dijous, 17 de setembre de 2009

Aquest estiu: caiquejant per la costa brava en els seus 100 anys

Caiquejant per Sinera

Caiquejant per Blanes

Després d´un juliol mogut meteorològicament parlant, sobretot per les garbinades. Ha arribat un agost dominat per les calmes. L´estat de la mar la gran majoria de dies ha estat l´ideal per a la pràctica del kayak. Així aprofitant el mes de vacances hem agafat les piragües i ens hem proposat de fer sortides al llarg de tota la Costa Brava; es a dir, la marina de la selva i de l´Empordà i la costa vermella. Així la costa Brava com a unitat paisatgística comença a Blanes i acaba a Cotlliure, i es que de fronteres administratives el paisatge no hi entén.


La Foradada

Caiquejant per Lloret

Hem navegat per Blanes, per Lloret, per Tossa, per Sant Feliu, per Palamós, per Palafrugell, per Llançà, per ... Els dies de més vent hem canviat les piragües per les bicicletes i finalment hem arribat a la badia de Cotlliure.


caiquejant pel Port de la Selva

Ha estat el nostre particular homenatge als 100 anys de la seva denominació. A més, per arrodonir el tribut, m´he passat el mes rellegint l´extraordinària guia de la Costa Brava d´en Josep Pla i intentant fer coincidir els trams navegats amb la lectura de l´indret. Fins hi tot algun dia he carregat la guia a la canoa i des de la platja estant he repassat la visió que Pla tenia de l´indret en qüestió. A l´hora de contrastar les seves descripcions amb l´actual paisatge es molt fàcil adonar-se que certament hem perdut molt, però, si més no des d´un kayak estant, encare queden racons increïbles: passos estrets on cap altra embarcació hi pot accedir, platges solitàries (algunes no tant, especialment si les barques hi poden fondejar), pobles amb essència marinera (sobretot si són vistos del del mar), coves que havien estat la delícia dels contrabandistes, refugis de pescadors; ara mig enrunats, caps altius coronats per esvelts fars. Es a dir, la Costa Brava en tota la seva essència.

refugi de Cala Prona