diumenge, 2 de novembre de 2008

Cal Paraire


Cal Paraire (2007)


Cal Paraire (1946)

El veïnat de Cal Paraire es un d´aquests indrets màgics del Montnegre. Lloc de pas obligat per a muntanyencs a la recerca de les obagues de la serra i talaia imponent de la nostra i de les comarques veïnes. En un dia clar es pot observar fins hi tot el Pirineu.
Cal Pararie es un d´aquests llocs que ha guanyat amb els anys. Gairebé condemnat a l´abandó i a les runes els 80 i rejovenit i ocupat plenament, ara gràcies, en bona part, als anomenats neo-rurals. Avui, és l´únic veïnat de muntanya que resta habitat a la serra del Montnegre. Valmanya, Hortsavinyà, Olzinelles, Sant Martí,.. o bé han estat abandonats o bé han perdut l´identitat pròpia de veïnat que encara conserva Cal Paraire.
A cavall entre tres termes (Vallgorguina, Sant Celoni i Sant Iscle) els massos i les feixes de l´indret resten plenes de vida. El pas dels anys i el canvi en el paisatge s´observa al comparar les fotografia del 1946 amb la del 2007. Als anys 40, el botànic Pere Montserrat ens mostra un nucli rodejat de feixes de raïm, oliveres i cereals especialment. Més recentment (2007) es veu que els correus han estat fagocitats pel bosc i que l´alzinar arriba fins a tocar les eres dels massos.
El veinat es troba entre el majestuós turó d´en Vives (cim culminant maresmenc de 767 m) que li acarona els embats que arriben de nord enllà i la màgia del pla dels Forcs, indret de bruixes i cerimònies paganes que es troba els seus peus.