diumenge, 8 d’agost de 2010

marley 30 anys


El 30 de juny de 1980, ara fa just trenta anys, Bob Marley i la seva banda, The Wailers van oferir un concert a la Monumental de Barcelona, Marley havia estat una única vegada a casa nostra, va ser un concert “semiprivat” a l´Eivissa hippie i després del de la Monumental, no va tornar més car l´11 de maig de 1981 morí de càncer.

Per a mí el concert de Marley va ser especial, tenia just 17 anys i era la primera vegada que que anava a un concert “en majúscules”, res a veure amb els de les Santes i d´altres festes majors o de les nits a l´Odeon de Canet.

Recordo que un parell d´anys abans, van caure a les meves mans tres LP´s - i es que abans es deia així-, Rock and Roll animal de Lou Reed, Jazz-blues fusion de John Mayal i com no, Live de Bob Marley. Aquest descobriment em va fer obrir els ulls a un món, a una música, a una forma de viure que m´ha acompanyat sempre. Penso que un dels moments crucials de la meva vida i que va representar l´abandonament definitiu de la infància el marca aquest fet. Abans, amb prou feines escoltava la “nova cançó”, la Trinca i el més semblant al rock eren els grups espanyols de moda del moment.

El concert de Marley a la monumental va ser autèntic i amb tots els ingredients: Rock -en aquest cas reggae-, drogues -de tot tipus i sobretot herba, anomenada ganja pels rastes i el maleït cavall-, i hòsties -i es que aquell moment els grisos eren encara grisos autèntics-.

Avui, els pares acompanyen als fills -en plan colega- als concerts en un fet intergeneracional i integrador, als 80 us asseguro que els concerts eren només pel jovent, i es més, pel jovent més rebel i transgressor.

Stir it up little darling, stir it up
Come on baby come on and stir it up little darling, stir it up
It's been a long long time since I've got you on my mind
And now you are here
I say it's so clear
To see what we can do, honey, just me and you