Aquesta es una d´aquelles sortides on a més de l´itinerari, es clar, el que compta es com s´ha organitzat. A la xarxa hi ha un forum de kayak, del qual pràcticament tots el participants en el descens en som membres. A més tots hi participem emmascarats, es a dir, amb un nick , el meu briantheclown, és un hometage al Pau Riba. Així doncs, un bon dia un gallec de pro, l´Ivan, Jilar de nick, va comentar la possibilitat de fer un descens de l´Ebre aprofitant la seva estada a Catalunya, a partir d´aquí uns quants "foreros" ens vam anar engrescant virtualment fins a fer realitat la sortida. A més del Jilar i de jo mateix, hi van ser entre d´altres: Fran, Talos, Lady Kayak, Ben-afeli, Zenitram, Oskar, Blauet, Jujo, Pereflipat,...No ens coneixiem entre nosaltres, l´únic vincul era l´afició al kayak que tots compartim i la participació al fòrum d´internet. Als esmentats s´ne van unir d´altres entre els que m´agradaria esmentar a la Carme Adell, una pionera en el piragüisme amb reconeixements arreu del món per la seva tasca i sobretot una gran dona. L´activista la la Fundació "Nueva cultura del agua" Francisco Javier Martínez i la seva companya Pipe i alguns socis del club de kayak Pagaia del Cap de Creus, el més actiu de Catalunya. El punt de trobada va ser la població de Garcia a la Ribera d´Ebre i des d´allí al llarg de gairebé sis hores de paleig vam arribar a Benifallet. Vam passar per les dues Mores, abans d´arribar vam travessar diversos braços que forma el riu i que sense els coneixedors de la zona (Blauet i Talos) segur que no haguéssim trobat. Vam enfilar cap a Miravet passant pel pas que forma l´illa del Galatxo. A Miravet vam parar a descansar i a recuperar forces amb un traguinyol de vi de la zona. Van passar amb les piragües pel molí àrab, per l´illa Cateura i finalment l´embarcador de Benifallet, punt i final d´una jornada esplèndida. Al llarg del recorregut el vent va posar la nota que li donava un xic més d´esportivitat al trajecte. Qui va voler va poder provar la seva força i qui no es mantenia dessota el bosc de ribera a aixopluc de les ràfegues.
Aquí teniu les fotos que vaig fer del descens. Alguns dels companys del fòrum també han penjat les seves fotos i/o els seus blogs i n´he fet un petit recull. Són fotos i punts de vista d´un mateix indret però sota la dioptria de cadascú. No deixa de ser curiós.
El veïnat de Cal Paraire es un d´aquests indrets màgics del Montnegre. Lloc de pas obligat per a muntanyencs a la recerca de les obagues de la serra i talaia imponent de la nostra i de les comarques veïnes. En un dia clar es pot observar fins hi tot el Pirineu. Cal Pararie es un d´aquests llocs que ha guanyat amb els anys. Gairebé condemnat a l´abandó i a les runes els 80 i rejovenit i ocupat plenament, ara gràcies, en bona part, als anomenats neo-rurals. Avui, és l´únic veïnat de muntanya que resta habitat a la serra del Montnegre. Valmanya, Hortsavinyà, Olzinelles, Sant Martí,.. o bé han estat abandonats o bé han perdut l´identitat pròpia de veïnat que encara conserva Cal Paraire. A cavall entre tres termes (Vallgorguina, Sant Celoni i Sant Iscle) els massos i les feixes de l´indret resten plenes de vida. El pas dels anys i el canvi en el paisatge s´observa al comparar les fotografia del 1946 amb la del 2007. Als anys 40, el botànic Pere Montserrat ens mostra un nucli rodejat de feixes de raïm, oliveres i cereals especialment. Més recentment (2007) es veu que els correus han estat fagocitats pel bosc i que l´alzinar arriba fins a tocar les eres dels massos. El veinat es troba entre el majestuós turó d´en Vives (cim culminant maresmenc de 767 m) que li acarona els embats que arriben de nord enllà i la màgia del pla dels Forcs, indret de bruixes i cerimònies paganes que es troba els seus peus.
Dedicada a la soferta i a voltes oblidada guitarra i als desafi (N) aments que faig amb ella:
Essent així com són les mans tan vastes i complicades tan plenes de carpis i metacarpis i dits
essent els dits tan llargs i extensos tan plens de falanges i falangetes -ínes, ròtules i articulacions tan plens de músculs minúsculs ungles, nervis i tendons i essent la guitarra com és tan plena de cordes ponts, clavilles trastos, secrets i subdivisions
com podria mai arribar a tocar-la sense cometre equivocacions?
