Amèrica és el poble del costat,
qualsevol poble petit de Catalunya:
xiquets tiren pedrades als gitanos,
la gent fa mala cara als forasters,
els negres són...són negres,
els pobres s’hi fan rics,
els joves fan fortuna
i a l’aire de les últimes casetes
comença el paradís
que val per tots.
Allà hi pots estar sol i en companyia,
pots fer cremar pebrots i l’albergínia,
canten els grills,
les races van mesclant-se,
s’hi pot plorar,
puc posar-te els mitjons,
recollirem, recollirem, recollirem
i els pobles es barregen per amor.
De nit al bar individus estranys
vinguts d’enlloc, que no saben on són,
marquen la llei del món que ara s’inventa,
americans de Santander, de Barna
i els catalans, els siouxs i els de Mèxic
posseiran una altra forma de petroli
que encara no té nom ni en tindrà mai
per molt que tu, pastora, em neguis
la gasolina santa.
Amèrica és el poble del costat
a Granollers, l’Ametlla, les Borges Blanques,
a Mataró, a Morella, a Cadaqués
i a Montuïri menjant xocolata.
(E:Cassases)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada