dimarts, 25 de maig del 2010
Arcadia (Video)
La propera entrada, navegant
dilluns, 3 de maig del 2010
Arcadia (fi ?)
El projecte constructiu està arribant al seu final, han estat gairebé sis mesos de feina i de descoberta. Treballar la fusta ha estat molt agraït i a més utilitzar materials com la fibra de vidre, l´epoxi o els vernissos, dels quals en desconeixia la forma de ser treballats, ha estat un enriquiment. Ara toca acabar aquells petits detalls.
La construcció naval amateur a casa nostra es una cosa ben estranya però en altres indrets: França, països nòrdics, Argentina, EEUU, Canadà és molt més habitual. El taller de Sant Iscle on he construït el kayak es un petit oasi en el desert que representa aquest tema a casa nostra.
Ja he fet una prova d’estanquitat i de navegabilitat i les primeres sensacions han estat molt bones malgrat que l’estabilitat primària de l’embarcació es baixa.
Només em queda fer el bateig, espero a tenir enllestits els petits detalls que manquen i ja us convocaré per remullar en cava el meu projecte caiaqueru
dimecres, 7 d’abril del 2010
Arcadia (XXII)
Un cop fregat amb paper de vidre tot el kaiak, passem a envernissar-lo, per aquesta operació utilitzarem vernís de poliuretà de dos components. Li aplicarem una primera capa i un cop sec, fregarem amb paper de vidre fí per "matar el por" i allisar la superfície. A continuació apliquem la capa d´acabat.
A l´hora de envernissar fem per separat la coberta del casc.
L`envernissant es la fase més delicada del procés constructiu. Un bon envernissat es sinònim d´un bon acabat final.
dilluns, 22 de març del 2010
Arcadia (XXI)
Pel casco i la coberta m´ajudo amb la fregadora retro-orbital però per als anells no hi ha més remei que fregar-ho a mà.
El fregat es fa amb paper de vidre de 40, de fer bé aquesta operació en depèn que l´acabat sigui més o menys bo.
De totes les feines realitzades fins ara, aquesta es la més pesada i lenta. La fibra laminada s´ha de fregar fins a fer desaparèixer la brillantor inicial. Les gotes i les unions entre teles s´han de fer fregar enèrgicament fins que quedi una única continuïtat en tota l´embarcació. La feinada del paper de vidre l´s´ha acabat després de dedicar-hi unes cinc jornades amb un promig de 4 hores cada dia i de respirar aquella pols blanca i tòxica de la resina.
La darrera operació pendent es la de laminar els anells de la banyeral per tal de donar-li més resistència i protecció. Aquesta aperació la fem col.locant teles de fibra de vidre amb resina epoxi. Un cop sec el laminat haurem, evidentment, de fregar amb paper de vidre tal i com hem fet a la resta del kaiak.

A partir d´ara ja podrem començar amb el vernís.
dijous, 11 de març del 2010
Arcadia XX
Estem ja a la recta final del procés constructiu. Ara ens dedicarem a enllestir la banyera. Primer de tot, amb la caladora procedim a realitzar el tall que determinarà l’obertura de la mateixa. El tamany de la banyera del kaiak es considerable, així serà més fàcil l’entrada i la sortida del palista.
Acabada la primera operació passem a tallar els anells de la banyera i a continuació els col·locarem. Farem servir tres anells per babord i tres per estribord que els unirem entre sí per tancar el cercle de la banyera. Utilitzarem una peça de fusta massissa per unir entre sí el costat de babord amb el d’estribord.
Primer de tot, presentem i col·loquem l’anell inferior dels dos costats, la unió es fa amb massilla epoxi a sobre de la coberta que haurem fregat prèviament. Fixem amb serjants aquest primer anell i un cop seca la massilla col·locarem el segon anell a sobre del primer repetint la mateixa operació. Un cop secs aquest anells passem a col·locar l’anell superior, aquest es una mica més ample per tal de facilitar la subjecció del cubrebanyes.
Mentre esperem que tot plegat s’assequi ens dediquem ara a realitzar l’obertura del compartiment estanc de popa. Utilitzem la caladora per a realitzar el tall que abans haurem marcat. Després tallem i col·loquem els anells que determinaran que el tancament del “tambutxo” sigui estanc. La unió d’aquests anells a la tapa del “tambutxo” i a la part inferior de la coberta es fa també amb massilla epoxi. Els serjants ens subjectaran les peces fins que la massilla hagi pres.
