Arcadia 16 (III)

preparant l´epoxi

Ara ja tenim els 8 panells units formant 2 panells de fons i 2 panells laterals. La següent operació es la d´unir un llistó Iroco (pot ser caoba, sapel.li o alguna altre fusta resistent) a la part superior dels panells laterals. Aquest llistó, a més de donar rigidessa a l´estructura quan es monti, ens servirà per poder fixar amb garanties desl panells de coberta.

la mànega amb la masilla

Per unir el llsitó s´usa epoxi 22 % i una massilla feta, a més a més del sílice amb microfibres. Aquest producte donarà la reistència necessaria a l´estructura per a suportar les forces a la que estarà sotmesa. Per aplicar la masilla fem servir una mànega pastissera. Al llarg de tota l´operació haurem d´anar amb compte per tal d´evitar taques als panells. Un bon grapat de serjants ens pressionen l´estructura fins que d´aquí unes 24 h estigui completament seca.
Mentres esperem que s´assequi, procedim a tallar els panells que delimitaran la banyera a banda i banda i crearan dos compatiments (a popa i a proa ) que ens serviran com a reserva de flotavilitat.

els serjants subjectant l´estructura

el petit de cal eril

De tant en tant, talment com si fos un bolet, apareixen propostes dignes de ser incloses en aquest particular Cabaret capitanejat pel Sisa i el Riba. Un d´aquest casos es el d´en Joan Pons, també conegut com “el petit de cal Eril”.

El que he pogut escoltar d´aquest grup recorda al primer Sisa, al d´orgia i al Pau de Formetera. Les cançons són simples, minimalistes amb els ingredients suficients per no empatxar. Les lletres, “treballades a mà” ens acosten als Manel i a l´Oliver. Si tot plegat qualla, es d´esperar que aquest grup de Guissona, terra eixuta però creativa, pugui repetir l´èxit que en els darrers anys han tingut els Antònia Font i més recentment els Manel.

Si en teniu ganes les podeu escoltar al seu myspace

L´última riera

Si alguna cosa uneix als habitants d´aquest tros de terra anomenat Maresme i que els diferencia de la resta del món, es el fet de tenir el paisatge travessat per rieres, rials, torrents o rambles. Aquestes romanen la major part de l´any seques i eixutes, es per això que les seves lleres i terrenys adjacents s´ha usat per a col.locar-hi infraestructures humanes. Si la riera travessa el municipi, aquesta s´ha convertit en l´eix vertebrador del mateix, com passa als dos arenys. Si la riera no s´usa per unir els pobles de mar amb els de munt (o dalt), i a més resta arraconada del nucli urbà llavors el resultat que ens arriba es alguna cosa més o menys semblant al que haurien estat aquests paisatges si el maresme no fos una comarca tant densament poblada.
La riera de Pineda compleix aquest característica i es per això que el seu estat de conservació com a sistema natural es el millor de tota la comarca.
La riera de Pineda neix als contraforts del Montnegre prop del sot d´en Pica. La seva conca té uns 17 km2, primer transcorre encaixonada en els anomenats "sots" l´humitat aquí es elevada cosa que fa que hi creixin boscos de verns, avellaners, oms, àlbers, saüquers, llorers, alocs i, es clar, alzines. Alguns trams, com el sot de Cal Capità porta aigua tot l´any, això explica les nombroses runes de molins fariners que hi ha al llarg del seu recorregut ( nou en total). Juntament amb els molins, hi ha altres restes com l´aqüeducte romà o el mas fortificat de Can Cànoves, ambdós sota l´atenta mirada del castell de Montpalau.
De tots els indrets de la riera jo em quedo amb el "sot del salt", una veritable meravella sobretot si les pluges han estat generoses. Molt a prop d´allí es troba el sot de l´Aram amb les restes d´una primitiva explotació d´aquest recurs i sobretot amb un bosc de ribera dens i humit poblat de Llorers i que segons alguns estudiosos són les restes d´un antic bosc tropical que poblava aquesta contrada a l´era terciària i que avui seria comparable amb les selves temperades.
Sigui com sigui la riera de Pineda, l´última riera de la comarca és un lloc màgic i que cal protegir.

Arcadia 16 (II)

1.- Escarpe

Un cop tenim les peces tallades les haurem d´unir. Els dos panells laterals entre sí i els dos panells de fons també. El tauler és de 5 mm i per tant s´ha de fer un "escarpe" vuit vegades el seu gruix, es a dir 40 mm. L´"escarpe" es la realització d´un pla inclitat en els taulers per tal de que encaixin entre ells.
Aquesta operació és molt delicada i de la seva precisió en depend que l´unió quedi ben feta o no. . Per a realitzar-ho utilitzarem el ribot i el paper de vidre i la paciència.

