divendres, 21 de desembre de 2012

diumenge, 22 de juliol de 2012

El millor lloc del món

 

Els que coneixen Palamós i la Fosca ho saben prou bé. N´hi ha prou d´agafar el camí de ronda que voreja la pineda d´en Gori, baixa a les barraques de s´Alguer, s´enfila un altre cop entre atzavares per les tanques del mas Juny i trepitja la sorra de Castell, just davant dels joncs de la vella riera, que només trenca la sorra en dies de temporal gros. Després, el poblat ibèric, la Foradada i les mimoses i els pins que es retorcen increïblement damunt les roques camí de Canyers i de cala Estreta.
Aquest sí, aquest és el millor lloc del món.

Rafel Nadal
Quan érem feliços

diumenge, 13 de maig de 2012

Arriben les barquetes!!!

Com els darrers anys, i ja va sent tradició, les barquetes (Velella velella) arriben puntuals a la seva cita primaveral. L´hivern remou, és qüestió de temperatura i de densitat,  i a la primavera, ai làs!, arriba l´explosió dels gelatinosos: sàlpids, taliàcis, ctenòfors, cnidaris, i com no, les barquetes de Sant Pere.
La primera platja d´Arenys semblava talment tenyida d´un blau intens.



dimecres, 11 d’abril de 2012

Ni oblit ni perdó

Venia al diari,
havien assassinat
a un jove molí jove,
només per ser el que era

Ombres sense ombra
l’havien sobtat
mal dia va nàixer
allò que el va matar.

Tu veuràs que hi ha gent
que t’estima,
per no haver abdicat
ni un moment.

Tindràs un lloc entre
els lluitadors,
i amb tu tindrem
màxim poder.

No sols sota banderes
et recordarem,
també al treball,
a classe i a la festa.

El darrer somriure
durem sempre al cor,
la darrera ferida
ens restarà a les mans.

Quan lluitem lluitaràs
amb nosaltres,
junts veurem la nostra
llibertat.

No veurem mai més
el teu cos,
però el vent portarà
el teu alè.

Venia al diari,
havien assassinat
a un jove, molt jove,
per voler llibertat.

diumenge, 25 de març de 2012

Tinc una bèstia dintre meu

Quan la xurma em ve a buscar
amb teies, forques i garrots,
vaig al bosc i sóc boscà
i a les viles sóc vilà
però sóc sempre perillós.

Tinc una bèstia a dintre meu
i jo la deixo anar a passeig
a cavall, en cotxe o a peu
prop del Pirineu
mirant de fer mal.
Tinc una bèstia a dintre meu
que malda i lluita per sortir;
tinc una bèstia a dintre meu
i ho juro per Déu:
no hi ha lleis per a mi.

Lladres i serenos, peus de porc;
tristes serenates vora el foc.
L'ànima em fa figa i vinc boig,
fugen les pubilles i jo, a l'aplec, faig el boc.

Si hi ha un conflicte i vols guanyar,
l'altre bàndol has de destruir;
noi, no siguis cagamiques
que has de ser menys pacifista
que no ho és ton enemic.

Tinc una bèstia a dintre meu,
les venes plenes de verí;
m'escriu les lletres i els acords
i és tan sols per això
que sóc cantautor.
Tinc una bèstia a dintre meu
que malda i lluita per sortir;
tinc una bèstia a dintre meu
i ho juro per Déu:
no hi ha lleis per a mi.
(l´astre intercomarcal)

dimecres, 21 de març de 2012

Demà m´hi poso a...

Doncs sí, demà m´hi poso, tinc aquest bloc una mica abandonat però això jo ho arreglo demà.

Demà… ai demà… sí sí demà…
el que faré demà... ¡ui el que faré demà!…sí…
un munt de coses que faré demà … tic tac...
demà…demà ho faré tot!.. demà…
demà ho acabaré tot!…sí…
acabaré tot el que no he acabat..
demà m'ho menjo tot...
demà li dic que no , que sí que
li dic que no, o que sí,
però demà li dic, demà ho faig...
li dic demà ho faig demà ho deixo,
ui no facis ni pensar que faré demà!
demà m'hi poso i demà acabo
Ho hauria de fer demà podent-ho fer demà
s'ha de fer demà
demà ho deixo, demà ho agafo
demà ho torno, ells m'ho tornen,
ho tornem tot demà
perquè demà serà un gran demà no com avui
demà serà demà i demà serà bestial, serà la òstia
demà serà genial, com han de ser tots els demàs
demà tothom em dirà: ala! quin pedazo de demà!