Coitus interruptus

L´orgasme especulo-constructiu que pateix el nostre país i que sembla que no tingui aturador, té un clar exponent en el nou barri que s´està projectant al voltant del rial del Bareu a Arenys de mar. Aquí el desenvolupament urbanístic permès té com a contrapartida un equipament (la nova escola pública) que segurament es saturarà amb els nouvinguts (com també ha passat per exemple a Arenys de munt); una estranya contrapartida no?
L´urbanització del balcó del maresme (nom que rep la promoció), malgrat que més que un balcó es podria considerar l´entresòl anava acompanyada de la canalització del rial de Bareu inclosa en el pla director de prevenció d´avingudes (rierades) del maresme. La canalització corre a càrrec en el tram que es desenvolupa, (faltaria més!!!), de l´empresa promotora i en el tram ja urbanitzat (carrer Pau Costa) de l´ACA i el mateix consistori. I es precisament aquí on l´es obres estant aturades, l´empresa executora s´en ha desdit de manera molt sospitosa i tot plegat ha quedat parat. D´aquesta forma la canalització del rial s´interromp de manera brusca a l´alçada del carrer Pau Costa produint que l´aigua que llisqui per la conca impermeabilitzada per la zona urbanitzada arribi amb altes velocitats al tram no soterrat i d´aquesta manera s´amplifiquin considerablement el riscos derivats d´una rierada. Aquest fet es pot considerar gravíssim, i una manca de responsabilitat.
En última instància el darrer responsable dels efectes catastròfics que pugui causar una hipotètica rierada a la conca del Bareu en serà l´ajuntament d´arenys de mar.

Aquest any follarem com folls

Aquest mes d´abril Sisa tornarà amb un nou treball "ni cap ni peus" produït pel Joan Miquel Oliver d´Antònia Font. Aquest 2008 sembla que serà un molt bon any galàctic: a més d´aquest nou disc del Sisa, si ha de sumar l´esperat retorn de Pau Riba (malgrat que desde la nostra riva ara no en sabem res) i el de l´Adrià (o Josep) Puntí (i es que ni ell mateix sap ara qui és).

Pel que fa a Sisa, en aquesta segona etapa de la seva carrera artística, els treballs es poden considerar excel.lents. Sembla que el temps no compti ni l´espai pel geni del poble sec. "Visca la llibertat"(2001) ve ser un treball rodó i El congrés dels solitaris"(2005) té tocs genials. A banda d´això la reedició del "Sisa i Melodrama: Las tres caras de la moneda"(1985) incloent la maqueta i un directe ha està una alenada d´aire fresc per tots els seguidors i si a això hi afegim "Sisa y Suburbano cantan a Vainica Doble" (2006) que ha estat la cirereta del pastís, podem considerar que el retorn de Sisa ha estat amb molt bona nota.

Al myspace de Sisa hi trobareu més informació del nostre cantautor galàctic.
A veure si aquest cop passa allò que canta i aquest any, follem com folls.

El plaer d´anar a remar

Des de fa una bona colla d´anys tinc una sola data setmanal reservada en la meva particular agenda. Tots els divendres a 2/4 de vuit els tinc plens. Plogui, nevi, bufi el llevant, el garbí o hi hagi calma xixa, els divendres els tinc ocupats.

Pot-ser es una forma d´acabar, o si ho preferiu una manera d´encarar el cap de setmana. Divendres rera divendres a aquesta hora es quan una colla d´amics sortim a remar una estoneta amb el llagut d´Arenys. Si som forces, afagafem el de vuit i si en som menys ens arreglem remant amb el de sis. Com que som bastant d´idees fixes, divendres sí, divendres també, enfilem cap a la piscifactoria, li donem la volta i tornem a port. Un cop allí la tradicional cerveseta acompanayada per unes olives o si es dona el cas per un bon pop a la gallega. De tant en tant, rematem la jornada amb un bon àpat.

En tots aquests anys les hem vistes de tots colors, a voltes hem trobat l´aigua com un mirall i la sortida ha estat d´allò més relaxant, d´altres les onades li han donat una valor afegit.


Mentres voguem arreglem el món, el país, la vil.la i fins hi tot, el barça. Que més voldrien els que manen tenir uns consellers com nosaltres amb aquest punt de crítica a la gestió feta!
Al llarg de l´any, ens adonem de com s´allarguen i s´escursen els dies. Durant uns mesos les sortides són en la foscor de la nit, en aquests casos gaudim de la lluna plena quan es dona el cas o de les constel.lacions sense quasi contaminació lumínica. Es durant la foscor primaveral que gaudim de les cadenes de cortines de fosforescència planctònica que donen voltes entorn del rem i de sobte desapareixen. A l´estiu coincidim amb les postes del Sol, les primeres sobre la serra de Burriac a l´alçada de Mataró i ja més cap el bon temps en els Tres Turons del Montalt. Les sortides estiuenques a plena llum tenen el valor afegit del "banyitu" i si s´escau anar a fer uns quants musclos.




Gràcies amics per continuar sortint els divendres. Jo per la meva part continuaré reservant-me l´hora, passi el que passi.