Quan arribo a la meva patria, Sinera hi una serie d´elements en el paisatge que em fan adonar en que estic arribant a casa: la torre dels encantats, el tres turons amb l´àvia muntala entre d´altres en són els més anomenats.
De tots els elements del paisatge arenyenc n´hi ha un de molt recent i molt particular. Em refereixo a la plataforma de la piscifactoria. Aquesta enginy surador forma part del meu paisatge i he pogut comprovar en pròpia pell el seu abandó fins gairebé a la seva desaparició. A dia d´avui "la piscifactoria" està tocada de mort i si no s´hi posa remei pot arribar a desaparèixer per sempre. No us creieu que estic enviant un SOS fer reflotar l´empresa de cultius marins que l´explota, us diré a més: s´em en refot si cultimar (o com es digui ara) pugui tancar les portes, l´únic que m´interessa es el seu esquelet metàl.lic que, temps era temps, albergava gàbies per a dorades i que hores d´ara es una gran musclera.
Navegar fins a la piscifactoria amb el meu kayak o bé amb el llagut de rem és una de les coses que més m´agraden i a més si un cop allí puc "fer" un bon grapat de musclos, millor que millor.
Abans que el nostre particular "Titànic" desapareixi hauríem de fer-hi quelcom o bé quan ja s´hagi enfonsat deixar-hi un mort (mai més ben dit) per assenyalar l´indret i col.locar-hi un gall amb una placa on es pugui llegir; " en aquest indret hi havia la piscifactoria d´Arenys, un negoci ruïnós, només sostingut pels fons d´europa i que va ser uan fita per kayakistes, remers i musclaires i pescadors de la zona".
