Rutes en Kaiak (II): Blanes - Tossa, entre freus i illots

Itinerari

Sortida: Port de Blanes
Arribada: ES Codolar (Tossa)
Temps orientatiu: 3 hores (retallant la costa)

port de Blanes

Blanes, la porta de ponent de la costa Brava es el punt d’inici d’aquest ruta. Sortir des del port de Blanes és sempre un plaer.

Entre les instal·lacions del Club Nàutic i la zona pesquera de port, es troba una petita platja que serveix d’avarada per a petits bots i que serà el punt de sortida d’aquesta ruta.

punta de Santa Anna

Enfilem direcció a la punta de Santa Anna (veritable inici de la Costa Brava) i al passar el cap ens trobem amb primera cala del recorregut, Sa Forcaneda just als peus del Jardí Botànic Mar i Murtra. No deixa de ser curiosa la visió del jardí botànic des del mar. La següent platja, en majúscules, és la Cala de Sant Francesc tranquil·la a l´hivern i agoviant a ple estiu. Continuem navegant fins arribar a una roca singular i molt lligada al S´amorra amorra, S´agulla, a través d´ella entrem al freu del mateix nom i a partir d´aquí accedim a les platges de Treumal i Santa Cristina, dues cales més de primera divisió (a l´hivern). Només travessar Santa Cristina arribem a una de les “perles” del recorregut, la platja de Sa Boadella, rodejada de vegetació i també molt freqüentada. Sa Boadella té com a talaia a l’extrem més oriental el mas de Santa Clotilde, una imponent casa senyorial amb un jardins que ara són públics.

Sa Forcaneda

S´agulla

Entre Sa Boadella i Fenals, la primera platja de Lloret hi ha els freus de l’Illa des Bot i de Ses Illetes. Fenals és una llarga platja, completament urbanitzada i rodejada d´edificacións, bastant modernes, fetes amb molt poc de gust. Entre Fenals i la platja de Lloret ´hi troba Cala Banys, més freqüentada de nit que no pas durant el dia.

Platja de Lloret

La platja de Lloret, malgrat ser una sola unitat es diferencia en sectors. La toponia que es fa servir es deu al antics pescadors, car lLoret, malgrat ser avui un símbol de turisme a casa nostra, va ser durant molts anys una vila marinera de primer ordre. Així doncs el sector de ponent s´anomena Es Trajo de Vilavall, la part central Es Trajo d´en Reiner i i la part més oriental Es Trajo de Venecia.

Un cop travessada la llarga platja de Lloret i sota mateix del Castell, hi ha Sa Caleta, platja que tradicionalment han utilitzat els pescadors de Lloret i l´inici dels freus. El tram comença per una zona plena de petits esculls i moderats illots: Sa roca plana, Es frare gros, Freu d´en Siltre fins arribar a Cala Trons. Continuem pel Freu d´en Barbano i la punta de Capdells, aquí continua el mateix espectacle de passos estrets únicament accessibles des de petites embarcacions com ara el kayak. Continuem a través dels freus de Sa Tortuga i Sa Roja fins arribar a una altre petita platja; Sa Cala Gran..

Castell de Lloret

El segúent arenal és Cala Canyelles és una esplèndida platja semi ocupada per un petit port esportiu a l’extrem de ponent. La platja està dividida pel mig per un conjunt de roques anomenat Es carquinyoli o ses roques des mig. A ponent d’aquesta roca la platja està fortament urbanitzada mentre que a llevant es molt més “verge”. En aquest sector es troba una bonica edificació, avui abandonada que hauria estat en temps pretèrits un exel.lent refugi de pesca.

Freus i illots

Al costat de llevant de Canyelles, comencen una sèrie de de freus i passos estrets que fan les delícies dels kayakistes. Passos gairebé impossibles. Primer, Els bullents i que continuen fins quasi arribar a Sa cova de ses falcies. Aquesta zona es perillosa quan la mar està moguda, especialment quan predomina el llevant, en alguns punts hi ha molt poc fons i pot representar un ensurt si no s’està a l’aguait.

El recorregut fins a Cala morisca continua per més freus únicament navegables amb piragua com sa fusta o sa porrassa.

