A la serra del Montnegre, just a la carena, hi ha un lloc anomenat coll de basses. Molt a prop d´allí s´hi troba la Telefonista, la talaia d´incendis maresmenca i el mirador més impressionant de la serralada. Us aconsello de pujar a dalt de la torre en un dia clar i gaudir de l´espectacle de natura i paisatge tant del Mareme i el Vallès com de bona part del país.
Coll de Basses es un indret màgic, on els caducifolis, sobrtetot castanyers i diverses espècies de roure han substituït l´alzinar mediterrani típic. En aquest indret, Pere Montserrat als anys 50 va descriure i catalogar en el seu estudi "la flora de la cordillera litoral catalana"uns quants exemplars de faig. Aquests han sobreviscut a l´aridesa maresmenca gràcies al microclima que els proporciona l´ altitud del massis (720 m). La troballa de Montserrat, única a la nostra comarca, es un dels molts tresors que ens amaga el màgic i moltes vegades desconegut montnegre.
En un espai galàctic com aquest hi ha dos personatges que es mereixen un lloc principal. Un d´ells, evidentment, es en Pau. Des de la nostra riva ens han arribat noticies que té un disc preparat a sota el braç. Fa més de 10 anys que en Pau no publica cap treball amb cançons noves, el darrer, Cosmosoma és del 97 (personalment el voldria oblidar). En aquests 10 anys hi ha hagut projectes que no han vist mai la llum, riba i balls de tota mena: astarots enllaunats, homenatges als avis poetes, capses de mistos,... També hi ha hagut un aniversari un xic miop, i un documental que el deixem en Pau. La mateixa genialitat del Pau el porta en molts cassos al suicidi mediàtic i l´artista queda en un segon terme, sinó aquests 10 anys de sequera creativa no s´acaben d´entendre en una paio com ell. Sembla, tal mateix, que allò que va escriure i cantar de "pugeu a la barca que naufragarem" sigui el que està fent. Malgrat aquest fet, penso que els diversos espectacles que ha anat mantenint en tots aquests anys són dignes d´admiració i d´un artísta d´una talla increíble. Seguramnet hi haurà algun moment, en aquest podrit país, que es reconegui la seva vàlua i contribució. En aquests anys ha passejat per arreu: les metralletres amb de mortimers, el jisàs de natzarit, el ribaibal (primer amb els pastorets pauet i caïm i més tard amb la memi), l´electròcid amb els Haevys Muuu, l´espectacles amb els 1000 simonis i per acabar la banda dels lladres. En tots ells revisant sota diferents dioptries l´obra del nostre heroi, especialment la més primerenca de tota. En aquests anys ha col.laborat amb diversos artístes: brams, roger mas, oriol tramvia, sisa, pomada,.. Del darrer treball ben poques coses en sabem, només un PPetit aPPeritiu a modus de campanya electoral que esperem que es quedi en això, un aperitiu. En Pau no es pot permetre un altre fracàs com va ser el seu disc dur (93) en aquell temps va naufragar en les aigues fangoses de Sau, ara pel bé de tots els seus seguidors ha de demostrar i desmostrar-se a ell mateix que la seva obra va més enllà de noies de porcellana, homes estàtics i Conxites Casas. salut i llarga vida al pau!!!
En Pau amb la banda dels lladres, pot-ser una de les millors propostes seves. Coxita Casas, una molt bona peça
A la N2 a l´alçada de Calella han construït un pont cap a la mar blava, m´explico, el pont uneix l´esplèndid parc de le torretes amb el mirador de la roca grossa. Amb aquest pont es possible de fer un trajecte circular a peu des del passeig marítim, fins la roca grossa i des d´allí comunicar-se amb les torretes i el far. El més curiós de tot es que el "ministerio de fomento" hagi accedit a la petició de construcció de l´esmentat pont, i més si es té en compte que l´ús es únicament per un itinerari a peu. A la N2 tot es competència del "ministerio" i l´ajuntament no pot fer sense el seu permís ni una mala rotonda, suposo que part de la "culpa" de tot plegat la deu tenir en Josep Mª Juhé, aquesta barreja entre polític i "capità enciam" que ara es l´alcalde de Calella. En un altre ordre de coses però en el mateix sentit, és més curiós encara que la comunicació a peu entre el dos Arenys no s´hagi resolt. Aquesta havia estat una promesa que es va fer arran de la construcció de l´autopista de peatge i el nus de connexions que s´hi havia de fer. Una promesa que s´ha anat endarrerint i que ara sembla estar a punt de desencallar-se. Han hagut de passar una bona colla d´anys, i la solució proposada (per la banda de llevant) no satisfà ni molt menys les expectatives de vianants i ciclistes que cada dia es juguen la vida en aquest punt i més si es té en compte el camí de vianants de Can Jalpí ho fa per la banda de ponent. Haurem d´esperar i conformar-nos amb el nyap proposat, ja se sap, "la pela és la pela" , la concessionaria d´autopistes és de la "caixa" , la "caixa" es qui mana en aquest país i els polítics que té hi ha tingut els dos Arenys no han estat precisament uns "capitans enciam".