2.-Unió dels panells

Preparant el panells a la taula de treball

Apilcant epoxi 22% a la unió

Apicant massilla epoxi

Un cop fets els "escarpes" s´han de preparar els panells per a la seva unió amb epoxi. Preparaem la taula de treball i marcarem els punts del plànol de formes per tal de col.locar bé les peces. Un cop situades, prepararem la resina epoxi al 22 % . Un cop feta la barreja, en reservarem una part i hi posarem boles de sílice perquè adquirexi una consistència molt més viscosa i actui com a "massilla". Primer impregnarem el pla inclinat dels dos costats amb la resina i a continuació amb la pasta obtinguda amb el silice.
El temps de secat és de 24 h.

llenya d´alzina

Avui em ve molt de gust aquest poema del Pedrals. Per cert, si podeu escolteu els esquitxos ultralleugers amb els nens eutròfics.

Una bleda assolellada
em té fregits els pebrots:
quan la figa ni diu fava,
li han pujat els fums i el cava
i fa el préssec en pijama,
secallona amb peus de porc.
Se m´hi regiren les tripes,
salta el cervell bull la sang,
socarrant crispetes, pipes,
escabetxat d´amanites...
El codony de l´arbequina
es un platillo volant!

M´han tacada la forquilla!
fet puré m´ofego al bany.
Maria, la xirivia,
la de les peres blanquilla
que no es menja una rosquilla,
té el cabell d´angel castany.
Vull a besa amb mandonguilla,
calçots i naps de campmany
com panses per l´aigualida,
en remull de ratafia.
Borregos brandant la pipa:
macerant paper d´estany.

Pareu bé les orellanes,
la sarsuela es porta l´oli,
filets de veu esqueixada,
potatge de nens eutròfics.

Llenya d´alzina,
vi de sarment,
oli d´oliva,
pa de forment.

Gariones de l´Empordà,
garnatxes del Panedès
i aromes del Montserrat!

Josep Pedrals

Arcadia 16 (I)

El caiac escolit per a cosntruir és l´Arcadia 16, un disseny de l´Alejandro, el nostre arquitecte naval i que ens servirà per aprendre tècniques i usos de materials.
Per a la construcció utilitzarem la tècica Stich and glue.
L´Arecadia és un caiac mariner, de perfil en V cosa que dona una gran estabilitat en rumb i una excel.lent navegació, sobretot amb la mar "picada". Es doncs, un caiac ideal per a les travesies i que penso utilitzar sovint.
Avui hem començat epl principi, es a dir, llegint els plànols de formes i dibuixant en tauler d´okume hidròfob de 5mm els panells laterals de l´embarcació: els panells de fons de popa i de proa (2) i els panells laterals de popa i de proa (2).


Ens comenta l´Alejadro que es gairebé impossible trobar al mercat taulers marins de 5 mm. Com a molt al nostre país es poden trobar taulers hidròfobs ( que repelen l´aigua). A més només podem usar l´okume, al Canada, als Estats Units, i fins hi tot a França si que es poden trobar taulers marins fins hi tot d´altres fustes marineres (caoba,...).

SOS, Alocs

La particular geografia del litoral arenyenc amb la serralada i alguns contraforts gairebé arran del mar, ha permés el desenvolupament d´uns rials ben constituïts. Aquests, estan disposats gairebé en sentit perpendicular a la costa i romanen la major part de l´any eixuts. Les seves lleres seques s´aprofiten com a xarxa de comunicacions. Els rials difícilment poden evacuar les pluges torrencials típiques del nostre clima i es transformen en veritables torrenteres, que ocasionen amb freqüència el seu desbordament i la inundació de camps i poblacions.

En gran mesura, bona part de les reivindicacions per protegir els rials fan referència al alocars, però certament, aquesta comunitat ja ha desaparegut quasi per complert de les nostres rambles i rials. L´alocar és una comunitat arbustiva que es situa a les ribes de les rieres silíciques i eixutes de la mediterrània, l’aloc s´hi instal·la donat que el subsòl no acumula suficient aigua com per permetre el creixement d´un bosc caducifoli, típic d´ambients més humits.

L´aloc (Vitex agnus-castus) és un arbust de fulles oposades i palmades amb cinc foliols lanceolats. En ple estiu floreix i el seu aspecte es immillorable. La inflorescència, que es troba a la part superior de l´arbust, és de color lila intens i les flors estan agrupades en espiga. Els fruits són esfèrics molt semblants al gra de pebre, d´aquí el sobrenom de "pebre foll".

D´entre les propietats medicinals d´aquesta planta, destaca el fet que és diürètica, antiespasmòdica i sobretot, era usada per reprimir l´impuls sexual: d´ací el sobrenom d´agnus-castus (cast i pur).