Cala Morisca

Cala Morisca es una petita cala d’espessa vegetació, coronada per una riera i on els grans còdols i les roques predominen sobre la sorra. Es un lloc idíl·lic, sobretot fora de temporada. Un cop passem la punta del Cap de Bou arribem a la badia de Llorell, fortament humanitzada i separada en diverses platges. De ponent a llevant: Porto Pi, Llorell, Cala des Rajols, Cala d´en Carles i Cala Llevador.

Freus i illots

Continuem a través dels freus de la unta de Sa Boquera i el tram que tenim a continuació es potser els menys urbanitzat del recorregut. Continuem entre freus fins arribar a Cala Moltó. Retallant la costa i trobem Sa Cala d´en Jeroni i Es Sot d´en Coma, en totes elles i predomina la pedra. Un cop passada la punta des Cards, ens trobem amb l’imponent Cap de Tossa que poc a poc ens va mostrant la platja des Codolar, punt final de la travessa. L’entrada per mar a Es codolar es imponent, a mesura que ens hi acostem, sens mostra de manera cada vegada més clara la muralla que envolta la vil·la vella.

Es Codolar

25 de gener

Doncs això que avui és el dia i la nadala n´es protagonista.

Segons els pastors de l’últim poble
darrera els horts veurien uns pins,
passats aquells pins el camp d’oliveres
i, al fons, tres camins.
Han pres el trencall i s’ha obert la clariana
i han ordenat als homes descans.
Al camp d’oliveres tres reis s’acomiaden
i encaixen les mans.

Melcior aixeca el cap i veu la muntanya
que abans que enfosqueixi ha d’estar travessant
i es treu la suor amb el coll de la capa
tacada de fang.
I no vol ni pensar que les forces s’acaben
i ni us imagineu com s’emprenya quan,
en beure en el riu, només troba la cara
d’un home gran.
El rei dóna l’ordre pel toc de corneta
pensant en aquells que, no fa pas tant,
li besaven l’escut i entregaven les armes
agenollats.

Des de dalt del camell fot un crit el rei negre,
que faci el favor algun bon soldat
d’aixecar el cul de terra i fer un ràpid recompte
de racions de pa.
Qui pogués creuar el bosc i trobés una barca!
Qui abans d’adormir-se amb el braç estirat
notés com els dits mica en mica retallen
l’aigua del mar!
Qui arribés a palau i triés una dona,
arranqués unes roses i li allargués un ram!
Baltasar té el desig corrent per les venes
com si fos sang.

Gaspar pot sentir clavats a l’espatlla
els ulls d’alguns patges que estan esperant
un cop d’atenció, potser una mà alçada,
una ordre reial.
Un dels homes canta enmig d’una rotllana
amb la veu més dolça que hagueu sentit mai
una cançó antiga que el rei taral·leja
amb els llavis tancats.
El patge més vell es gira i comenta
mirant un segon de reüll cap al cel
“sembla mentida que bé que vivíem
seguint un estel”.
(manel)

