divendres, 30 d’octubre del 2009

SOS, Alocs



La particular geografia del litoral arenyenc amb la serralada i alguns contraforts gairebé arran del mar, ha permés el desenvolupament d´uns rials ben constituïts. Aquests, estan disposats gairebé en sentit perpendicular a la costa i romanen la major part de l´any eixuts. Les seves lleres seques s´aprofiten com a xarxa de comunicacions. Els rials difícilment poden evacuar les pluges torrencials típiques del nostre clima i es transformen en veritables torrenteres, que ocasionen amb freqüència el seu desbordament i la inundació de camps i poblacions.

En gran mesura, bona part de les reivindicacions per protegir els rials fan referència al alocars, però certament, aquesta comunitat ja ha desaparegut quasi per complert de les nostres rambles i rials. L´alocar és una comunitat arbustiva que es situa a les ribes de les rieres silíciques i eixutes de la mediterrània, l’aloc s´hi instal·la donat que el subsòl no acumula suficient aigua com per permetre el creixement d´un bosc caducifoli, típic d´ambients més humits.

L´aloc (Vitex agnus-castus) és un arbust de fulles oposades i palmades amb cinc foliols lanceolats. En ple estiu floreix i el seu aspecte es immillorable. La inflorescència, que es troba a la part superior de l´arbust, és de color lila intens i les flors estan agrupades en espiga. Els fruits són esfèrics molt semblants al gra de pebre, d´aquí el sobrenom de "pebre foll".

D´entre les propietats medicinals d´aquesta planta, destaca el fet que és diürètica, antiespasmòdica i sobretot, era usada per reprimir l´impuls sexual: d´ací el sobrenom d´agnus-castus (cast i pur).