dilluns, 10 de desembre del 2007

Sa Dragonera




Aquells pocs dies d´agost havien de servir per navegar una mica per la costa de Mallorca. La travessa des d´Arenys va ser tranquil·la, les primeres milles amb vent i a tota vela fins ben entrada la nit on l´encalmada es va impossar i vam haver de recorrer al motor durant tota la nit. Ben entrat el dia, una altre cop el vent i veles amunt. La força del vent desplaçava l´embarcació fins que aquell maleït obenc no va resistir i vam haver de deixar les veles i tornar al motor. El pitjor seria que els dies següents no podriem reparar l´avaria i ens hairiem de conformar a anar a motor i trastocar els nostres plans.
Davant nostra Sa dragonera s´imposava i fet i fet vam decidir desembarcar un fer-hi un tomb, pujariem fins a dalt, fins al far vell per gaudir del paisatge i dels magnífics penaysegats. La història de l´illa era impressionant, la conquesta de Mallorca per part de Jaume I no s´hauria dut a terme sense la logística que li proporcionà l´illa.


Sa Dragonera ens va ensenyar la seva força i les raons per les quals una intensa campanya ecologista als anys 70 la va salvar de l´especulació urbanistica ja que l´empresa PAMESA va comprar l'illa amb la intenció de construir-hi una urbanització amb 1.200 habitatges per a 3.600 persones, així com un port esportiu als Calafats per a 600 embarcacions.
Vam ser afortunats i aquell imprevist ens va permetre conèixer una mica més els racons de la mediterrània.

dimecres, 14 de novembre del 2007

Camí de Sirga



Fa bastants anys, des de l´institut em vam recomanar-imposar la lectura de la novela de Jesus Montcada, Camí de Sirga. En aquell moment l´obligació no em va permetre descobrir l´obra i el seu autor. Anys més tard aquell llibre va tornar a caure involuntariament a les meves mans, en aquesta segona lectura vaig descobrir una gran obra, unes descripcions magistrals, un paisatge desconegut i un territori que voldria conèixer.
La Mequinensa de Montcada, ofegada ara per les aigües de la presa, reneixia en cada pàgina del llibre. Posteriorment he tingut l´oportunitat de coneixer la regió: l´aiguabarreig, Riba-roja i Mequinensa, Flix i el seu meandre, Vinebre, Garcia, Mora, Miravet amb el castell , Benifallet, Xerta i el seu assut , Tortosa,... Els llaguts i les muletes però han desaparegut de l´Ebre. El camí de sirga només està en la memòria dels vells llaguters.


El cap de setmana de l´1 de novembre vaig anar a la Ribera d´Ebre (La Torre de l´Espanyol) amb la meva aquilia, el vell kaiak de fibra de vidre. Estava disposat a fer un tram de l´Ebre palejant. Seria una sortida en solitari, no era la primera vegada que sortia sol amb el kaiak, de fet bastantes vegades ho havia fet pels volts d´Arenys, (fins a Calella, fins a Mataró). Aquesta vegada era en un tram més desconegut i en algún moment allunyat de la "civilització". Van ser més de tres hores desde Vinebre fins a Mirabet, gaudint de la tranquil.litat del riu. Els sentits sempre a l´aguaït per evitar cap mal trangol. Va ser una bona experiència el fet de navegar en solitari i pot-ser el primer pas per fer alguna cosa més grossa en un futur.


El recorregut es podria dividir en dos parts: el primer de Vinebre a Mora la Nova i el segon desde aquí i fins a Miravet. El primer tram transcorre al costat de la carretara, i això crea una certa sensació de tranquilitat en cas d´accident i em va anar bé per a començar a agafar confiança en un medi com el riu, en que no hi estic acostumat. El tram fins a Miravet passa més allunyat de la civilització especialment quan es travessa la serra de Tivissa. Aquest sector es preciós, el riu fa girs de més de 90 graus. A l´illa de Galatxo, a prop de Mora l´exhuberància de fauna es increible, hi havia estols d´oques de més de 400 exemplars. Els bernats pescaires també són fàcils d´observar a l´igual que els blauets amb el seu vol per dins el bosc de ribera, algú peix de tamany considerable anava fent el tafaner a costat de la barca.
La corrent del riu desde el kaiak es inapreciable però si agafem un punt de referència o bé s´intenta remontar el riu ens adonem de la seva força. En molts trams el riu està ple d´algues i la quantitat d´aigua que baixa es petita.

divendres, 26 d’octubre del 2007

Arriba el fred

No és que hagui arribat cap massa d´aire polar, però les temperatures ja no són les idonies per a les sortides en kaiak. Aquest estiu ha estat marcat per la tramontana al Cap de Creus cada cap de setmana que el voliem fer, però el kaiakista té paciència i sap que en qualsevol moment es donaran les condicions òptimes per fer-lo encara que sigui un hivern cru. No descarto però sortir algún cap de setmana d´hivern amb l´aquilia des de Blanes o des d´on faci falta.
Les sortides que hem fet aquest any han estat molt potents i m´han permès millorar la tècnica,coneixer nous amics i tenir-li molt respecte al mar.

Aviat arribaran les primeres neus al pirineu ( si el canvi climàtic ho permet ) i els cubrebanyeres i la pala serà subtituït pels "esquisos" les botes i els pals. Ja en començo a tenir ganes, i a més aquest any els adoslescents de la casa estan més animats en pujar cap a la neu.

El rem, acabada la temporada, que ha estat dura, ara toquen unes merescudes mini vacances, a preparar l´assemblea i a planificar l´any vinent i per descomptat el sopar de final de temporada.

El món continua rodant, menus mal. L´ave provoca el caos a la capital i els polítics cada cop ho tenen pitjor. Es fa una puta obra pels superexecutius i els "noucentseuristes" tenen que matinar cada dia més (ens tenen agafats pels collons). A més el
rajoy té un cosí físic que li ha dit que això del canvi climàtic "són collonades" per aquesta gent només existeix el "canvi de divises" i el "pilotàs immobiliari" mentre que nosaltres "no tindrem casa en la puta vida".
Com diria el Fortuny: "són uns fills de puta acabats".

endavant les atxes

dimarts, 2 d’octubre del 2007

Campionat d´Espanya de llagut

Fou el 29 i 30 de setembre a Alacant, el Club de Rem va participar amb l´equip veterà masculí i ha estat la primera vegada que el rem d´Arenys entra en les semifinals de la competició.
La sisena posició es pot considerar un èxit amb un regust amarg ja que per molt poc no es va poder entrar a la final A i competir pels quatre primers llocs.
Ha estat una experiència positiva per a l´equip, que cada vegada està millor. L´anys que bé ja veuran!!!
La part negativa, com sempre la prepotència dels jutges i la seva intransigència, que posen en perill un esport on els clubs fan veritables sacrificis per a poder participar en les competicions. També en aquest apartat remarcar el trencament de dos rems de l´equip de Santa Cristina. Ho sentim companys.

diumenge, 23 de setembre del 2007

Campionat de Catalunya de LLagut

Celebrat a Lloret el 16 de setembre, ha representat la recuperació i consolidació dels equips masculins d´Arenys. L´equip SM va aconseguir un meritori 9è lloc a l´imposar-se a la final C i l´equip VM va aconsegir la segona posició. Les noies no es van presentar.

Finalment l´equip veterà masculí del Club de Rem Arenys ha pogut mostrar la seva superioritat en el campionat de catalunya de Llagut on va quedar en segona posició , només superat per l´equip de Torredemdarra pel handicap d´edat.
Ara toca el campionat d´Espanya a Alacant el 29 i 30 de setembre.
Anims veterans d´Arenys.
Posted by Picasa