Coitus interruptus

L´orgasme especulo-constructiu que pateix el nostre país i que sembla que no tingui aturador, té un clar exponent en el nou barri que s´està projectant al voltant del rial del Bareu a Arenys de mar. Aquí el desenvolupament urbanístic permès té com a contrapartida un equipament (la nova escola pública) que segurament es saturarà amb els nouvinguts (com també ha passat per exemple a Arenys de munt); una estranya contrapartida no?
L´urbanització del balcó del maresme (nom que rep la promoció), malgrat que més que un balcó es podria considerar l´entresòl anava acompanyada de la canalització del rial de Bareu inclosa en el pla director de prevenció d´avingudes (rierades) del maresme. La canalització corre a càrrec en el tram que es desenvolupa, (faltaria més!!!), de l´empresa promotora i en el tram ja urbanitzat (carrer Pau Costa) de l´ACA i el mateix consistori. I es precisament aquí on l´es obres estant aturades, l´empresa executora s´en ha desdit de manera molt sospitosa i tot plegat ha quedat parat. D´aquesta forma la canalització del rial s´interromp de manera brusca a l´alçada del carrer Pau Costa produint que l´aigua que llisqui per la conca impermeabilitzada per la zona urbanitzada arribi amb altes velocitats al tram no soterrat i d´aquesta manera s´amplifiquin considerablement el riscos derivats d´una rierada. Aquest fet es pot considerar gravíssim, i una manca de responsabilitat.
En última instància el darrer responsable dels efectes catastròfics que pugui causar una hipotètica rierada a la conca del Bareu en serà l´ajuntament d´arenys de mar.

Aquest any follarem com folls

Aquest mes d´abril Sisa tornarà amb un nou treball "ni cap ni peus" produït pel Joan Miquel Oliver d´Antònia Font. Aquest 2008 sembla que serà un molt bon any galàctic: a més d´aquest nou disc del Sisa, si ha de sumar l´esperat retorn de Pau Riba (malgrat que desde la nostra riva ara no en sabem res) i el de l´Adrià (o Josep) Puntí (i es que ni ell mateix sap ara qui és).

Pel que fa a Sisa, en aquesta segona etapa de la seva carrera artística, els treballs es poden considerar excel.lents. Sembla que el temps no compti ni l´espai pel geni del poble sec. "Visca la llibertat"(2001) ve ser un treball rodó i El congrés dels solitaris"(2005) té tocs genials. A banda d´això la reedició del "Sisa i Melodrama: Las tres caras de la moneda"(1985) incloent la maqueta i un directe ha està una alenada d´aire fresc per tots els seguidors i si a això hi afegim "Sisa y Suburbano cantan a Vainica Doble" (2006) que ha estat la cirereta del pastís, podem considerar que el retorn de Sisa ha estat amb molt bona nota.

Al myspace de Sisa hi trobareu més informació del nostre cantautor galàctic.
A veure si aquest cop passa allò que canta i aquest any, follem com folls.

El plaer d´anar a remar

Des de fa una bona colla d´anys tinc una sola data setmanal reservada en la meva particular agenda. Tots els divendres a 2/4 de vuit els tinc plens. Plogui, nevi, bufi el llevant, el garbí o hi hagi calma xixa, els divendres els tinc ocupats.

Pot-ser es una forma d´acabar, o si ho preferiu una manera d´encarar el cap de setmana. Divendres rera divendres a aquesta hora es quan una colla d´amics sortim a remar una estoneta amb el llagut d´Arenys. Si som forces, afagafem el de vuit i si en som menys ens arreglem remant amb el de sis. Com que som bastant d´idees fixes, divendres sí, divendres també, enfilem cap a la piscifactoria, li donem la volta i tornem a port. Un cop allí la tradicional cerveseta acompanayada per unes olives o si es dona el cas per un bon pop a la gallega. De tant en tant, rematem la jornada amb un bon àpat.

En tots aquests anys les hem vistes de tots colors, a voltes hem trobat l´aigua com un mirall i la sortida ha estat d´allò més relaxant, d´altres les onades li han donat una valor afegit.


Mentres voguem arreglem el món, el país, la vil.la i fins hi tot, el barça. Que més voldrien els que manen tenir uns consellers com nosaltres amb aquest punt de crítica a la gestió feta!
Al llarg de l´any, ens adonem de com s´allarguen i s´escursen els dies. Durant uns mesos les sortides són en la foscor de la nit, en aquests casos gaudim de la lluna plena quan es dona el cas o de les constel.lacions sense quasi contaminació lumínica. Es durant la foscor primaveral que gaudim de les cadenes de cortines de fosforescència planctònica que donen voltes entorn del rem i de sobte desapareixen. A l´estiu coincidim amb les postes del Sol, les primeres sobre la serra de Burriac a l´alçada de Mataró i ja més cap el bon temps en els Tres Turons del Montalt. Les sortides estiuenques a plena llum tenen el valor afegit del "banyitu" i si s´escau anar a fer uns quants musclos.




Gràcies amics per continuar sortint els divendres. Jo per la meva part continuaré reservant-me l´hora, passi el que passi.