De totes les sortides que es poden fer per la costa catalana amb kayak de mar, la travessa integral al cap de creus (de Roses a Llança o a l´inrevés) és la més espectacular. Els assentaments són escassos, les vies de comunicació precàries, en definitiva, la natura amb majúscules.El kayak de mar es el mitjà ideal per a conèixer el cap de creus, el palista, gairebé en contacte amb l´aigua té un punt de vista que no es pot aconseguir de cap altre manera, a més el silenci i la solitud de l´indret s´assossien clarament amb la fràgil i a l´hora gràcil embarcació. El Cap de Creus és un Parc natural marítimo-terrestre cosa que fa que les activitats al medi natural estiguin regulades. L´acampada està prohibida, us recomano de fer la travessa en petit grup (dues o tres persones) i plantar les tendes en el moment de fer-se fosc per evitar els guardes. El Cap de Creus, es el lloc on neixen els Pirineus i comencen a agafar alçada per formar la majestuosa serralada . La singularitat de l´indert amb una costa abrupta amb nombrosos penya-segats i caletes amagades i arrecerades. Tota la potència de la Terra es possible d´observar en la metamorfosi que experiment les roques en aquest espai. La flora i la fauna no es queden al marge de tot plegat i el resultat es una explosió de vida. Les condicions atmosfèriques, amb l´omnipresent tramuntana, són un al•licient afegit a les sortides. Hem de ser conscients que la “mare tramunta” ens pot frustrar l´expedició o bé fer-la variar ostensiblement. Cal ser curós amb la força dels temporals i s´aconsella seguir les prediccions de la méteo abans de prendre camí. A grans trets en aquesta regió podem distingir dues mars, la mar d´amunt ( de la mateixa punta i cap al nord) exposada plenament a la tramuntana i la mar d´avall (des de la punta i cap al sud) a recer del vent de nord però exposada a les garbinades. La travessa es pot fer tranquil•lament en dos o tres dies, els més agosarats segur que la poden fer en una sola jornada, això sí sense poder gaudir de la majestuositat del territori i emprant moltes hores de paleig. He decidit separar la sortida en quatre etapes, el criteri per a fer-les només ha estat per fer evident el punt de sortida i arribada.
Etapa 1:De Roses a Cadaqués (Roses/ Platges de Canyelles/ Punta Falconera / Motjoi / Jòncols / Punta de Sa figuera / Punta Prima / Cala Nans / Cadaqués).
norfeu
gat de norfeu
joncols
punta de Sa Figuera
Etapa 2: De Cadaqués a la puntga del Cap de Creus ( Cadaqués / S´Arenella / Port Lligat / Cala Guillola / Cala Bona / Cala Jugadors / Cala Pedrosa / La cova de l´infern / Punta del Cap de Creus.
illa de port lligat
campament
cala jugadora
Etapa 3: Del Cap de Creus al Port de la Selva (Cap de Creus / S´Encalladora / Cala Culip / Pla de Tudela / Cala Portaló / El Golfet: Cala Prona, Cala Tavallera, Cala Talabre, La Galera / Cala Cativa / Cala Tamariua / El Port de la Selva.
cala culip
club med
s´aliga de tudela
cala prona
portaló
platja de tavallera
Etapa 4: Del Port de la Selva a Llançà (El port de la Selva / Port de la Vall / Punta de Sarnella / Cap de Bol / Cau del Llop / La Farella / Llançà
Albert Pla al Teatre Principal el dijous 23 d´octubre en el marc del F.U.M . (renovat format de la fumadora) comparteix cartell amb el Joan Miquel Oliver (24 d´octubre). Pla presenta el seu nou espectacle: La Diferencia.
A proposit del FUM, felicitar als ciberians per posar any rera any Arenys al mapa musical del país. Primer en l´entranyable Gamatzem del carrer Santa Rita (patrona dels impossibles) on hi passaren entre d´altres Cabo San Roque, La orquestra Fieriluche, Pascal Comelade, Pau Riba, Sisa, Mishima,... Després una parell d´anys al Calisay i a Arenys arribaren la vanguarda musical Guillamino, Mastretta,...Ara finalment al principal. Gràcies Ciberians per cuidar-nos tant bé.
El darrer treball d´Albert Pla “La Diferencia”. Acaba de sortir publicat en CD. Des del 2002 “Anem al llit”,, l´entranyable disc de cançons de bressol, Pla no publicava res nous malgrat que havia editat nous treballs: el magnífic “Cançons d´amor i droga” l’espectacle amb lletres i textos de Pepe Sales, el muntatge cinematogràfic-teatral “El malo de la película” i els grans èxits “Vida i milagros” on reuní la millor banda que es pot fer a casa nostra.
La Diferencia es va pre-estrenar al “cruïlla de cultures” a inicis d´estiui l’estrena oficial ha estat al “Circulo de bellas Artes” fa molt poc. Arribarà a Arenys amb poc rodatge però bastant més treballat que el que vam poder veure a Mataró. L´espactacle està a mig camí entre el concert i la representació teatral, l´Albert està sol a escenari amb un gran amplificador que li fa compañía al llarg de tota l´obra, des d´allí, aparentmant controla el so i la llum. Les bases están totes pregravades, una llastima no poder gaudir de tots els músics que han participat al disc.
El treball està produït pel Quimi Portet i gravat a Musiclan i compta amb nombroses col·laboracions destacades com ara: les joguines de Pascal Comelade, l´inseparable Diego Cortés, les percussions de Tino di Geraldo i la mateixa Judit Farrés o el Quimi.
cuál es la diferencia entre la pregunta, entre la respuesta, entre una de cal y entre otra de arena, entre muslo, pechuga, entre piedra, papel o tijera..
(La diferencia 2008)
Algunes de les cançons ja havien fet gira amb l´ Albert en els diferents espectacles , es poden escoltar en el mític concert a l´auditori Ceutí gravat per Radio3 i que es pot trobar a la xarxa, d´altres són més noves. A destacar temes com la rumbeta “ciego” la boletàire “hongos” la surrealista historia de “La colilla” (va ser inclosa a “El malo de la película”), els “Malos pensamientos” , el “corazón”o la festiva “Juerga catalana” l´única en català amb videoclip inclòs
El cert es que jo no tinc encara el cd però segur que no trigaré molt a adquirir-lo
En el fondo soy muy bueno,
soy pacífico y tranquilo,
de espíritu muy puro,
virtuoso e impoluto
con el corazón de oro
soy un santo, un angelito.
Brilla el sol, todo es bonito,
todo está claro y es limpio
todo fluye, bien fluido,
pienso para mis adentros,
tu eres sabio, sabio bueno
me lo digo, me autoayudo.
Palomito que, en el pico,
lleva un ramito de olivo,
todo es dulce y positivo
estoy en paz conmigo mismo.
Pero a veces me tropiezo
o se me cae un tornillo
pasa una mosca volando
y me despista su zumbido,
o simplemente cambia el tiempo
y me duelen todos los huesos.
Se me empieza a nublar todo,
pica todo, estoy nervioso
y me sale un bicho de dentro
que es mi peor enemigo
y estoy como poseído
por el fuego... todo es negro.
No lo quiero y aborrezco,
no lo quiero... lo detesto...
pero a veces tengo malos pensamientos...
a veces tengo malos pensamientos...
a veces tengo malos pensamientos...
a veces tengo malos pensamientos..
Quan la nit es fosca i clara com el nus del pensament. Quan el sol fret i calent omple els forats del sentiment. Quan la pluja humida ens seca quan refresca el cos encès. Quan el vent calmat i fort sent que l´esprit vola dispers.
Es Pasqua florida a l´Illa d´enlloc, el temps de collita dels fruits i les flors. Son aigües tranquil.les a l´Illa d´enlloc, peixos i gavines de tots els colors
Coincidint amb el 60 aniversari de Sisa, l´ajuntament de BCN ha anomenat pregoner de la mercè 2008 al cantautor més galàctic d´aquest món.
Sisa també serà el protagonista d'una nit galàctica a la plaça de Catalunya el dimecres 23. El músic, que celebra el seu aniversari el dia de la Mercè, serà homenatjat en aquest festival on hi participaran alguns dels seus amics. Sisa es farà acompanyar de l´Acapulco All Stars (l´Oliver i cia), dels Melodrama i finalment de la banda de Pascal Comelade. A més la gran majoria d´artístes galàctics d´aquest país hi intervindran: el mestre còsmic (Pau Riba), l´astre intercomarcal (Quimi Portet), el president del complot transpirinenc (Pascal Comelade), el boletaire místic (Roger Mas), la bèstia boletàire (Oriol Tramvia), el pescador de nuvols (Marc Parrot) i Joan Garriga (ex-dusminget, grup que Sisa va anomenar l´orquetra Plateria del segle XXI), Jordi Batiste (ex-Rocky Muntanyola, un dels històrics) i el seu veí de carrer Joan Manel Serrat.
Una ocasió única per una fita que difícilment es pugui tornar a repetir.
Entre la Casanova i el coll del Pi de Buac es troben les runes del que havia estat Can Reixac. Per trobar la mas cal conèixer la seva ubicació ja que les bardisses l´han incorporat al bosc i no es veu des del camí. El petit mas de Can reixac es troba en un estat ruïnós, però molt més ben conservada que altres masies avandonades (Can Jaume Alzina, Can Cintet o Can Quel). La teulada i la primera planta s´aguanten parcialment dretes. A l´igual que les quatre parets principals. Les feixes i l´era estan covertes d´una espessa capa de plantes infiladisses i són incorporades al bosc. Fa uns quants anys una jove parella d´Arenys va proposar al propietari anar-hi a viure i arreglar la masia a canvi del lloguer durant un temps. El propietari s´hi va negar i ara la casa resta en un estat deplorable. Segurament en Rafa i la Roser haurien fet una molt bona feina i a hores d´ara Can Reixac seria un referent en tots els ambits.
