de la mar menuda comença la veritable navegació que ens portarà fins a Sant Feliu. En condicions normals d’estat de la mar són una mica més de dues hores, ara bé, això dependrà del ritme de paleig i sobretot del temps que dediquem per badar entre les roques i les coves,...La primavera és una època ideal per aquesta sortida, les “golondrines” i demés embarcacions encara no naveguen i ens trobem sols amb les nostres piragües.


Un dels molts freus

Aquest primer tram proper Tossa està ple de freus i esculls. Espectacular es el freu anomenat On s’estimbà es carabiner just abans d’arribar a la petita i acollidora platgeta de Es sot d´en Boada d´allí enfilen rumb al conjunt d’illes des Palomar, proveu el pas que vogueu, tots són navegables en kayak. La següent platgeta és Sa cala d´en Jaume. Abans d’arribar a Cala Bona, trobem la primera de les coves de la ruta, Sa cova esclafada amb una petita entrada a ponent practicable sense la piragua i que connecta amb l’entrada principal. En aquest primer tram la costa es plena de racons. Abans d’entrar a la badia Cala Bona hi ha Sa cova des bergantí i en la mateixa badia hi trobem la cova de cala Bona i la cova de Sa Gatera. Cala Bona, com el seu nom indica està protegida de tots els vents. A ple estiu es prescindible, fora de temporada, sense el "xiringuito" que la ocupa totalment es un lloc idíl·lic i molt tranquil.


Cala Bona

Continuem el recorregut i el següent pas es Cala Pola, una bonica platja de sorra que en l’actualitat, un càmping que se l’ha apropiat en propietat. A cala Pola, amb el mateix nom hi ha una petita cova. Passat el cap de Pola, i abans d’arribar a lla badia de Giberola es troba la interessant cova d´en Cateura. Passat el cap ens trobem amb la badia de Cala Giberola, també urbanitzada fins a extrems insostenibles per un complex turístic de gust dubtós. Cala Giverola té al seu ponent uns penya-segats impressionats, navegar-hi arran es un plaer. Després trobem el cap des Pentiner que protegeix Cala Futadera de les marinades i del garbí però que està molt exposada a les llevantades. Aquest racó està farcit d´embarcacions en la temporada de bany.

A partir d´aquest punt la costa es fa menys retallada i abrupte però no per això perd el seu encant. En aquest tram de costa trobem Sa cova des Tabaco, nom que evoca èpoques on el contraban era el “modus” de vida per la gent de mar de la regió. Just abans d’arribar a Cala Salions, es troba Sa Canal, un espectacular freu només accessible amb petites embarcacions.
Cala Salions es una altre de les cales urbanitzades amb molt mal gust i que evoca una època on la llei de costes no existia i l’especulació immobiliària era l’esport nacional d´aquest país.

Continuem navegant i trobem algunes petites caletes amb molt d’encant fins arribar a la platja de Vallpresona, de còdols amb l´illot de Sa Galera al bell mig. La cala està molt poc protegida de l’onatge i desembarcar-hi no sempre es fàcil. Vallpresona es tot un símbol de la pressió ecologista per impedir la seva urbanització. Val la pena aturar-se per contemplar la força del seu paisatge interior i es probable que trobeu algú que aprofita l´indert per acampar. Entre els personatges que sovintejaven la zona hi havia una mena de "Robinson Crusoe" a la catalana.


Platja de Vallpresonda

Les següents platges són Cala Cabanyes i la Platja del senyor Ramon, també anomenada platja de la Corcollada. Aquesta es bastant freqüentada ja que té un accés fàcil des de la carretera. Travessem la platja per sota dels ponts de Canyet i arribem fins a la platja del mateix nom i a la platja dels Canyerets, també fortament urbanitzada. A partir d´aquest punt tota la costa que ens queda fins arribar a Sant Feliu només es accessible per mar degut al fort pendent i sobretot a l´espessa vegetació formada sobretot per bardisses i matolls.


Platja de canyerets i Sa Bardissa

Ara, la resta de l´itinerari discorre per indrets no urbanitzats des de la costa. Després de la platja de Canyerets, comença una zona rocosa anomenada Sa Bardissa que continua de manera rectilínia fins a l´acollidora cala Joana i la punta d´en Romeguer. Entre aquesta i la punta d´en Bosch ha un petit golfet molt protegit de l´onatge on hi ha racons molt tranquils, allí hi trobem cala Urgell i cala d´en Bosch.


Punta d´en Bosch

Tot just creuada la punta d´en Bosch hi ha una petita badia amb esculls i petits freus on hi trobem platgetes com Cala Rampells i Cala dels Músics, molt acollidores i protegides del garbí.
A continuació hi trobem unes boniques coves: primer la
cova de la sapa i un xic més endavant les coves d´en Vitaia, la dels Contrabandistes i de Can Pei, les tres, una al costat de l´altre.


Cala del Vigatà

El tram final del recorregut es molt rectilini i poc abrupte i amb una costa baixa que discorre per la platja d´en Dell, llarga, estreta i de còdols, Sa Crestera i S´Esllavissada, que sense cap interrupció destacable en portarà fins a la Cala del Vigatà i punta de garbí de Sant Feliu, aquí la costa torna a guanyar alçada. Travessem aquest petit cap i fem rumb cap a la platja de Sant Feliu de Guixols passant per un curiós freu.