Avui es un indret farcit de xalets que s´apropen de manera ofensiva fins al mateix límit. Abans de la seva urbanització era un indret "pelat" amb molt poca vegetació, alguns garrofers i pins i sobretot amb canyes, atzavares, ginestes i d´altres matolls.
El nom de maltemps, es d´origen incert. Es molt probable que es degui al fet que en la seva carena, per la poca vegetació exsitent, hi hagi molt poca protecció de les ventades i gropades. Paradoxalment, les nuvolades que neixen darrera d´aquest turó solen ser en general benignes i inofensives.
Dalt del Mal Temps, arran
les velles soques
de garrovers corcats,
tornava el vent a començar.
Per un camí de cabres
baixà al rial,
Esglaonava fressa
en els canyars
S. Espriu (llibre de Sinera XII)
les velles soques
de garrovers corcats,
tornava el vent a començar.
Per un camí de cabres
baixà al rial,
Esglaonava fressa
en els canyars
S. Espriu (llibre de Sinera XII)
1 comentari:
Hola Manel,
avui el pare de la Roser m'ha demanat que li fes una capçalera pel seu bloc d'arenyautes http://www.arenyautes.cat/blog/799
M'ha tret una filera llarga de fotos enganxades (fotos de veritat, de les d'abans, en blanc i negre) feta al 73 des del Pla dels Frares... i m'ha sorprés veure el Maltemps. I ara et llegeixo sobre el mateix tema. :-)
També "no es veu" casa teva! La foto al web ha quedat petita, però si li demanes a en Ramon, de ben segur que t'envia la que té en format gran. Ara no tinc la seva adreça a mà. Però fent-li un comentari a un dels seus apunts sé que li arriba al correu.
abraçades Manel... i bits!
Rafel
Publica un comentari a l'entrada