Ni oblit ni perdó

Venia al diari,
havien assassinat
a un jove molí jove,
només per ser el que era

Ombres sense ombra
l’havien sobtat
mal dia va nàixer
allò que el va matar.

Tu veuràs que hi ha gent
que t’estima,
per no haver abdicat
ni un moment.

Tindràs un lloc entre
els lluitadors,
i amb tu tindrem
màxim poder.

No sols sota banderes
et recordarem,
també al treball,
a classe i a la festa.

El darrer somriure
durem sempre al cor,
la darrera ferida
ens restarà a les mans.

Quan lluitem lluitaràs
amb nosaltres,
junts veurem la nostra
llibertat.

No veurem mai més
el teu cos,
però el vent portarà
el teu alè.

Venia al diari,
havien assassinat
a un jove, molt jove,
per voler llibertat.

Demà m´hi poso a...

Doncs sí, demà m´hi poso, tinc aquest bloc una mica abandonat però això jo ho arreglo demà.

Demà… ai demà… sí sí demà…
el que faré demà... ¡ui el que faré demà!…sí…
un munt de coses que faré demà … tic tac...
demà…demà ho faré tot!.. demà…
demà ho acabaré tot!…sí…
acabaré tot el que no he acabat..
demà m'ho menjo tot...
demà li dic que no , que sí que
li dic que no, o que sí,
però demà li dic, demà ho faig...
li dic demà ho faig demà ho deixo,
ui no facis ni pensar que faré demà!
demà m'hi poso i demà acabo
Ho hauria de fer demà podent-ho fer demà
s'ha de fer demà
demà ho deixo, demà ho agafo
demà ho torno, ells m'ho tornen,
ho tornem tot demà
perquè demà serà un gran demà no com avui
demà serà demà i demà serà bestial, serà la òstia
demà serà genial, com han de ser tots els demàs
demà tothom em dirà: ala! quin pedazo de demà!

Flipant en colors

Dies d´efervescència

Barcelona, el canvi cultural entre els 70 i 80 (dels hipies al punk passant per la musica progresiva)

Video de Canti Casanovas

Españistan

Qui va ser Carlos Sentís?

Carlos Sentís a l´esquerra de la fotografia a Barcelona acompanyat les tropes franquistes
(26 de gener de 1939)

Molt interessant allò que s´obvia de la biografia d´aquest pajaru.

Ni oblit ni perdó

Quico: Robinson del paradís

la barraca

Un cop travessat el cap de Begur la tramuntana ens venia de cara . La mar estava esverada i les ratxes de vent dificultaven el nostre rumb. Havíem guanyat la punta de Sa Tuna i l´imatge de la platja de Pals feia presagiar que a partir d´aquell moment patiriem molt més.

Amb prou feines eren les deu del matí i si allò pujava una mica més faria impossible la navegació en kayak. Vam parlar i vam decidir fer mitja cua. Era la segona vegada en el mateix punt que havíem de girar per culpa de la tramuntana.
Ja de tornada vam aturar-nos a Cala Estreta amb l´intenció de fer una mica de cames pel camí de ronda. El dia havia canviat completament i s´imposava la calma, ens penedíem de la decisió pressa unes hores abans.
Ben entrada la tarda vam conèixer a un personatge singular que ens faria oblidar les nostres cabòries, en Quico. Aquest era el responsable que la barraca de pescadors de Cala Estreta presentés un aspecte excel·lent; tot endreçat, net i polit. En Quico és un palamosí d´adopció que dia sí dia també s´acosta a la barraca per mirar que no hi falti res. De seguida ens va convidar a gaudir de l´espai: vam xerrar, vam menjar, vam beure i sobretot ens vam escoltar. En algun moment de la nit vaig imaginar les converses que anys enrere havia mantingut en Josep Pla amb Hermós, el pescador d´Aiguaxellida.

fent-la petar

En Quico estimava aquell tros de territori, s´el havia fet seu i el cuidava. Tant de bo altres indrets de costa tinguessin Quicus que els custodiés.

Ja ben entrada la nit em vaig posar a la tenda disposat a dormir content d´haver donat la volta i d´haver conegut a en Quico.

el bomber, el profe i en Quico

Qui són els violents?

Es que pot-ser Arcadi Oliveres té raó quan comenta que entre els violents dels aldarulls del parlament hi ha policies infiltarts?




Cerament hi ha moltes sopites. A vreure si el "fill de puig" investiga quí són aquests pajarus.

m´agrada

La revolta ocultada: o Jo vull una revolta a l´Islandesa

Silenciada, censurada, ignorada,... qualificatius suaus adreçats als medis de comunicació en referència als esdeveniments ocorreguts a Islandia. No es tracta d´erupcions de volcans inpronunciables que bloquejen l´espai aeri sinó de la revolta social més important que ha produït a l´Europa d´avui.
Al nostre país cap mitjà public (la seva) o privat (la dels salvames) ha esmentat els esdeveniments començats el 2009, ni la premsa, ni les arradios ni la tivi, ni molts mitjans digitals (partal , m´has defraudat) han dedicat practicament cap ratlla al que allà passava.
Els fets es remonten al 2008 (en plena bombolla immobiliària espanyola), quan l´illa es troba en situació de fallida econòmica. Al poc temps els "indignats" islandesos provoquen la dimissió del govern i eleccions anticipades. No estan dispostas a pagar el deute del país que esl hipotecarà de per vida i el govern, pressionat per la força popular es veu obligat a detenirs els "Botins" de torn. Una assemblea ciutadana es possa a refer la constitució del país (ostia, que fort!!!!!).