Coll de Basses

A la serra del Montnegre, just a la carena, hi ha un lloc anomenat coll de basses. Molt a prop d´allí s´hi troba la Telefonista, la talaia d´incendis maresmenca i el mirador més impressionant de la serralada. Us aconsello de pujar a dalt de la torre en un dia clar i gaudir de l´espectacle de natura i paisatge tant del Mareme i el Vallès com de bona part del país.


Coll de Basses es un indret màgic, on els caducifolis, sobrtetot castanyers i diverses espècies de roure han substituït l´alzinar mediterrani típic. En aquest indret, Pere Montserrat als anys 50 va descriure i catalogar en el seu estudi "la flora de la cordillera litoral catalana"uns quants exemplars de faig. Aquests han sobreviscut a l´aridesa maresmenca gràcies al microclima que els proporciona l´ altitud del massis (720 m). La troballa de Montserrat, única a la nostra comarca, es un dels molts tresors que ens amaga el màgic i moltes vegades desconegut montnegre.

esperant la pau

En un espai galàctic com aquest hi ha dos personatges que es mereixen un lloc principal. Un d´ells, evidentment, es en Pau. Des de la nostra riva ens han arribat noticies que té un disc preparat a sota el braç. Fa més de 10 anys que en Pau no publica cap treball amb cançons noves, el darrer, Cosmosoma és del 97 (personalment el voldria oblidar).
En aquests 10 anys hi ha hagut projectes que no han vist mai la llum, riba i balls de tota mena: astarots enllaunats, homenatges als avis poetes, capses de mistos,... També hi ha hagut un aniversari un xic miop, i un documental que el deixem en Pau.
La mateixa genialitat del Pau el porta en molts cassos al suicidi mediàtic i l´artista queda en un segon terme, sinó aquests 10 anys de sequera creativa no s´acaben d´entendre en una paio com ell. Sembla, tal mateix, que allò que va escriure i cantar de "pugeu a la barca que naufragarem" sigui el que està fent.
Malgrat aquest fet, penso que els diversos espectacles que ha anat mantenint en tots aquests anys són dignes d´admiració i d´un artísta d´una talla increíble. Seguramnet hi haurà algun moment, en aquest podrit país, que es reconegui la seva vàlua i contribució.
En aquests anys ha passejat per arreu: les metralletres amb de mortimers, el jisàs de natzarit, el ribaibal (primer amb els pastorets pauet i caïm i més tard amb la memi), l´electròcid amb els Haevys Muuu, l´espectacles amb els 1000 simonis i per acabar la banda dels lladres. En tots ells revisant sota diferents dioptries l´obra del nostre heroi, especialment la més primerenca de tota. En aquests anys ha col.laborat amb diversos artístes: brams, roger mas, oriol tramvia, sisa, pomada,..
Del darrer treball ben poques coses en sabem, només un PPetit aPPeritiu a modus de campanya electoral que esperem que es quedi en això, un aperitiu. En Pau no es pot permetre un altre fracàs com va ser el seu disc dur (93) en aquell temps va naufragar en les aigues fangoses de Sau, ara pel bé de tots els seus seguidors ha de demostrar i desmostrar-se a ell mateix que la seva obra va més enllà de noies de porcellana, homes estàtics i Conxites Casas.
salut i llarga vida al pau!!!

En Pau amb la banda dels lladres, pot-ser una de les millors propostes seves.
Coxita Casas, una molt bona peça

de ponts, nusos i enciams

A la N2 a l´alçada de Calella han construït un pont cap a la mar blava, m´explico, el pont uneix l´esplèndid parc de le torretes amb el mirador de la roca grossa. Amb aquest pont es possible de fer un trajecte circular a peu des del passeig marítim, fins la roca grossa i des d´allí comunicar-se amb les torretes i el far.
El més curiós de tot es que el "ministerio de fomento" hagi accedit a la petició de construcció de l´esmentat pont, i més si es té en compte que l´ús es únicament per un itinerari a peu. A la N2 tot es competència del "ministerio" i l´ajuntament no pot fer sense el seu permís ni una mala rotonda, suposo que part de la "culpa" de tot plegat la deu tenir en Josep Mª Juhé, aquesta barreja entre polític i "capità enciam" que ara es l´alcalde de Calella.
En un altre ordre de coses però en el mateix sentit, és més curiós encara que la comunicació a peu entre el dos Arenys no s´hagi resolt. Aquesta havia estat una promesa que es va fer arran de la construcció de l´autopista de peatge i el nus de connexions que s´hi havia de fer. Una promesa que s´ha anat endarrerint i que ara sembla estar a punt de desencallar-se. Han hagut de passar una bona colla d´anys, i la solució proposada (per la banda de llevant) no satisfà ni molt menys les expectatives de vianants i ciclistes que cada dia es juguen la vida en aquest punt i més si es té en compte el camí de vianants de Can Jalpí ho fa per la banda de ponent. Haurem d´esperar i conformar-nos amb el nyap proposat, ja se sap, "la pela és la pela" , la concessionaria d´autopistes és de la "caixa" , la "caixa" es qui mana en aquest país i els polítics que té hi ha tingut els dos Arenys no han estat precisament uns "capitans enciam".

melodrama torna

Eps! Que els melodrama tornen!!!! Si més no fan un concert per celebrar el 31 è aniversari, una xifra rodona oi?
Nois, l´"èxit truca a la porta"



Hay muchos pérez lópez (el seu gran fracàs)