dimecres, 23 d’abril del 2008

RUNES (I) Can Vives de la Cortada

Can Vives (1991)


Un dels indrets més populars del vessant arenyenc del Montnegre és el mas abandonat de Can Vives de la Cortada. Per arribar-hi s´ha de prendre la GR5 que surt de Sant Iscle en direcció a la casa de colònies de Can Bosc, després d´una suau passejada el camí passa just per davant del les ruïnes de la casa

Can Vives (1947) Fotografia feta per P. Montserrat


El pas dels anys ha anat enderrocant la casa i l’espessa vegetació ha ocupat poc a poc tot l´espai que ha pogut. Les bardisses, els lledoners, els pins i els plàtans han anat camuflant cada cop més la masia i l´ha fet quasi desaparèixer en el bosc.



Can Vives (anys 70) Treta de "Les masies del maresme"

El que havia estat l´era es un dels pocs espais que no ha estat ocupats completament per les plantes, des de allí es pot observar l´estat ruïnós de l´edificació, amb prou feines hi ha un parell de parets es mantenen dretes, en una d´elles encara s´intueix el que havia estat la galeria porxada de la casa.

Can Vives (ara)

Malgrat tot, un primer cop d´ull a les restes ens fa adonar fàcilment que Can Vives de la Cortada havia estat finca molt important. Les feixes, avui mig recuperades que hi ha al voltant de la casa ens avala aquesta hipòtesi. A Can Vives es cultivaven els cereals, les oliveres i la vinya. Era precisament aquest darrer cultiu el que gaudia d´una reputació important. El vi de Can Vives tenia renom a tota la contrada.

L’abandonament de la finca es comença a fer evident en la dècada dels 40 tal i com s’observa en la fotografia de Pere Montserrat. Als anys 70 la casa ja era deshabitada i això va propiciar la seva ràpida decadència. El sostre no va trigar en enfonsar-se i poc a poc no va quedar cap paret sencera. A partir d´aquest moment Can Vives va passar a ser una runa.

La toponímia de la zona també ens ajuden a adonar-nos que estem davant d´un lloc important. Així el cim del Montnegre que hi ha just al darrera de la casa s´anomena el “Turó d´en Vives” i el vessant del mateix turó, “la Roureda d´en Vives” malgrat que avui els roures són estranys i han deixat pas a les alzines.