dilluns, 19 de setembre de 2011

Cambrils: Final de trajecte

els campions de Catalunya

Aquest cap de setmana a Cambrils acabem la temporada de rem. Després d´una lliga perfecta defensant la primera posició des de la primera jornada, la cirereta del pastís seria el doblet: lliga i campionat de Catalunya. La gesta es possible però els nostres principals contrincants (Baix a mar, Vent d´estrop , Natació,...) ens ho posarien difícil. Ara, amb una competició de dos dies voldrien aconseguir un primer lloc i cloure la temporada amb èxit.

El tret de sortida del campionat va ser la reunió de delegats on es fa el sorteig de les diverses mànegues. Aquesta vegada havíem tingut sort. A la primera eliminatòria competíem amb Amposta, Betulo i Pescadors. Només aquests darrers, si tenien bon dia, ens ho podien posar difícil.

A les dues en punt ja estàvem a l´aigua. El primer es classificava directament per la final, la resta hauria d´anar a les repesques de la tarda. Sortíem com a favorits i els pronòstics es van complir, vam fer una molt bona regata i després de la primera ciavoga cap dels nostres rivals va tenir opció d´atrapar-nos. A l´altre eliminatòria de la categoria, els amfitrions es van imposar amb un temps que ens va deixar clar que guanyar el campionat seria complicat.

Acabades les repesques la final va quedar composta per: Baix a mar, Vent d´estrop, Rem Arenys i un sorprenent Pescadors que va deixar a fora al Natació.

Les previsions per a diumenge eren de fort mestral (20 nusos). Afortunadament, el mestral a Cambrils bufa des de Terra i no aixeca onada arran de platja, sinó amb la ventada que s´esperava, no s´hagués pogut celebrar la competició. Les previsions es van complir i a les 10 del matí, mentre fèiem l´escalfament el mestral ja havia entrat amb tota la seva força. Palejar amb aquell vent va ser màgic, els esquitxos ens deixaren xops i la combinació vent i aigua van fer un entrenament molt mariner. Sempre hem reivindicat el llagut com a una embarcació de mar i ara teníem oportunitat de demostrar-ho.
Amb aquella força el carrer de fora era el pitjor, en aquest cas va correspondre a Torredembarra, mentre que el millor era el que es trobava més a terra que va tocar als Pescadors de Lloret. Nosaltres i Cambrils, els principals favorits, ens repartíem el centre del camp. La sortida havia de ser acústica i mentre esperàvem els só de la botzina, l´estàrter va baixar la bandera, aquest fet ens va agafar per sorpresa a tots que vam sortir malament. El primer llarg va ser molt igualat entre els quatre, en sortir de ciavoga es començava a veure que la regata seria cosa de dos: Vent d´estrop i nosaltres. Els dos llargs següents van ser un frec a frec entre els dos equips. En sortir de la darrera ciavoga, prenem un cert avantatge que durant el darrer llarg anem consolidant. Cada vegada faltava menys, el timoner ens indica les 20 darreres vogades a l´hora que va cridant completament foll; Sou els millors, sou els millors!!. Entrem a la línia d´arribada enmig d´un èxtasis col.lectiu. Ho havíem fet, ja érem els campions de Catalunya.

els temps de la final