El 30 de juny de 1980, ara fa just trenta anys, Bob Marley i la seva banda, The Wailers van oferir un concert a la Monumental de Barcelona, Marley havia estat una única vegada a casa nostra, va ser un concert “semiprivat” a l´Eivissa hippie i després del de la Monumental, no va tornar més car l´11 de maig de 1981 morí de càncer.
Per a mí el concert de Marley va ser especial, tenia just 17 anys i era la primera vegada que que anava a un concert “en majúscules”, res a veure amb els de les Santes i d´altres festes majors o de les nits a l´Odeon de Canet.
Recordo que un parell d´anys abans, van caure a les meves mans tres LP´s - i es que abans es deia així-, Rock and Roll animal de Lou Reed, Jazz-blues fusion de John Mayal i com no, Live de Bob Marley. Aquest descobriment em va fer obrir els ulls a un món, a una música, a una forma de viure que m´ha acompanyat sempre. Penso que un dels moments crucials de la meva vida i que va representar l´abandonament definitiu de la infància el marca aquest fet. Abans, amb prou feines escoltava la “nova cançó”, la Trinca i el més semblant al rock eren els grups espanyols de moda del moment.
El concert de Marley a la monumental va ser autèntic i amb tots els ingredients: Rock -en aquest cas reggae-, drogues -de tot tipus i sobretot herba, anomenada ganja pels rastes i el maleït cavall-, i hòsties -i es que aquell moment els grisos eren encara grisos autèntics-.
Avui, els pares acompanyen als fills -en plan colega- als concerts en un fet intergeneracional i integrador, als 80 us asseguro que els concerts eren només pel jovent, i es més, pel jovent més rebel i transgressor.
Stir it up little darling, stir it up
Come on baby come on and stir it up little darling, stir it up
It's been a long long time since I've got you on my mind
And now you are hereI say it's so clear
To see what we can do, honey, just me and you
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada