Qui va ser Carlos Sentís?

Carlos Sentís a l´esquerra de la fotografia a Barcelona acompanyat les tropes franquistes
(26 de gener de 1939)

Molt interessant allò que s´obvia de la biografia d´aquest pajaru.

Ni oblit ni perdó

Torredembarra: segona parada

3 de juliol, segona regata de la 9a lliga catalana de llagut.

Arribem a Baix a mar ben aviat i ja a aquella hora les onades típiques de les platges de Tarragona ens donen el bon dia. Si allò puja una mica més els jutges suspendran la regata, que ja els coneixem. Efectivament, aquesta es la consigna de la reunió de delegats, afortunadament al llarg de matí el vent baixa i permet realitzar la competició (de la nostra categoria) sense incidències meteorològiques.
A la crono sortim els primers, és el que correspond al campió de la darrera regata, i fem una carrera perfecta. Crec que el temps que marquen els jutges és el millor temps que mai hem fet en una crono. Per darrera, a uns quants segons, Baix a mar, Vent d´estrop i aquesta vegada, Pescadors.

resultats de la crono

Per la regata triem el carrer 1, el de més enfora, ja que creiem que si puja l´onatge es el que ens pot beneficiar més. Quan ens toca sortir ens adonem que la boia del carrer 2 (la que li toca a Baix a mar) està desplaçada un parell de metres endavant i a més el nostre carrer no té els 25 m reglamentaris d´ample. La sortida es complicada i la fem malament, en el video s´aprecia que sortim els darrers. Quan tenim la pressió d´una barca al davant ens atavalem, escurcem la vogada i ens anem cansant inutilment. Aguantem al darrera del llagut de la Torre els tres primers llargs. De la darrera ciavoga sortim frec a frec amb ells i en el darrer quart de regata ens enfonsem amb una palada curta fruit del cansament i dels nervis. Acabem la regata segons i mantenim el lideratge a la lliga.

resultats de la regata

classificació després de la segona regata

video de la regata

Quico: Robinson del paradís

la barraca

Un cop travessat el cap de Begur la tramuntana ens venia de cara . La mar estava esverada i les ratxes de vent dificultaven el nostre rumb. Havíem guanyat la punta de Sa Tuna i l´imatge de la platja de Pals feia presagiar que a partir d´aquell moment patiriem molt més.

Amb prou feines eren les deu del matí i si allò pujava una mica més faria impossible la navegació en kayak. Vam parlar i vam decidir fer mitja cua. Era la segona vegada en el mateix punt que havíem de girar per culpa de la tramuntana.
Ja de tornada vam aturar-nos a Cala Estreta amb l´intenció de fer una mica de cames pel camí de ronda. El dia havia canviat completament i s´imposava la calma, ens penedíem de la decisió pressa unes hores abans.
Ben entrada la tarda vam conèixer a un personatge singular que ens faria oblidar les nostres cabòries, en Quico. Aquest era el responsable que la barraca de pescadors de Cala Estreta presentés un aspecte excel·lent; tot endreçat, net i polit. En Quico és un palamosí d´adopció que dia sí dia també s´acosta a la barraca per mirar que no hi falti res. De seguida ens va convidar a gaudir de l´espai: vam xerrar, vam menjar, vam beure i sobretot ens vam escoltar. En algun moment de la nit vaig imaginar les converses que anys enrere havia mantingut en Josep Pla amb Hermós, el pescador d´Aiguaxellida.

fent-la petar

En Quico estimava aquell tros de territori, s´el havia fet seu i el cuidava. Tant de bo altres indrets de costa tinguessin Quicus que els custodiés.

Ja ben entrada la nit em vaig posar a la tenda disposat a dormir content d´haver donat la volta i d´haver conegut a en Quico.

el bomber, el profe i en Quico

Blanes: L´inici de temporada

El 19 de juny comença la 9a lliga catalana de llagut. Aquest any ens estrenem a Blanes i a diferència d´altres anys, malgrat haver començat els entrenos al febrer, no hem participat a cap regata de pre-temporada, ni a cap regata de llaut mediterrani, ni hem anat al campionat d´Espanya.

Enguany, només dues tripulacions hem començat la lliga, sembla que quan els veterans ens "juvilem", el fiutur del rem a Arenys serà "magre".
La gran novetat de la temporada es l´estrena d´un nou joc de rems bracsa molt més rígids que no pas els antincs rems que flexaven molt.

Vam arribar a Blanes a l´espectativa, haviem fet bons temps als entrenos però no sabiem a quin nivell estarien els nostres màxims adversaris: Natació Badalona, Baix a Mar de Torrdembarra, Vent d´Estrop de Cambrils o Pescadors de Lloret.

A la crono vam remar molt tranquils, amb una palada llarga i bon ritme. Quan remem així solem fer bons resultats, i efectivament, vam quedar primers.

El gran repte era la regata, on la pressió dels altres ens accelera i empitjorem els resultats. Aquesta vegasada un apretat frec a frec amb Vent d´Estrop es decanta per dècimes cap al nostre costat. Feia molt de temps que no aconseguiem dos primers llocs en una mateixa regata.

La propera regata serà a Torredembarra el tres de juliol. Hem fet la feina, hem posat els punts sobre les is i ara són els altres els que ens respecten.

El video de la regata

Qui són els violents?

Es que pot-ser Arcadi Oliveres té raó quan comenta que entre els violents dels aldarulls del parlament hi ha policies infiltarts?




Cerament hi ha moltes sopites. A vreure si el "fill de puig" investiga quí són aquests pajarus.

m´agrada

La revolta ocultada: o Jo vull una revolta a l´Islandesa

Silenciada, censurada, ignorada,... qualificatius suaus adreçats als medis de comunicació en referència als esdeveniments ocorreguts a Islandia. No es tracta d´erupcions de volcans inpronunciables que bloquejen l´espai aeri sinó de la revolta social més important que ha produït a l´Europa d´avui.
Al nostre país cap mitjà public (la seva) o privat (la dels salvames) ha esmentat els esdeveniments començats el 2009, ni la premsa, ni les arradios ni la tivi, ni molts mitjans digitals (partal , m´has defraudat) han dedicat practicament cap ratlla al que allà passava.
Els fets es remonten al 2008 (en plena bombolla immobiliària espanyola), quan l´illa es troba en situació de fallida econòmica. Al poc temps els "indignats" islandesos provoquen la dimissió del govern i eleccions anticipades. No estan dispostas a pagar el deute del país que esl hipotecarà de per vida i el govern, pressionat per la força popular es veu obligat a detenirs els "Botins" de torn. Una assemblea ciutadana es possa a refer la constitució del país (ostia, que fort!!!!!).

Si encara creieu que no hi ha censura sou uns idealistes. Ens distreuen amb els gadafis, berlusconis, i d´altres titelles de torn i ens amaguen la revolució social europea més important d´aquest segle. I per sobre de tot, està sent una revolució pacífica.

Creieu que una altre Europa no es possible??