Hi ha dies en els que val la pena matinar, agafar la furgo per anar a la feina i fer el trajecte Arenys Calella per la N2. En aquesta època de l´any el trajecte matiner coincideix amb la sortida del Sol i la Roca Grossa es la talaia perfecte per gaudir de l´espectacle. Són pocs minuts però intensos, que carreguen cos i anima i que em fan començar el dia d´una manera diferent. El dies s´allarguen i el sol surt cada vegada més matiner, aviat ja no coincidirem en la N2 i l´anar a la feina es convertirà en un fet monòton i avorrit.
Hem començat l´any amb el regal de reis de la primera nevadeta al Pirineu i el cap de setmana vinent la segona part.No han estatgrans nevades, amb prou feines 20 cm es el que ha caigut però era del tot necessarii tant debófos el preludi de molta més neu, i es que el bosc pirinenc(a l´igual que la resta de boscos) necessita urgentment aigua.L´esquí evidentment també s´en veu beneficiat després d´un inici de temporada bastant fluix i que feia pensar en l´hivern anterior.
Pel que fa a l´esquí nòrdic, la temporada ha començat d´una manera bastant fluixa, tot just acaben d´obrir totes les estacions catalanes i a Catalunya nord i Andorra la cosa està bastant justeta malgrat que s´ha pogut esquiar.
Els esports de neu cada cop tenen més adeptes, més gent que va a la neu només per gaudir de la velocitat de les baixades i que tant li fa el medi, gent irrespectuosa amb els altres i amb l´entorn, gent producte de consumisme i les aparences que omplenles carreteres iinunden les valls del pirineu, gent que es capaç de fer ports de muntanya sense portar cadenes al cotxe, gent que bloqueja les carreteres travessant el cotxe ino el sap treure, en definitiva, gent que s´hauria de quedar a casa.
Malrat tot, ens queda el paisatge nevat, el paitage tranquil i serè del bosc amb els arbres carregats de neu i el sòl desaparegut sota la catifa blanca. Muntanyes de neu, muntanyes nevades, muntanyes tranquil.les. Aquesta nevada ha estat un regal als sentits. Heu sentit mai l´olor de neu dins l´avetosa?
Aquells pocs dies d´agost havien de servir per navegar una mica per la costa de Mallorca. La travessa des d´Arenys va ser tranquil·la, les primeres milles amb vent i a tota vela fins ben entrada la nit on l´encalmada es va impossar i vam haver de recorrer al motor durant tota la nit. Ben entrat el dia, una altre cop el vent i veles amunt. La força del vent desplaçava l´embarcació fins que aquell maleït obenc no va resistir i vam haver de deixar les veles i tornar al motor. El pitjor seria que els dies següents no podriem reparar l´avaria i ens hairiem de conformar a anar a motor i trastocar els nostres plans. Davant nostra Sa dragonera s´imposava i fet i fet vam decidir desembarcar un fer-hi un tomb, pujariem fins a dalt, fins al far vell per gaudir del paisatge i dels magnífics penaysegats. La història de l´illa era impressionant, la conquesta de Mallorca per part de Jaume I no s´hauria dut a terme sense la logística que li proporcionà l´illa.
Sa Dragonera ens va ensenyar la seva força i les raons per les quals una intensa campanya ecologista als anys 70 la va salvar de l´especulació urbanistica ja que l´empresa PAMESA va comprar l'illa amb la intenció de construir-hi una urbanització amb 1.200 habitatges per a 3.600 persones, així com un port esportiu als Calafats per a 600 embarcacions. Vam ser afortunats i aquell imprevist ens va permetre conèixer una mica més els racons de la mediterrània.