Ara només ens queda esperar que tot plegat s’assequi i la setmana vinent fregarem els anells per tal de que quedin anivellats.
diumenge, 7 de març del 2010
Arcadia XIX
dijous, 25 de febrer del 2010
Arcadia (XVI-XVII i ...XVIII)
Aquesta setmana sessió intensiva matí/dinar/tarda per mirar si podem avançar una mica en el projecte caiaqueru. A més, entre setmana, preparació de la coberta i tinció.
Després de superar els problemes amb la coberta de proa, hem passat a ajustar aquesta amb la caladora, el ribot i finalment el paper de vidre. La feina es delicada, primer rebaixant amb la caladora, després rematant amb el ribot i finalment amb el paper de vidre. Un cop realitzada aquesta operació, passem a presentar i col·locar la coberta de popa. La unió entre les dues peces es fa unint-les per la testa amb massilla epoxi i una peça de tauler d´okume a la part inferior.
La col.locació de la coberta de popa es idèntica que la de proa, un cop presentada s´aplica la massilla i es passa a curvar-la ( la curvatura en aquest cas es molt menor). Abans de la col.locació de la coberta de proa i tancar definitivament procedim a realitzar un orifici tant a la coberta de proa com a la de popa per tal de poder accedir a l´interior i fixar l´unió per testa de les dues peces de fusta. Aquest orifici després l´engrandirem per tal de col.locar les peces que tancaran la banyera.
Com que tinc la intenció de tenyir en vermell la coberta, he de fregar a la perfecció amb paper de vidre totes les taques que i restes de resina que hi ha.
Per a la tinció utilitzo tint "a l´aigua" de la marca "xylazel". Hi aplico dues capes directament sense rebaixar en aigua. Per a plicar el tint faig servir desfiles de cotó.
El següent pas serà la laminació de la coberta.
dissabte, 13 de febrer del 2010
Arcadia (XV)
Per realitzar aquest operació, primer hem tallat la peça corresponent a la coberta de proa, l´hem presentada i l´hem preparada per a la col.locació, es a dir, amb una galga hem marcat i foradat els punts on hi clavarem els claus de coure.
A continuació preparem massilla epoxi amb resina, catalitzador i sílice, apliquem, amb l´ajut d´una espàtula, una capa bastant fluida a la part inferior de la coberta.
Afegim més sílice per fer-la més viscosa i amb una mànega pastelera l´apliquem al llistó d´iroco lateral, als baus i al tauler separador del compartiment de proa.
Tot seguit hem presentat la peça de la coberta i amb unes cinxes l´hem anat apretant fins que ha agafat la forma de l´embarcació. El següent pas ha estat clavar cada 8 cm un clau de coure per tal de subjectar-la.
L´ultim pas ha estat repassar l´excés de massilla que ha sortit per pressió, tant de la part interna com de la part externa de la coberta.
La setmana vinent col.locarem la peça de la coberta de popa, amb molta menor curvatura i suposadament més fàcil de treballar.
Però això serà la setmana vinent.
dijous, 11 de febrer del 2010
Arcadia (XIV)
Pel que fa a la pedalina, hem utilitzat un sistema regulable de cremallera identica a la que utilitzen els llaguts catalans.
La setmana passada vam enganxar el suport de fusta i aquesta setmana l´hem laminat amb fibra de vidre i epoxi, a continuació hem collat les cremalleres i hem muntat el suport pels peus.
En quan a la coberta, hem tornat a trencar-la quan intentavem curvar-la. Amb aquesta ja n´hem fet malbé tres!!!.
Necessitem urgentment trobar tauler hidrofug 100 % okume de 4 mm de gruix. S´ha demostrat que el tauler de 5 mm, malgrat per-li talls longitudinals de 0,5 mm que li hem fet no resisteix l´esforç a la flexió a que el sotmetem.
Espero que la setmana vinent tinguem tauler de 4 i que canviin les coses.
dilluns, 1 de febrer del 2010
Arcadia XII i XIII
Ja tenim col.locats els baus que fixaran la coberta , juntament amb els panells separadors i el llistó dels panells laterals.
Abans però de començar aquesta operació haurem d´enllestir el sistema de pedalines ja que amb la coberta posada serà impossible accedir-hi amb comoditat. Així un cop enganxat el suport amb massilla, ho freguem tot i procedim a fer els radis que donaran consistència.
La setmana vinent, un cop secs aquests radis i després de fregar-ho tot laminarem el suport amb fibra de vidre i epoxi i a continuació i collarem les cremalleres per regular els peus. El sistema que hem triat imita el que fan servir els llaguts de rem.
