Runes (IV): Can Quel

la tanca es l´unic que avui identifica Can Quel

El mas de Can Quel o més ben dit, el que encara en resta,es troba situat molt aprop de les runes de Can Reixac. S´hi arriba des de Lurdes pel camí que ens porta fins al coll del Pi de Buac. Just abans d´arribar al coll, trobarem les restes del que havia estat un mas (els fonaments i poca cosa més). Avui per avui l´únic indici de la masia de Can Quel es una tanca metàl.lica força rovellada que es va col.locar fa uns quants anys i que semblava en aquell temps que els propietaris havien decidit preservar la runa. Ha passat el temps i la parcel.la ha estat ocupada per bardisses que fan del tot impossible identificar la casa.

La importància d´aquest mas rau en que allí hi va viure un personatge singular que Salvador Espriu va incorporar en el seu univers sinerenc. A finals del segle XIX en aquest caserot hi vivia la Maria, coneguda vulgarment per la Quela (en referència a l´indret ), una noia alta, morena, amb la cara vermellosa a causa del vi, amb un aire despenjat, esquerp i molt rondinaire. Un personatge molt conegut a l´Arenys d´aquells temps. La Maria es va casar amb un altre personatge, en Ramon, un drapaire que comprava pells de conill i que era molt conegut sobretot a Arenys de munt. Al poc temps s´el va anomenar en Quel (en Quel.la com l´utilitza Espriu) o en Quelo. La parella va acabar sent un símbol de marginalitat pels seus convilatans que els consideraven a la manera d´una mena d´"homes del sac" . Espriu agafa el personatge d´en Quel.la i el converteix en una al·legoria de la mort.

Les bardisses ocupen tot l´espai

En el vell carret d´en Quel.la
desitjava de pujar
pel camí del cementiri
que domina tot el mar

(S. Espriu, Ronda de mort a Sinera)