M´en assabento per la Montse i en Jordi, dos matarenyencs, abans de començar l´entreno del llagut.
No coneixia personalment al Pep, malgrat que vam coincidir en diversos actes en la meva etapa eco-mataronina. I es que sóc una mica introvertit per aquestes coses.
Fa molts anys que no trepitjo les Santes, però des del meu exili arenyenc, en tinc una imatge gravada de la festa gran mataronina i es la d´en Pep darrera (o davant) de la “momarota” amb aquelles innocents (o no tant) bengales i perseguint a qui calgués (nens, nenes, iaios a iaies). Recordaré per sempre aquesta imatge de les Santes i et recordaré per sempre més.
Família, amics, companys de feina, ànims i a seguir endavant amb la llavor que en Pep va sembrar. De segur que des de el seu repòs a Can Fulló estarà a l´aguaït.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada