dimecres, 27 de maig de 2009

Menus mal que això s´acaba

Són les 20,40 h i la final de la Champions està a punt de començar. “Menus mal” que això s´acaba. Portem uns mesos, setmanes, dies que sembla que l´únic que passa al món és la final de Roma. Fa poc semblava que una nova grip acabaria amb la humanitat o bé que la crisi global era molt més greu del que els analistes havien pronosticat. D´uns quants dies ençà però sembla ser que aquesta grip ha desaparegut i que els analistes estaven molt equivocats.
"Ens ha costat molt arribar aquí", i com dirien els nous profetes “ens ha costat déu i esforços arribar fins aquí” però, ja hi som!.
Ara per ara no sé qui guanyarà, sembla ser que són els dos millors equips del món i que hi juguen els dos jugadors millors. A mi personalment m´es igual. Bé, no estaria malament que guanyés el Barça però si no es així, cap problema. Per a mí el més important es que tota aquesta fira medi àtica amb la que ens estant bombardejant d´arreu arriba a la fi.

El partit ja ha començat i per fer un honor a les legions romanes, alea jacta est.

Aquestes dues setmanes han estat dures, sobretot si el futbol no t´interessa. Avui Catalunya semblava talment estar de Carnestoltes. Afeccionats de totes mides, colors i pesos, esgrimien la disfressa dels seus herois. Alguns inclòs, per por a la grip del porc, es protegeixen amb bufandes, mocadors i fins hi tot llençols blaugrana. Hi havia personatges amb estomacs patrimoni de la Damm amb samarretes apretades, que no deixaven cap dubte sobre l´estat de forma física del personatge. Blancs i negres, alts i baixos, calvos i peluts, catalans i xarnegos... Tots ells amb la mateixa disfressa. Els trobem pel carrer, a la feina, al super, a l'escola. Quan haurà baixat la productivitat del pais pels efectes de la Champions? I la concentració en escoles instituts i universitats?

De samarretes n´hi havia de tots els models, certificades per l´esponsor o piratejades per la nombrosa comunitat pakistanesa de Calella. Les franges blaugrana eren amples, estretes, de colors cridaners o bé més apagats. També les segones samarretes i les d´entrenaments amb els colors fluorescents: el groc, el blau, el rosa, d´altres de colors platejats o daurats amb un dubtós gust estètic. En definitiva tot el mostrari de samarretes amb les que nike s´està fent d´or fent petites variacions cada any. El més freqüent però es trobar-les amb el dorsal numero 10. En homenatge a Messi però també altres fanàtics recorden jugadors més desconeguts: Vanessa, Josep, Oriol, Jessica,....No sé a quina temporada van jugar aquests darrers.


Són les 22,45h, el partit ja ha acabat, ha guanyat el Barça!!!!, felicitats. Ara encara ens resten uns quants dies més de disbauxa mediàtica arreu. La esportiva amb la repetició dels gols fins a l´avorriment i la extraesportiva amb els típics aldarulls de canaletes amanits amb els mossos i la rua de jugadors i directius. Llavors, per fí, tornaran a l´actualitat informativa la grip, l'atur, les eleccions europees, la violència de gènere, l Obama, la llei de partits,..