Fa bastants anys, des de l´institut em vam recomanar-imposar la lectura de la novela de Jesus Montcada, Camí de Sirga. En aquell moment l´obligació no em va permetre descobrir l´obra i el seu autor. Anys més tard aquell llibre va tornar a caure involuntariament a les meves mans, en aquesta segona lectura vaig descobrir una gran obra, unes descripcions magistrals, un paisatge desconegut i un territori que voldria conèixer.
La Mequinensa de Montcada, ofegada ara per les aigües de la presa, reneixia en cada pàgina del llibre. Posteriorment he tingut l´oportunitat de coneixer la regió: l´aiguabarreig, Riba-roja i Mequinensa, Flix i el seu meandre, Vinebre, Garcia, Mora, Miravet amb el castell , Benifallet, Xerta i el seu assut , Tortosa,... Els llaguts i les muletes però han desaparegut de l´Ebre. El camí de sirga només està en la memòria dels vells llaguters.
El cap de setmana de l´1 de novembre vaig anar a la Ribera d´Ebre (La Torre de l´Espanyol) amb la meva aquilia, el vell kaiak de fibra de vidre. Estava disposat a fer un tram de l´Ebre palejant. Seria una sortida en solitari, no era la primera vegada que sortia sol amb el kaiak, de fet bastantes vegades ho havia fet pels volts d´Arenys, (fins a Calella, fins a Mataró). Aquesta vegada era en un tram més desconegut i en algún moment allunyat de la "civilització". Van ser més de tres hores desde Vinebre fins a Mirabet, gaudint de la tranquil.litat del riu. Els sentits sempre a l´aguaït per evitar cap mal trangol. Va ser una bona experiència el fet de navegar en solitari i pot-ser el primer pas per fer alguna cosa més grossa en un futur.
El recorregut es podria dividir en dos parts: el primer de Vinebre a Mora la Nova i el segon desde aquí i fins a Miravet. El primer tram transcorre al costat de la carretara, i això crea una certa sensació de tranquilitat en cas d´accident i em va anar bé per a començar a agafar confiança en un medi com el riu, en que no hi estic acostumat. El tram fins a Miravet passa més allunyat de la civilització especialment quan es travessa la serra de Tivissa. Aquest sector es preciós, el riu fa girs de més de 90 graus. A l´illa de Galatxo, a prop de Mora l´exhuberància de fauna es increible, hi havia estols d´oques de més de 400 exemplars. Els bernats pescaires també són fàcils d´observar a l´igual que els blauets amb el seu vol per dins el bosc de ribera, algú peix de tamany considerable anava fent el tafaner a costat de la barca.
La corrent del riu desde el kaiak es inapreciable però si agafem un punt de referència o bé s´intenta remontar el riu ens adonem de la seva força. En molts trams el riu està ple d´algues i la quantitat d´aigua que baixa es petita.
El recorregut es podria dividir en dos parts: el primer de Vinebre a Mora la Nova i el segon desde aquí i fins a Miravet. El primer tram transcorre al costat de la carretara, i això crea una certa sensació de tranquilitat en cas d´accident i em va anar bé per a començar a agafar confiança en un medi com el riu, en que no hi estic acostumat. El tram fins a Miravet passa més allunyat de la civilització especialment quan es travessa la serra de Tivissa. Aquest sector es preciós, el riu fa girs de més de 90 graus. A l´illa de Galatxo, a prop de Mora l´exhuberància de fauna es increible, hi havia estols d´oques de més de 400 exemplars. Els bernats pescaires també són fàcils d´observar a l´igual que els blauets amb el seu vol per dins el bosc de ribera, algú peix de tamany considerable anava fent el tafaner a costat de la barca.
La corrent del riu desde el kaiak es inapreciable però si agafem un punt de referència o bé s´intenta remontar el riu ens adonem de la seva força. En molts trams el riu està ple d´algues i la quantitat d´aigua que baixa es petita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada