Per sobre de tot el meu pare va ser un home bo.
Tota la seva vida la va dedicar als seus. Els que heu tingut l´ honor de topar-vos amb ell segur que us endueu un bon record. Sempre va estar disposat a ajudar a qui fos, però sempre des de la seva discreció, sense voler protagonisme i des de un segon pla.
Tota la seva vida la va passar treballant, primer va muntar el seu taller de fusteria que poc a poc aniria engrandint fins a tenir a més de la fusteria i ebenisteria un taller de restauració de moble antic i una escola de restauració. Va començar del no res i va anar pujant el seu negoci per a donar-nos, a nosaltres, els seus fills, estudis i treball .Al llarg de la seva vida el seu únic objectiu va ser pujar a la seva família. Només va tenir un únic defecte, el treball, i es potser aquest excés de treball el que, quan ja ho tenia tot fet i només li quedava gaudir de la vida i de la seva família, el que el va fer caure en la malaltia. Al principi els símptomes van ser suaus, però poc a poc se li va agreujar i va anar perdent la seva independència, primer la mobilitat, després la parla i finalment les ganes de viure.
Es injust que una persona com el meu pare hagi deixat aquesta vida. Però encara són més injustos els darrers temps que ha viscut.
Avui descansa en pau i tots els que l´hem conegut guardarem sempre el seu record.
la teva familia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada