A veses tengo malos pensamientos

Eh!, Us pensaveu que ja no m´en recordava dels dos fills de puta.



Bon any a tot el món menys a ells dos ( i a la seves families)

En Sergi

"per cada inici hi ha una raó"

Personalment no el conec, es més, m´en assebnto de la seva aventura gairebé quan està apunt de finalitzar-la. Així, sense fer remor, pasant de puntetes per davant dels nostres nassos.
L´onze de juny, en Sergi surt d´Argelers de la marenda per a fer una travessa en kayak per la costa brava i el litoral català. En Sergi es un confès enamorat de la Costa Brava i aquesta travessa en vol ser un homenatge.
En Sergi no és cap kayakista expert per afrontar aquesta singladura en solitari, porta un equipament bàsic, lluny dels luxosos kayaks, dels trajes secs i d´altres complements carísssims amb els que els kayakistes es farceixen. Si m´ho permeteu, va equipat "made in dectahlon". El kayak del Sergi no es un Nigel Denis, ni un Valley, ni un PH, es més, no es ni de fibra de carboni ni de tant sols de fibre de vidre. En Sergi porta una kayak de polietilè, allò que qualsevol empresa de lloguer ens donaria si acreditem uns mínims coneixements (saber nedar?)
D´experiència en té molt poca, no té ni títols, ni cursos tècnics d´aquells que serveixen per penjar el diploma al despatx i fardar ensenayant el carnet. No té cap mena de preparació tècnica ni mai havia fet un viatge en solitari. Tampoc es de cap club de piragüísme ni compta amb cap suport en terra ni cap sponsor.
Poc a poc creua l´Ebre, es troba davant les costes de Castelló. No és fins arribar a Alacant que la premsa local s´en fa ressò. En aquest punt, en Sergi pensa en arribar fins a l´Atlàntic i sense adonar-se comença a remontar la costa de Portugal. Vol portar-li uns pensaments a la seva germana que viu a Donosti. En aquest país, el forum de kayak de mar per internet començen a treure fum al puiblicar noticies de nostre heroi i l´efecte s´encomana al fòrum gallec i a l´espanyol. A partir d´aquest moment els kayakistes del cantàbric comencen a contactar amb en Sergi li li donen suport.
En Sergi va arribar ahir 8 de desembre a la platja de la Concha de Donosti, dos dies abans li escriu finalment la carta a la seva germana.
Sergi, aquí va un petó per a tú ;)

Montnegre (més)

Montnegre espès de tot el que t’hi he vist!
Els boscos creixen sense sembra ni conreu,
sense aclarides de fa qui sap els anys,
redaurats cada tarda amb un llambre.
Quantes passes he de fer, quantes,
per no sentir-me la veu!

(Perajaume)

Records de rem (temporada11)

Records de la temporada 2011 de llagut català. Rem Arenys Campió de Lliga i campió de Catalunya.

Hem fet el cim!!! (comarcal)

Hem fet el cim!!!

Feia temps que tenia la juguesca amb l´Àngel de trobar el punt més alt de la comarca, el Turó d´en Vives a la serra del Montnegre.

D´entrada jo sempre havia cregut que el punt més elevat era el Turó Gros i per això en aquest indret s´hi va instal.lar "la telefonista", majestuosa talaia de guaita que presideix la serralada. Avui, amb modernes medicions més precisses,  sembla que el turó d´en Vives guanya per uns centímetres al Turó Gros i a més, aquest per uns pocs metres, es troba al Vallès Oriental.

Havia passat multitud de vegades pel petit corriol que mena fins dalt el cim però la densa vegetació que ocupa la part alta del Montnegre sempre m´havia frustrat els intents. Tenia clar cap a la zona on havia d´anar  però mai havia aconseguit arribar fins a dalt.

Ara fa uns dies passant per les obagues del Montnegre ens vam aturar en un petiit pla amb uns freixes extraordinàris. Aquesta troballa,  la localització d´aquest pla a "l´alpina" i les darreres indicacions de l´Àngel van ser determinanats.

Així doncs aprofitant una sortida matinera en bicicleta vam recorrer la carena fins arribar al corriol i d´aquí a dalt del punt més elevat de la comarca. Signatures de rigor en el llibre de visites i un nou repte cap a l´Ângel, es tracta de trobar la Font de Llora, molt propera a aquest indre i avui totalment perduda entre la vegetació.

Foto-Kayak

He presentat el concurs foto-kayak aquetes tres fotografies. Se que amb la meva modesta càmera compacta poc tinc a fer amb tots aquells que fotografien en reflex. La qüestió és participar i difondre el caiac de mar arreu.

Ens veiem en el mar

far

proa

a punt

Cala Trons

El terme de Lloret té racons màgics, un d´ells la caleta d´en Trons. Avui amb un sorral molt minso degut a que la propietat de terreny s´ha apropiat de la riereta que hi menava sediments i farcia la platja.

Que n´es punta molt sortida
que depura decidia
del llevant els cops més bons,
defensant eixa platgeta
tant bonica i petiteta
que es sa caleta d´en Trons

Una cala, molt senyora,
on t´hi trobes bé a tothora
embaumada per olors fins,
que et porten les ginesteres
que creixen per ses voreres
i també milers de pins

(Sebastià Gallart i Ribot)