L´última riera

Si alguna cosa uneix als habitants d´aquest tros de terra anomenat Maresme i que els diferencia de la resta del món, es el fet de tenir el paisatge travessat per rieres, rials, torrents o rambles. Aquestes romanen la major part de l´any seques i eixutes, es per això que les seves lleres i terrenys adjacents s´ha usat per a col.locar-hi infraestructures humanes. Si la riera travessa el municipi, aquesta s´ha convertit en l´eix vertebrador del mateix, com passa als dos arenys. Si la riera no s´usa per unir els pobles de mar amb els de munt (o dalt), i a més resta arraconada del nucli urbà llavors el resultat que ens arriba es alguna cosa més o menys semblant al que haurien estat aquests paisatges si el maresme no fos una comarca tant densament poblada.
La riera de Pineda compleix aquest característica i es per això que el seu estat de conservació com a sistema natural es el millor de tota la comarca.
La riera de Pineda neix als contraforts del Montnegre prop del sot d´en Pica. La seva conca té uns 17 km2, primer transcorre encaixonada en els anomenats "sots" l´humitat aquí es elevada cosa que fa que hi creixin boscos de verns, avellaners, oms, àlbers, saüquers, llorers, alocs i, es clar, alzines. Alguns trams, com el sot de Cal Capità porta aigua tot l´any, això explica les nombroses runes de molins fariners que hi ha al llarg del seu recorregut ( nou en total). Juntament amb els molins, hi ha altres restes com l´aqüeducte romà o el mas fortificat de Can Cànoves, ambdós sota l´atenta mirada del castell de Montpalau.
De tots els indrets de la riera jo em quedo amb el "sot del salt", una veritable meravella sobretot si les pluges han estat generoses. Molt a prop d´allí es troba el sot de l´Aram amb les restes d´una primitiva explotació d´aquest recurs i sobretot amb un bosc de ribera dens i humit poblat de Llorers i que segons alguns estudiosos són les restes d´un antic bosc tropical que poblava aquesta contrada a l´era terciària i que avui seria comparable amb les selves temperades.
Sigui com sigui la riera de Pineda, l´última riera de la comarca és un lloc màgic i que cal protegir.