dimarts, 23 de febrer de 2010

25 anys sense Espriu

M´adhereixo a la iniciativa d´Antaviana per recordar la figura de Salvador Espriu ara que fa 25 anys que ens ha deixat.

Per això he recuperat aquest vell i bell escrit.


ELS RIALS EN L´OBRA DE SALVADOR ESPRIU

Recordo amb detall cases i carrers del meu poble, vinyes, turons, rials, barques a la fusta, Sempre les recordo just en ser varades.

(S. Espriu, Doctor Rip)

Salvador Espriu reprodueix en la seva obra el paisatge, els costums i les persones d´Arenys de Mar. La mítica Sinera, el seu univers particular, té com a límits naturals, a llevant el turó del Mal Temps i, a ponent, el turó de la Pietat, amb el cementiri a dalt. Es a dir, pràcticament, doncs, el que avui és, encara, el nucli urbà d´Arenys de Mar.

Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més...

(S. Espriu, Cementiri de Sinera II)

Dalt del Mal Temps, arran
les velles soques
dels garrovers corcats,
tornava el vent a començar.

Per un camí de cabres
baixà fins al rial.
Esglaonava fressa
en els canyars.

(S. Espriu, Llibre de Sinera XII)

En les descripcions de la vegetació dels rials, Salvador Espriu es refereix poc als alocars i narra amb molt més detall els canyars i les plantes oloroses que hi troba, com ara el fonoll. Els conreus també han estat descrits de manera reiterativa al llarg de la seva obra.

Horts de secà i vinyes, pins, rials, canyars, alocs, una carena baixa al fons

(S. Espriu, Doctor Rip)

L´oreig passa per l´enreixat dels canyars i s´ajeu damunt el fonoll i els alocs

(S. Espriu, Ariadna al laberint grotesc)

Pols de rial, parets de vinyes i hortes, les hortes rialleres de la costa, florides com un jardí.

(S. Espriu, Laia)

Pels rials baixa el carro
del sol, des de carenes
de fonollars i vinyes
que jo sempre recordo.

(S. Espriu, Cementiri de Sinera I)

La placidessa dels rials es transforma, de sobte, durant la tempesta. Salvador Espriu glossa aquesta metamorfosi en diferents parts de la seva obra literària:

Venia l´aigua
a grossos bots
pels llargs rials.

(S. Espriu, Llibre de Sinera XXXIII)

Quan la desbocada força dels cavalls
de l´aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

(S. Espriu, Llibre de Sinera XXIV)

La velocitat de l´aigua en baixar pels rials es comparada per Espriu amb la força dels cavalls i la descriu, de manera magistral, en els següents versos.

Res no deturaria
la força dels cavalls
de l´aiguat. Si esclatava,
deixa´ls passar.

El galop d´aquests poltres
no durarà.
Els lloms dels bots es trenquen
en el mar.

Deliri de pluja,
veu del llamp.
Retruny amplificada
rost avall.

(S. Espriu, Llibre de Sinera XXV)

Els rials formen un enreixat al llarg de tot el terme municipal. De tots, només el rial de Sa Clavella va a parar a la riera mentre que els altres ho fan en els altres rials que finalment desemboquen al mar.

El rial desembocava a la platja, i les ones eran ja al davant, molt properes

(S. Espriu, Laia)

Precisament, el rial de Sa Clavella pren una especial rellevància en l´obra de Salvador Espriu, donat que és el camí tradicional que es segueix per arribar al santuari del Remei, un dels punts de peregrinació de la gent d´Arenys.

Una tartana pujava rial amunt cap al Remei, i he contemplat com les aixades dibuixaven solcs als conreus i m´aturava a parlar...

(S. Espriu, Ariadna al laberint grotesc)

Per l´enclotat i sec camí de sorra
sentia al lluny resplendir la carena.
Jo no la veig, però, perquè me´n priven
les altes tanques d´alocs i canyars.

(S. Espriu, Llibre de Sinera XXII)

1 comentari:

vpamies ha dit...

Com no havien d'aparèixer els rials a la Sinera d'Espriu!

Gràcies per afegir-te a l'homenatge!