Si encara creieu que no hi ha censura sou uns idealistes. Ens distreuen amb els gadafis, berlusconis, i d´altres titelles de torn i ens amaguen la revolució social europea més important d´aquest segle. I per sobre de tot, està sent una revolució pacífica.

Creieu que una altre Europa no es possible??

Democraciarealya (putus gossos)

Sense paraules



en voleu més?
Com diu el Casasses, aquesta revolució no hi ha qui la pari.

El proper 31 de maig TOTS a treure 155 € de les caixe-Bancs-mafies

Melodrama: No és massa tard (????)

Avui a Taller, un documental sobre Melodrama.

Fa 30 anys, la formació Melodrama aspirava a triomfar en el panorama musical. Es van quedar a les portes i, ara, des de la maduresa, repassen les claus de la seva història d’amistat. Aquesta és la història d’uns músics que van anar directes al fracàs, i van donar un nou sentit a la paraula.

L’autor: Manolo Vázquez

Fill del dibuixant de còmics By Vázquez, aquest realitzador ha estat format en el món del videoclip (Joe Crepúsculo, Evripidis and his tragedies) i el curtmetratge (Colgados, Straydog)

Ha canviat alguna cosa?

Arcadi Oliveres for president

En un moment de desencís i desafecció vers als polítics, la classe politica i el sistema, personatges com el president de Justicia i Pau Arcadi Oliveres posen el dit a la nafra i diuen les coses pel seu nom.
Una altre vegada l´encerta de ple. Les seves paraules no ens ho poden dir més clar. Necessitem molts més Arcadis en els nostres parlaments i ajuntaments.

ARCADI, EL PROPER PRESIDENT DEL NOSTRE PAIS

video Arcadi Oliveres

Que ve la CUP!!!!!

Tant de bó que vingui, i que ho faci amb força.

Visca la força del pensament

Ara que el Braça ha guanyat, sessió de filosofia. Por què?
Gràcies equip

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural

Bildu, sempre més.

Vergonyòs és el qualificatiu més suau que trobo per anomenar el que ha fet l´estat espanyol amb bildu. El tribunal suprem a les ordres dels dos grans ha emès una sentència que dona un cop brutal l a la nostra mal anomenada democràcia. Les eleccions als País Basc seran doncs dels tot esbiaixades. Nomès queda esperar el recurs al constitucional (nosaltres ja el coneixem) i sobretot la sentència des d´Europa i que s´anul.li els resultats d´aquesta farsa electoral
Hes escollit aquest tema dels kortatu, però de ben segur hagés pogut triar el "hay algo aquí que va mal"

Zalditeria dabil
Gure kontra gora
Pake pipa erretzeko
Hau ez da denbora
Jeronimo gurekin
Zuitik egongo da
Gerrarako haizatuz
Lurpeko aizkora
Kortatu
Kolpez kolpe
Gladiadore berriak
Betiko moduan
Zirko berbera dabil
Gure inguruan
Bankuetxe, gobernu
Ta parlamentuan
Orduko julio cesasr
Hara non daguan
Kortatu
Kolpez kolpe
Abordaje berri bat
Gaur dugu egingo
Gure drakkar
Zaharrean
Gara hiru bikingo
Adarrez hil ditugu
Mila santu-jainko
Inperio zahar-berria
Dugu desegingo
Kortatu
Kolpez kolpe
Aizkolari handia
Txikito aiako
Harentzat kirol zena
Gaur borrokarako
Kitarrariak zorrotz
Goikoen kontrako
Basoan mila enbor
Utziz burubako
Zalditeria dabil
Gure kontra gora
Zirko berbera dabil
Gure inguruan
Kitarrariak zorrotz
Goikoen kontrako
Inperio zahar-berria
Dugu desegingo.

(F Muguruza)
traducció en español

Mon pare fou

Mon pare fou
del tot ateu.
No un ateu tou
si creu no creu...
Igual que un cuc
l'home és fugaç
i serà suc
i després gas.
Com mor el cos
mor l'esperit
i en el rebost
de l'infinit
els llucifers
són electrons.
No hi ha res més.
No hi ha més mons.
Estava en contra
dels més-enllans
i de les ombres
dels capellans.
Mon pare fou
del tot ateu.
No acceptà jous
posats per zeus.
Aquests mahomes,
pastors, profetes
papes de romes
gurus, mongetes,
tiratarots,
vidents, xamans,
santons, els gots
giravagants,
mèdiums, druides,
budes, odins:
paraules buides
sense re a dins.
Un dels pocs pics
que féu esment
del seu morir
digué breument:
que quan expiri
ma cendra escampin
al mateix pàrquing
del cementiri.
Mon pare fou
del tot ateu,
ni el xuclà el pou
ni el xafà creu.
No sé si en veia
mai, de fantasmes,
sé que no hi creia:
guerra als miasmes.
Ara, a la feina
mesurà espectres,
tenia una eina
que els veu perfectes,
un espectrògraf
de masses, que és
com si un fotògraf
que s'hi endinsés
fes transparents
i ens els fes veure
els components
de la matèria,
i els determina
de forma exacta,
precisa, fina,
car d'això es tracta,
que ell feia anàlisi
moderna, química
sabent que l'avi
en deia alquímia
i remenava
sofre, esperit,
cervell, paraules
i brins de nit.
I així i tot fou
del tot ateu.
I no ateu tou:
no hi creia, en reus.
(E. Casasases)

mon pare fou
(Casasses-Comelade)

Ara i avui deixo el peridico blau, i punt!

Des de la seva edició en català, quan aquella paona va gaunyar no se quats goies, que era un client fidel al periodic blau. Però avui, la portada, l´editorial i els articles d´opinió m´han decebut, per això, a partir d´ara penso no comprar mai més aquest panflet espanyolista i punt.


Independència