dijous, 13 d’agost de 2009

la regeneració de mai acabar

Han passat més de vint anys (la primera regeneració es realitza al 1987 en el tram Montgat – Premià) des de que per primera vegada el “ministerio” decidís solucionar els problemes de regressió de platges a la costa del Maresme amb la regeneració artificial amb sorres del fons marí. Fa vint anys que el mític vaixell-draga holandès “krankelon” arribava a la nostra costa per primera vegada per a realitzar aquesta espectacular operació.

En aquests vint anys han passat moltes coses: hem aprés a fer la “recollida selectiva de residus”, hem incorporat al nostre vocabulari tremes com “creixement sostenible”, “biodiversitat”. “impacte ambiental”, “ecoauditoria” o “empremta ecològica”, hem aprés que els recursos són limitats i que la capacitat de càrrega del nostre planeta està al límit. Hem vist el documental de Al Gore,...

Certament hem avançat molt en la conscienciació mediambiental. Sembla mentida que després de vint anys de provar de regenerar les platges amb sorra del fons i comprovar que el sistema no funciona, es continuï insistint amb el mateix i no es tingui en compte els greus impactes que produeix el sistema.

En aquests vint anys, hem descobert la riquesa dels nostres fons, hem conegut els alguers, praderies submarines amb una importància ecològica cabdal. També hem vist desaparèixer especies amb interès comercial com la “petxina lluent” Callista chione o la “petxina blanca” Mactra corallina que han desaparegut en part per la sobreexplotació que patien però també en part pels efectes provocats per la regeneració de platges en aquests vint anys.

En aquests vint anys hem sentit a dir que una de les causes de la regressió de les platges han estat els obstacles que trenquen la corrent de “deriva litoral”. I en aquests vint anys hem construït un nou port a Mataró, i n´hem ampliat d´altres. Ja al 1976, el “llibre blanc de la gestió de las natura” i adoptat com a document marc en l´àmbit d´ordenació del territori del “congrés de cultura catalana”, considerava escandalosa la proliferació de ports entre Arenys i Barcelona

En aquests vint anys hem vist com el transvessament de sorres “by pass” al qual estan obligats els ports per evitar la regressió de les platges que hi ha a ponent de l´escollera no s´ha realitzat mai.


Així aquest estiu, un parell de vaixells draga treballen davant la platja d´Arenys per extreure sorra i “regenerar” les platges de Cabrera, Blanes o fins hi tot Arenys. La feina es fa en plena temporada de bany i el resultat són, a més del greu impacte ambiental que produeix l´extracció sobre les comunitats marines, unes aigües tèrboles a la zona d´extracció que fan replantejar el bany, si més no, al litoral d´Arenys. Les feina a hores d´ara encara s´està duent a terme, primer al sorra es va dipositar a les platges de Cabrera, més tard a la platja d´Arenys i posteriorment a la de Blanes.

Fa menys de trenta dies que la platja de “la picordia” a Arenys de mar ha estat ser “regenerada” amb 50000m3 de sorra provinent de la bocana del port d´Arenys i a hores d´ara, gran part d´aquesta sorra ha tornat al fons del mar pels efectes de les garbinades que aquest estiu han estat considerables. No sé quan ha costat portar aquesta sorra a “la picordia” però el cert es les platges no han aguantat més d´un mes. Es que no hi ha ningú que s´en adoni!!! i aturi aquest despilfarro econòmic i ecològic.

No sé fins a quin punt els ajuntaments hi poden dir la seva però crec que es gravíssim el que està passant amb aquest tema amb la còmplice miopia de l´administració local. Només hi ha hagut una tímida protesta dels pescadors artesanals, realment el col·lectiu més perjudicat per aquest projecte.

Potser si Arenys de mar perdés la bandera blava i d´altres guardons de les seves platges per la baixa qualitat de l´aigua a causa de la draga faria reaccionar a l´ajuntament.