divendres, 27 de març de 2009

Francesc Pujols (IV)

El secretari de la natura puja l´escala buscant els àngels.
Al quart graó, respira i s´atura, diu en veu alta allò que escriurà.
Dintre la torre, passant les hores d´un català que ho té tot pagat.
Matant un bròquil a l´Ateneu o bé inventant un nou ritual.

Dalt la figuera en Salvador pinta els darreres de l´ample cel.
Seguint el curs de la tradició, escolta el savi de Martorell.
Escolta el savi de Martorell.

Com un senyor que li fes de xofer, a l´únic déu de cap religió.
Tots dos esguarden a l´arquitecte més metafísic nat a Riudoms.
Quan s´agermanen l´art i la vida, la bona taula i la mare ciència,
donen la mà a la filosofia, la poesia i les varietés.

Dalt la figuera en Salvador pinta els darreres de l´ample cel.
Seguint el curs de la tradició, escolta el savi de Martorell.
Escolta el savi de Martorell.

Combina rodes el mestre Llull, vol lluminós del coneixement.
Per convocar un ofici de llums visqué en Pujols irònicament.
cercant amable, sempre un somrís, la veritat, ai qui la trobés!
Del caminant queden els camins, del pensador el seu pensament.

Es el més nou i també el més vell.
Escolta el savi de Martorell.
La veu més clara si vols consell.
Escolta el savi de Martorell.
La solució per desfer el cabdell.
Escolta el savi de Martorell.

(El savi de Martorell, Sisa NI Cap ni peus)