dilluns, 3 de març del 2008

El plaer d´anar a remar

Des de fa una bona colla d´anys tinc una sola data setmanal reservada en la meva particular agenda. Tots els divendres a 2/4 de vuit els tinc plens. Plogui, nevi, bufi el llevant, el garbí o hi hagi calma xixa, els divendres els tinc ocupats.


Pot-ser es una forma d´acabar, o si ho preferiu una manera d´encarar el cap de setmana. Divendres rera divendres a aquesta hora es quan una colla d´amics sortim a remar una estoneta amb el llagut d´Arenys. Si som forces, afagafem el de vuit i si en som menys ens arreglem remant amb el de sis. Com que som bastant d´idees fixes, divendres sí, divendres també, enfilem cap a la piscifactoria, li donem la volta i tornem a port. Un cop allí la tradicional cerveseta acompanayada per unes olives o si es dona el cas per un bon pop a la gallega. De tant en tant, rematem la jornada amb un bon àpat.
En tots aquests anys les hem vistes de tots colors, a voltes hem trobat l´aigua com un mirall i la sortida ha estat d´allò més relaxant, d´altres les onades li han donat una valor afegit.


Mentres voguem arreglem el món, el país, la vil.la i fins hi tot, el barça. Que més voldrien els que manen tenir uns consellers com nosaltres amb aquest punt de crítica a la gestió feta!
Al llarg de l´any, ens adonem de com s´allarguen i s´escursen els dies. Durant uns mesos les sortides són en la foscor de la nit, en aquests casos gaudim de la lluna plena quan es dona el cas o de les constel.lacions sense quasi contaminació lumínica. Es durant la foscor primaveral que gaudim de les cadenes de cortines de fosforescència planctònica que donen voltes entorn del rem i de sobte desapareixen. A l´estiu coincidim amb les postes del Sol, les primeres sobre la serra de Burriac a l´alçada de Mataró i ja més cap el bon temps en els Tres Turons del Montalt. Les sortides estiuenques a plena llum tenen el valor afegit del "banyitu" i si s´escau anar a fer uns quants musclos.




Gràcies amics per continuar sortint els divendres. Jo per la meva part continuaré reservant-me l´hora, passi el que passi.