Tota la seva vida la va dedicar als seus. Els que heu tingut l´ honor de topar-vos amb ell segur que us endueu un bon record. Sempre va estardisposat a ajudar a qui fos, però sempre des de la seva discreció, sense voler protagonisme ides de un segon pla.
Tota la seva vida la va passar treballant, primer va muntar el seu taller de fusteria que poc a poc aniria engrandint fins a tenir a més de la fusteria i ebenisteria un taller de restauració de moble antic i una escola de restauració. Va començar del no res i va anar pujant el seu negoci per a donar-nos, a nosaltres, els seus fills, estudis i treball .Al llarg de la seva vida el seu únic objectiu va ser pujar a la seva família.Només va tenir un únic defecte, el treball, i es potser aquest excés de treball el que, quan ja ho tenia tot fet i només li quedava gaudir de la vida i de la seva família, el que el va fer caure en la malaltia. Al principi els símptomes van ser suaus, però poc a poc se li va agreujar i va anar perdent la seva independència, primer la mobilitat, després la parlai finalment les ganes de viure.
Es injust que una persona com el meu pare hagi deixat aquesta vida. Però encara són més injustos els darrers temps que ha viscut.
Avui descansa en pau i tots els que l´hem conegut guardarem sempre el seu record.
Bé, més concretament arribarà les botigues el 11 de setemebre a l´hora de la migdiada, però ja n´he pogut tenir un "d´estranquis". Virus Laics és el nou i esperat treball d´en Pau Riba. I es que fa gairebé 10 anys que en pau no treu res nou, el treball Cosmosona (1997) va ser el darrer i personalment jo no el reconec com a "fill d´en pau". Des del 97 fins avui només les nadales (cap cançó original), L´Astarot, el concert amb Perucho´s del Canet Roc del 77, el recopilatori dels primers temps i més folks del Pau, l´homenatge més "miop"que aquest país ha fet al Pau i el documental "deixa´m en pau". A estat una travessa del dessert molt llarga que ara es trenca amb els Virus Laics que inclou cançons i recitats tots ells molt ben treballats. Pel meu gust tres temes sobresurten de la resta: història d´Atlàntis, Daliniana flor i sobretot la Dansardana amb la col.laboració de la principal de la nit. Al my space del pau podeu sentir algunes fragments d´aquest treball.
Cal però una "trioptria" particular per poder arribar a detectar i entendre aquests éssers galàctics que en Pau anomena Virus Laics. El camí per arribar a ells es a través de la serra aserrada de Montserrat i de la seva verge negra.
ermita de la mitja taronja (mare de déu del bon tornar)
.
A la serra d´en Sala, molt aprop d´aquest mas senyorial del mateix nom s´hi troba l´ermita de la mitja taronja que allotjava al seu interior el santuari de la "mare de déu del bon tornar". Avui ja no queda res d´aquest santuari ni de la font ni de la déu d´aigua que ha estat canalitzada cap a la finca dels Sala.
Una llegenda que corra oralment assegura que els primers mariners que descobriren Amèrica amb Cristofol Colom, abans d'emprendre el viatge, van anar a oferir tribut a la mare de Déu del Bon Tornar. Segons la mateixa llegenda, sembla ser que Colom duia a la seva caravel·la una imatge d´aquesta verge. Les mateixes fonts també diuen que Colom estava emparentat amb els Sala, i es que els Sala han estat una de les famílies cabdals en la història d´Arenys de munt i del seu desenvolupament. A començaments del segle XVI, quan s'inicien les obres de la nova església de Sant Martí, una de les famílies que la impulsen i la gestionen és la dels Sala i a més aquesta familia es una de les que fa aportacions econòmiques amb moneda d'or
.
can sala de dalt
Can Sala de Dalt es una casa pairal senyorial medieval i en ella s´hi troba una capella, actualment restaurada, on s’havia guardat la imatge de la Mare de Déu del Bon Tornar, molt invocada per la gent marinera de la zona.
Aquesta història es avui una llegenda amb una base molt poc consistent però sigui com sigui històriaodrs com Jordi Bilbeny arribaran a desxifrant la veritat d´aquesta "manipulació de la història". Ànims Jordi!!!
Malgrat ser un indret bastant proper, l´ermita de la mitja taronja es pot-ser un dels grans deconeguts del patrimoni natural d´Arenys de munt ja que es troba amagada en mig d´un alzinar ben tupit.