La coberta la construirem en dues peces, una a proa, de la longitud total del tauler, on la corbatura es més pronunciada i l´altra a popa molt més curta i menys exposada a la flexió. Pel que fa als materials, hem utilitzat tauler hidròfob d´okume de 5 mm, el gruix d´aquest tauler ha provocat que a l´hora de corbar la coberta hàgim trencat dues vegades la mateixa peça. L´ideal hagués estat utilitzar tauler de 4 mm, però es fa difícil de trobar en el mercat. Per tal de reduir la rigidesa del tauler li hem fer uns talls longitudinals de 0,5 mm per tal de que no oposés tanta resistència a la flexió. Per corbar el taules ens hem ajudat de cinxes de suport. Un cop ben presentada la coberta i revistat el seu ajust amb els laterals procedim a marcar els punts on clavem els claus que la subjectaran.
La setmana vinent continuarem "més" coberta.
dimarts, 26 de gener del 2010
Arcadia (X i XI)
Un cop laminat el casco, comencem els preparatius per col.locar la coberta. Primer de tot hem tallat els baus amb tauler de 8 mm i hem unit les peces de cada bau entre sí amb cola de poliuretà. Els baus són les peces transversals que reforcen els laterals i sostenen la coberta. Els baus de popa i proa tenen un gruix de 16 mm per la qual cosa hem unit dues peces de tauler. El bau de la coberta es de 24 mm, per tant unirem 3 peces amb la cola. Un cop secada la cola, els freguem amb paper de vidre i a continuació els col.loquem en l´encaix que hem fet al llisto que reforça la coberta. A l´hora de col.locar els baus hem de tenir la precaució de que estuiguin correctament aliniats entre ells, amb els panells separadors dels compartiments i amb la proa i popa. Aquesta operació la realitzem amb l´ajut d´un cordill o bé un llistó ben recte. Per fixar els baus utilitzem masilla epoxi feta amb silice i microfibres i a continuació hi collem un cargol d´acer inoxidables de 3 mm per la part exterior. Abans haurem fet un encaix perquè el cargol quedi a dins i no es vegi.
L´atra operació que hem fet es la de reforçar la proa i la popa amb masilla epoxi feta en aquest cas amb resina, silice i microesferes que li donaran volum i lleugeresa. Aquest reforç massís als extrems es important ja que aquests punt són les parts de l´embarcació que està sotmesa més cops. Quan hem realitzat aquest ompliment en hem adonat que a mesura que el catalitzador feia reacció les microesferes s´expandien i el volum augmentava cosa que va fer que, en el meu cas, la proa quedés impregnada de resina. Ara em tocarà fregar de valent per eliminar aquest producte.
A continuació hem passat a tallar el marc de la banyera amb tauler de 8mm.
La setnama vinent anirem per les pedalines i començarem amb la coberta.
dimarts, 19 de gener del 2010
Arcadia (IX)
De com hàgim deixat la superfície en dependrà que l´acabat sigui més o menys bo, un cop aplicada la resina ja no podrem fer res per "amagar" els errors" que hem pogut cometre.
Primer de tot cubrim amb fibra tot l´exterior i a continuació passem a la laminació, la feina s´ha de fer a conciència però sense perdre temps per evitar que el catalitzador faci lka seva feina i asequi la resina.
Amb un rodet començem per la quilla i poc a poc anem extenent la resina a la resta de la superficie. A mesura que la anem aplicant, la fibra de vidre, com per art de màgia, es va fent transparent i aparex la superfície de fusta un altre cop.
Un cop acabada la primera capa deixem passar un temps i sotmetem el kaiak a una font de calor per accelerar el procés.
A continuació apliquem una segona capa de resina.
L´excés de resina i les bombolles que en han pogut quedar les treballem amb molta precaució amb una espàtula.
La laminació ja està completada, ara anirem per col.locar les pedalines, el seient i la coberta, això serà però la pròxima setmana.
dilluns, 11 de gener del 2010
Arcadia (VIII)
La operació següent és la de tallar tots els filferros de coure y fregar amb paper de vidre tot el casc. La fregadora retroorbital ens ajudarà molt en l´operació. Primer amb paper de vidre de gra groller y despres amb paper més fí per deixar ben llissa tota l´estructura. Malgrat la retroorbital la feina es feixuga i llarga, gairebé ens hem passat tot el matí fregant.
Despres de la sobredosis de paper de vidre i pols passem a netejar de pols tot el cas amb ajut d´aire comprimit i posteriorment col.loquem cinta protectora a les juntes per aplicar massilla a les unions exteriors.
La jornada ha acabat, ara, la setmana vinent passarem a laminar l´exterior. Poc a poc el somni es va fent realitat.
Surto al carrer, continua fent fred, el Montnegre continua gelat, el món continua rodant i demà rodaré amb la eva btt per "tocar neu".
(continuarà)