11 setembre: kayak i cotlliure

Aquest any, una forma original de celebrar l´onze de setembre, sortida en kayak de Llançà fins a Cotlliure. Quan el sentiment independentista sembla que comença a quallar en la societat catalana, navego per que el que ara es només un somni es faci realitat aviat i que els partits independentistes s´en adonin que els uneix molt més que no pas els separa.
Són més de quinze milles de navegació a traves del "mar d´amunt" i tota la costa vermella. Una particular manera d´homenatjar a tots els patriotes catalans i d´adonar-se que les fronteres no existeixen, que són un invent administratiu i el que hi ha es continuïtat paisatgística catalana.
La nostra ruta ens porta a passar per Llançà, Colera, Portbou, Cervera, Banyuls, Port Vendres i finalment Cotlliure.
La mediterrània catalana té alguns port màgics per l´entrada en kayak i la badia de Cotlliure és pot-ser un dels més bonics. Després de més de sis hores de paleig, entrar a Cotlliure amb una embarcació tant senzilla i fràgil com un kayak es un goig que només es pot entendre quan es realitza la gesta.
Els integrants del grup vam entrar triomfants a Cotlliure, tal i com ho va fer en el seu dia el rei Jaume I que utilitzava el port per amarrar les seves embarcacions i s´instal.lava ell i les seves tropes al castell reial.

totes les fotos
les fotos de l´Artur

Cambrils: mar de fons post-vacacional i objectiu complert

Quan semblava que un cop acabat l´agost les coses serien més fàcils, la primera regata de setembre ha estat la més complicada per a confeccionar la tripulació. Tres dels vuit vogadors no han entrenat per diversos motius.
Ens plantem a Cambrils amb l´objectiu d´entrar a la final A i de que pescadors no ens retallin avantatge. Podem dir que objectiu complert.
A la crono tercera posició darrera d´un baix a mar que va a més i d´un natació que cada vegada tenim més lluny, i pescadors "es colen" en quart lloc. Podem respirar tranquils, entrem a la final A i ara a intentar agafar avantatge amb pescadors.
A la regata identiques posicions. Els dos primers llargs molt igualats tots quatre i poc a poc natació i baix a mar es comencen a distanciar. El millor de tot es que nosaltres també agafem avantatge amb pescadors, que es el que ens interessava de cara a la classificació general.
Els resultats de Cambrils són:

natació 5, 27, 70
Baix a mar 5, 29,45
Arenys 5, 35, 04
pescadors 5, 40 35

Ara, a l´espera de l´ultima regata a Colera, sembla que la segona posició a la lliga la tenim assegurada.

Bèstia!! Oriol Tramvia

Oriol Tramvia i Rosa-Luxemburg (2008)

Avui tafenejant per la xarxa he trobat aquest perla. l´Oriol del s. XXI cantant el seu tema estrella dels anys 70.
El cas d´Oriol Tramvia dins de l´univers galàctic es curiós. L´èxit li va venir de seguida en el "directe" (1976) en les nits zelestials del carrer plateria. De cop hi volta el silenci musical (que no artístic) fins a l´aparició d´un altre directe "Radio Club Harlem Jazz" (1997) i a partir d´aquí alguns molt bons treballls poc reconeguts "quan tu no hi ets" i "el camí dels degotalls".
Possiblement el seu temperament visceral i irreflexiu el va fer abandonar, mentre que d´altres galàctics com sisa o pau van continuar.
I es que l´Oriol Tramvia és l´autèntic "Bestia!!"
Recordo que en el cau quan un dels "caps" van portar el disc de l´Oriol Tramvia ningú havia sentit a parlar ni dels sex pistols, ni del punk ni de res per l´estil. A partir dels primers acords vaig saber que allò era diferent a tot el que havia escoltat fins a llavors que allò era realment bèstia!!!

Cartell de la primera actuació de l´Oriol a Zeleste (1974)
(cortesia de Joan Ramon Guzman)

Lloret: tot a lloc

26 d´agost, segona regata a Lloret i per ser a l´agost hem pogut completar una tripulació competitiva malgrat que els entrenos ha estat bastant fluixos per la manca de personal en època de vacacions -no sé quan es donaran conte aquests de la FCR que a l´agost es molt complicat per a les regates-.
Fem una molt bona crono i ens classifiquem els primers. tornem a triar el carrer de fora (que en la darrera regata a Lloret ens havia donat tant bona sort) i encarem la recta final. La regata es molt ajsutada durant tots els llargs, el natació s´escapa lleugerament i els altres tres anem frec a frec. sembla que Baix a mar està més fort que els pescadors en aquesta recta final. Al quart llarg esprintem amb totes les forces que encare ens queden i poc a poc anem deixan pels pèls als nostres competidors.
Sembla que la lliga es cosa d´un (natació) i que nosaltres haurem de treballar per a mantenir el segon lloc.
Els resultats de la regata són:

1 Natació 5, 04, 02
2 Arenys 5, 06, 45
3 Baix a mar 5, 06, 93
4 Pescadors 5, 08, 03

La propera regata a Cambrils

El Maltemps

El turó del mal Temps quan temps era temps

El Maltemps, també anomenat "Puig de Palom" es qui obre el llevant a la mítica Sinera d´Espriu. Es tracta d´un turó de cim suau i planer. La vessant "de mar" forma uns penyasegants imponents només trencats per la desafiant imatge d´uns edificis insultants. L´altre vessant es suau i de fàcil accés a través del rial de Bareu.
Avui es un indret farcit de xalets que s´apropen de manera ofensiva fins al mateix límit. Abans de la seva urbanització era un indret "pelat" amb molt poca vegetació, alguns garrofers i pins i sobretot amb canyes, atzavares, ginestes i d´altres matolls.
El nom de maltemps, es d´origen incert. Es molt probable que es degui al fet que en la seva carena, per la poca vegetació exsitent, hi hagi molt poca protecció de les ventades i gropades. Paradoxalment, les nuvolades que neixen darrera d´aquest turó solen ser en general benignes i inofensives.

Dalt del Mal Temps, arran
les velles soques
de garrovers corcats,
tornava el vent a començar.

Per un camí de cabres
baixà al rial,
Esglaonava fressa
en els canyars

S. Espriu (llibre de Sinera XII)

Lloret: Vogada llarga i primers

Després del tercer lloc a Mataró amb els Pescadors cada vegada més forts, Baix a mar recuperant temps i fins hi tot Vent d´Estrop a l´espectativa, arribem a lloret amb un culet ben petit. A més l´agost sempre ha estat complicat per a confeccionar tripulacions i pels entrenaments.
La veritat es que a nosaltres el que ens va més bé es el paper de xaiets. Quan ho tenim tot guanyat, ens precipitem -en el ritme de palades- i acabem amb resultats mediocres, però quan li veiem les orelles al llop i ens pensem que el segon lloc perilla, es quan remem bé, doncs no tenim res a perdre, i es quan fem els millors resultats.
El primer lloc de Lloret de l´altre dia es pot considerar històric. Es cert que en alguna crono haviem guanyat al Natació (Deltebre 2009) però mai ho haviem fet en cap regata. Tota la temporada passada 1r lloc pel natació i fins a la regata de Lloret del passat 8 d´agost, el mateix. A més a més, la darrera vegada que vam acabar primers en una regata es remonta al 2005 (Flix). Quan no ha estat el Natació (2010 i 2009) ha estat Baix a mar (2008-2007-2006) i sempre a Arenys li ha tocat ser la comparsa en el segon lloc en el millor dels cassos.
La regata de Lloret va començar de manera extranya, amb una crono molt treballada i feta amb dificultats. Entravem a la final A pels pèls (tercer lloc). La regata va començar amb la mateixa tònica, molts de nervis pel perill que representaven els pescadors, que segons a la crono havien quedat a 6 centèssimes del Natació. La soritda va ser horrorosa per la precipitació en sortir, però poc a poc, al veure que ho teniem tot perdut, vam remar llarg i vam retallar distàncies fins entrar en primera posició.
Els resultats de lloret són:

Rem Arenys 5, 05, 63
Natació 5, 07, 98
Pescadors 5, 19, 63
Baix a mar 5, 26, 21

marley 30 anys

El 30 de juny de 1980, ara fa just trenta anys, Bob Marley i la seva banda, The Wailers van oferir un concert a la Monumental de Barcelona, Marley havia estat una única vegada a casa nostra, va ser un concert “semiprivat” a l´Eivissa hippie i després del de la Monumental, no va tornar més car l´11 de maig de 1981 morí de càncer.

Per a mí el concert de Marley va ser especial, tenia just 17 anys i era la primera vegada que que anava a un concert “en majúscules”, res a veure amb els de les Santes i d´altres festes majors o de les nits a l´Odeon de Canet.

Recordo que un parell d´anys abans, van caure a les meves mans tres LP´s - i es que abans es deia així-, Rock and Roll animal de Lou Reed, Jazz-blues fusion de John Mayal i com no, Live de Bob Marley. Aquest descobriment em va fer obrir els ulls a un món, a una música, a una forma de viure que m´ha acompanyat sempre. Penso que un dels moments crucials de la meva vida i que va representar l´abandonament definitiu de la infància el marca aquest fet. Abans, amb prou feines escoltava la “nova cançó”, la Trinca i el més semblant al rock eren els grups espanyols de moda del moment.

El concert de Marley a la monumental va ser autèntic i amb tots els ingredients: Rock -en aquest cas reggae-, drogues -de tot tipus i sobretot herba, anomenada ganja pels rastes i el maleït cavall-, i hòsties -i es que aquell moment els grisos eren encara grisos autèntics-.

Avui, els pares acompanyen als fills -en plan colega- als concerts en un fet intergeneracional i integrador, als 80 us asseguro que els concerts eren només pel jovent, i es més, pel jovent més rebel i transgressor.

Stir it up little darling, stir it up
Come on baby come on and stir it up little darling, stir it up
It's been a long long time since I've got you on my mind
And now you are hereI say it's so clear
To see what we can do, honey, just me and you