dijous, 20 d’agost de 2009

les illes formigues


En un primer moment, i tenint en compte com va acabar el juliol i com va començar l´agost semblava que la practica del kaiak de mar aquest estiu seria complicada sobretot pel règim de marinades considerables que s´havia produït fins llavors, però, coincidint amb l´onada de calor, l´estat de la mar ha esdevingut, durant gairebé tot el mes, en un marc ideal per a la pràctica de kdm.

Amb aquesta intenció ens hem passat bona part de l´agost “kaiakejant” per la costa brava.

Una de les sortides que hem fet amb l´Stella, la meva companya, ha estat per la costa de Palamós i Calella de Palafrugell. Certament el litoral d´aquesta zona no té res d´envejar amb les millors platges del planeta, no entenc com ningú pot posar sota el nom de Costa Brava platges d´indrets allunyats i exòtics.


En el centenari del bateig d´aquesta tros de costa, començo a comprendre allò de “brava”. Des de fa més de 10 anys navego amb el meu fràgil kaiak i, creieu-me, les he vist de tots colors, afortunadament sempre acompanyat dels meus amics. Però el terme “brava” crec que en el seu bateig va estar reservat a tots els incívics, que en són molts, que amb els seus flamants iots trepitgen tot el que es troben a la seva proa sense respectar cap mena de norma.

En aquest cas el que comptava era anar amb les piragües fins a les Formigues per a gaudir dels seus racons i dels fons. El millor era anar fins al cap de Planés i a partir d´allí posar proa cap a les illes, en rumb perpendicular al de la navegació majoritària. Fins aquí cap problema, malgrat que el mar de fons d´aquell dia no era el més adequat per a la navegació en canoa. El perill més gran va ser el de les embarcacions, i ho dic en el sentit literal, no pas barques, bots o llaguts que sense cap impunitat i amb tota la potència del seu motor travessen pel canal que hi ha entre les illes i el cap de Planes sense respectar els qui anem amb kaiak. Avui per avui travessar fins a les formigues es una temeritat per a tots els kaiakistes. El més paradoxal es que per tripular una d´aqestes flamants embarcacions fa falta demostrar uns coneixements davant un examinador i en canvi per a tripular un kaiak de mar no fa falta res.


Des de Cala Estreta estant i amb la frustració de no poder haver arribat a les illes, rellegeixo al mestre Pla i rememoro la batalla de les illes Formigues, en el marc de la guerra pel regnat entre Carles d´Anjou i Felip d´Ardit. La superioritat de la flota francesa i els estralls que van fer arreu del litoral els va venjar Roger de Lluiria en la batalla de les Formigues.


El combat ve ésser ràpid i duríssim. Els francesos perderen la partida: moltes naus es van retre, d´altres s´enfonsaren, algunes es perderen en els fons de la costa i en els baixos de les Formigues.

Els primers raigs de sol del dia il·luminaren un camp de batalla que presentava un aspecte paorós: per les roques i les platges, sobre el mar flotaven cadàvers, fustes, pals, cordes i tota mena de ruïnes”


Stella, segurament amb l´arribada del “mal temps”, i quan tots aquests “domingueros” hagin hivernat el seus iots podrem anar amb tota tranquil·litat fins a les illes i et podré ensenyar tots els seus racons, i rememorar la gesta dels catalans enfront dels invasors francesos.