Arcadia 16 (I)

El caiac escolit per a cosntruir és l´Arcadia 16, un disseny de l´Alejandro, el nostre arquitecte naval i que ens servirà per aprendre tècniques i usos de materials.
Per a la construcció utilitzarem la tècica Stich and glue.
L´Arecadia és un caiac mariner, de perfil en V cosa que dona una gran estabilitat en rumb i una excel.lent navegació, sobretot amb la mar "picada". Es doncs, un caiac ideal per a les travesies i que penso utilitzar sovint.
Avui hem començat epl principi, es a dir, llegint els plànols de formes i dibuixant en tauler d´okume hidròfob de 5mm els panells laterals de l´embarcació: els panells de fons de popa i de proa (2) i els panells laterals de popa i de proa (2).


Ens comenta l´Alejadro que es gairebé impossible trobar al mercat taulers marins de 5 mm. Com a molt al nostre país es poden trobar taulers hidròfobs ( que repelen l´aigua). A més només podem usar l´okume, al Canada, als Estats Units, i fins hi tot a França si que es poden trobar taulers marins fins hi tot d´altres fustes marineres (caoba,...).

SOS, Alocs

La particular geografia del litoral arenyenc amb la serralada i alguns contraforts gairebé arran del mar, ha permés el desenvolupament d´uns rials ben constituïts. Aquests, estan disposats gairebé en sentit perpendicular a la costa i romanen la major part de l´any eixuts. Les seves lleres seques s´aprofiten com a xarxa de comunicacions. Els rials difícilment poden evacuar les pluges torrencials típiques del nostre clima i es transformen en veritables torrenteres, que ocasionen amb freqüència el seu desbordament i la inundació de camps i poblacions.

En gran mesura, bona part de les reivindicacions per protegir els rials fan referència al alocars, però certament, aquesta comunitat ja ha desaparegut quasi per complert de les nostres rambles i rials. L´alocar és una comunitat arbustiva que es situa a les ribes de les rieres silíciques i eixutes de la mediterrània, l’aloc s´hi instal·la donat que el subsòl no acumula suficient aigua com per permetre el creixement d´un bosc caducifoli, típic d´ambients més humits.

L´aloc (Vitex agnus-castus) és un arbust de fulles oposades i palmades amb cinc foliols lanceolats. En ple estiu floreix i el seu aspecte es immillorable. La inflorescència, que es troba a la part superior de l´arbust, és de color lila intens i les flors estan agrupades en espiga. Els fruits són esfèrics molt semblants al gra de pebre, d´aquí el sobrenom de "pebre foll".

D´entre les propietats medicinals d´aquesta planta, destaca el fet que és diürètica, antiespasmòdica i sobretot, era usada per reprimir l´impuls sexual: d´ací el sobrenom d´agnus-castus (cast i pur).

Així de cop

El poema és la mala llet
o l´extasi o el deliri
són estrelletes al cel
de la història i els drapaires
i la cultura es la màscara
dels surrealistes disfressats
de monjos i en Frank Zappa
és el porter del convent
i en malatesta i l´arnau de vilanova
toquen amb
la increible string band
i l´Allan Ginsberg i en Rimbaud
s´emborratxen amb absenta
i és la careta- les enciclopèdies
dels vés a saber quants
fundadors de religions
i dels marcians i del sexe
i del meu estómac
i del celobert de casa
i de la destrucció del sol
i de l´anònim transformista
de meravelles i tot això
i la vida que som capaços
d´imaginar i no de viure

sisa

El Bareu, mai morirà?

Pols de rial, parets de vinyes i hortes, les hortes rialleres de la costa, florides com un jardí

(S. Espriu, Laia)

Finalment, les tanques que impedien el pas han estat aixecades, l´enllumenat públic s´encén durant la nit i d´una manera molt tímida els primers propietaris van ocupant allò que van adquirir en el seu dia; són pocs, cosa que indica que s´han venut pocs pisos amb això de la bombolla o bé que els compradors practiquen l´esport nacional d´aquest país, l´especulació immobiliària.
El barri del Bareu comença a prendre vida. Els nouvinguts es faran seu el barri i poc a poc s´anirà perdent la percepció d´allò que en el seu temps havia estat un rial.
Avui, el rial està encaixonat i degradat a gairebé el rang de clavaguera. Els marges són ara escolleres i d´entre els blocs granítics, les males herbes prenen protagonisme i substitueixen als esplendids alocs. Les fèrtils hortes de banda i banda de la llera ara són flamants blocs de pisos amb les seves zones ajardinades.


Del rial del Bareu només en resta el record, aquelles pasejades als capvespres d´estiu sota l´arc de mig punt que formen els canyars, els vols de les orenetes i dels abellarols tot indicant la l´arribada del bon temps, el cant de les granotes als safereigos de Can Triter o de Can Vilanova, Les hortes primerenques, els magnifics alocs,...
El trànsit, els comerços i en definitiva els nous bareuencs pendran ara el protagonisme i segur que d´aquí uns anys es preguntaran sobre el nom de barri, talment com ha passat al barri de Les Doedes. I es que la nostra societat pateix una mena d´ Alzheimer col.lectiu sobre el que havia estat aquest territori en un temps passat.
Ara em passa pel cap una pintada barruera que durant un temps va ser al carrer de la Parera i on es llegia: "El Bareu mai morirà, orgull de classe obrera" i em pregunto si això es veritat i que hem guanyat amb tot plegat.