Exercici seixanta

Després d´això, pot-ser una peli X

Al Terrat hi ha xerinola, ximxiviri damunt dels totxos. El xivarri baixa per la xemeneia i es converteix en un xiuxiueig. A Bordeus diu que els més xovinistes beuen xampany, però aquí baix en Pedro Ximénez només xarrupa xerès. Amb vi xarel·lo aquí mengem xató i els pixapins xocolata amb xurros en xicres del carrer Petritxol, mentre xerren de ximpleries en xava. Els xilens teixeixen xals, a Texes no en vesteixen. Ni xeviots ni xinel·les perquè no s'hi atreveixen (I tanmateix ens van de xulos). En Txema, eixelebrat pel xacolí toca la xalaparta a la panxa d'en Patxi que perd la txapela i s'exalta i li diu "xeeee, relaxa't". I ho fa d'una forma ben complexa, toca el saxo de manera laxa, poc ortodoxa. I al mateix moment en un stage a Mèxic, Txevtxenko xuta una xilena i la hinchada explota quan la xarxa cedeix i es trinxa. Les xifres que no es mereix s'engreixen exageradament. A Luxemburg, un ximpanzé, va i vexa un xipriota. Fuma haixix, va molt deixat i es clar no té xicota. El xef prepara un xeflis: patates xips cruixents, escarxofes amb anxoves, xoriç amb ximixurri i beixamel fent xup xup. Vi de garnatxa i de postres un xuxo de can Foix... Al Txad si tenen xamba, s'abasteixen de deixalles. Caixa o faixa. I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?". I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no". Bufa xaloc al vaixell, en Xavier recull la xarxa feixuga i reflexiona. Els peixos neixen, creixen, es reprodueixen, moren... I no es queixen. El xicot que va conèixer en un xat s'aixeca per un kleenex. La Xuxa, panxuda i xopa, xiscla encara d'excitació a l'entrecuix i xiuxiueja: "Eixuga't i tornem-hi!". I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?". I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no". I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?". I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no". Microxips i una xiruca eixerida, i un dibuixant xiroi xiula i es clava una xinxeta a l'índex. Fa xafogor, un xixarel·lo fa créixer un esqueix moix i el seu amic el coix li aixafa una maduixa. Xalen el bruixot i la bruixa, Un xiquet xinès exigeix el seu xumet i un LP d'en Xesco Boix. La Xènia s'enclenxina mentre el xòfer fa sonar el clàxon. Xàfec, xavalla en xecs i un expert en explosions es deixa endur per la disbauxa. Patxanga en estat de xoc: xarlatans, taxis, faxos, flaixos Groucho Marx, Quixots i Santxos. La rauxa s'estén d'Elx a la Garrotxa, d'Andratx a Flix. I un xafarder llegeix el Xoriguera. I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?". I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no". I en Pinxo va dir a en Panxo, "vols que et xuti amb un punxó?". I en Panxo va dir a en Pinxo "xuta'm però a la panxa no".

La xilografia exclusiva del text d'alexandrins d'en Xènius
sorgeix d'un pretext que ara mateix està fora de context: un gronxador sense reixes.

Transfreu: kaiak al gener

Aquest any de poques neus i gens esquí de fons, m´he apuntat a la transfreu (aquesta gent de Lloret ja en porten 5 edicions d´aquesta trobada kayakera).
Tota la setmana d´anticicló feia preveure una mar d´allò més pla però la realitat, afortunadament, ha estat ben diferent. La entrada, i sobretot la sortida de l´aigua ha estat un xic complicada. El pendent de la platja i la famosa onada "orillera" han posat emoció a l´assumpte i ens ha obligat a gairebé tothom a mullar-se, com a mínim el cul.

Hem estat un centenar de kaiaks navegant pels passos estrets que ens regala aquest tros de costa. El trencar de les onades ha possat una mica més d´emoció als fvalents que han entrat als freus i més d´un ha anat a l´aigua.
Cala Morisca, el punt final, evidentment s´ha fet petita i el reagrupament es fa a cala Llevador, molt més grossa i protegida del garbí que començava a entrar.
La tornada amb F3 ha estat un xic més exigent. Les ones de proa feien l´avanç més lent i de tant en tant ens refrescaven de dalt a baix, poc a poc, hem anat guanyant aigua fins arribar a la platja de Lloret on ens esperava un esplèndit estofat de sèpia.
El recorregut, malgrat que curtet, ha estat l´ideal per a un dia d´hivern i amb l´estat de la mar que hem trobat. I es que un centenar de persones ens hem enfundat la roba tèrmica i hem desafiat el vent, les onades i el fred.
Devem estar boixos o bé això dels kaiak ens agrada molt.

Todo es tan jodidamente relativo

Tú crees que ves lo que es pero es lo que tú crees.
Tú ves i crees pero no crees lo que no ves.
Si lo que crees es lo que ves entonces ¿qué?
Lo que es no es si no lo ves si no lo crees.

Y las cosas son así o quizá no son sin ti, quizá no existe nada si no estás tú junto a mí.

Si el ser es nada y nada es todo y todo es,
Si todo es nada entonces nada es lo que crees,
y si al final nada parece ser lo que es, será mejor que creas sólo en lo que ves.

Y las cosas son así o quizá no son sin ti; quizá no existe nada si no estás tú junto a mí.

(Joan Colomo)