tocats pel bolet

cistell de gent tocada pel bolet

boletarires del Sisa

Feia un bon parell d´anys que les tardors havien estat dolentes i això del bolet al Maresme semblava un record d´infantessa. Recordo quan amb el pare ens submergiem pels boscos de Céllecs, del Montalt o de Burriac a la recerca del bolet: rossinyols, llanegues, surenys, carlets, fredolics,...tant si val, arrivavem a casa amb el cistell ple fins dalt.

Els tocats del bolet tornem a estar de sort enguany, aquest cap de setmana llarg ha comançat la meva particular temporada del bolet. Divendres, després de la feina, pels volts d´Hortsavinyà: ceps, ous de reig i rovellons. Dissabte, diumenge i dilluns pel baix Montnegre més rovellons, ous de reig i abundants rossinyols. Els menús d´aquests dies: vedella amb bolets, remenat de bolets, saltejat de bolets, surenys i ous de recs amanits amb oli i pebre, rovellons a la llauna, rovellons a la brassa,... i com no, conserves pel record.

rovelons, el meu tresor

La festa del bolet d´aquest any acaba de començar, espero que duri unes quantes setmanes més. Quan pugui m´escaparé de la feina per anar al bosc. Es un luxe treballar a la porta del Montnegre. Espero que els pixapins i els domingueros respectin els meus amagatalls i que quan hi pugui tornar a anar suguin allà esperant per ser collits i reposar en el meu cistell.

amanites, rovelons i fredolics

Pot-ser et dius jaume Quadreny

Corrien els tumultuosos 70, el progressisme barceloní abanderat primer pels Màquina! o els Vértice i més tard per la Mirasol i Om entre d´altres, començava a ser història. Els nous herois, sorgits d´aquell incipient moviment eren en aquell moment el Sisa i el Pau Riba.

Llavors, pel soterrani de l´undreground de la ciutat es movia un personatge sinistre que escrivia unes cançons estranyes però fascinats, era Jaume Quadreny, un geni que mai van trobar el seu espai ni el reconeixement en la moguda zelestial.

No es normal que un talent com el de Quadreny només hagi publicat un single en tota la seva carrera, fou al 81 amb el grup pseudocomercial “Líquid car”. Malgrat aquest fet Quadreny va escriure cançons i poemes, durant tota la seva vida, que mai van sortir del seu petit cercle d´amistats.

Descobreixo l´obra de Quadreny de manera casual, a partir de l´homenatge que Riba li fa en els seus “virus laics”, cerco noticies i descobreixo un geni que ens deixa l´any 2006.

Certament al període dels 70 van aparèixer uns personatges maleïts que poc a poc es van reivindicant. Albert Pla ho va fer amb la figura de Pepe Sales, ara li toca el torn a algun altre, personatges tant interessants com el Pau Maragall, la Mercè Pastor i fins hi tot el mateix Jaume Quadreny no haurien de caure en l´oblit.

Una història de drogues (J. Quadreny)

Com si foren àngels còsmics
per la química del LSD,
àngels dins dels més harmònics mons personals
i de la glòria dels camins perillosos.
Oh, la glòria dels camins perillosos
i anàvem cantant…

Primer va ser en Jaume d’Igualada
que quan tornà de la Índia
ens va dir mig flipat
Què cabrona és la gent!
Anàvem per la corda fluixa,
anàvem per la corda fluixa
tots junts cantant…

Després del suïcidi de la Mercè
amb cocaïna, anfetas i cavall
molts anaven massa aviat
cap el seu tràgic final.
Aquella meva
generació perduda,
aquella meva
generació perduda
amb mi va cantar…

Deltebre:campionat de catalunya o "Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio"

Vergonyós es l´adjectiu més suau per qualificar el que va passar el cap de setmana passat en el Campionat de Catalunya de Llagut. El marc, perfecte així com l´organització per part dels Xino xano de Deltebre.
Les condicions meteorològiques (mestral) van adulterar una competició en format cap de setmana on no hi ha marge per a l´error. La manca de reacció dels jutges i de la comissió tècnica es inacceptable i van contrubuir al desgavell.
Es cert que no podem fer res si bufa vent, però si es veu que els carrers del camp de regates són desequilibrants: el carrer 1 sense vent ni corrent era de molt el millor respecte el carrer 4, al mig del riu, exposat al mestral i amb molta corrent.
Això, que s´observava només en mirar el riu sembla que no va importar gens als jutges ni a ningú de la comissió tècnica, l´únic que volien era alinear els llaguts el més aviat possible i anar passant el dia.
De solucions n´hi havien i moltes:
S´hagués pogut eliminar el carrer 1 o desplaçar-lo cap al mig del riu com a carrer 5 (en aquest cas el millor carrer seria el 2).
S´hagués pogut desmuntar el camp i fer-lo perpendicular al riu (molta feina però en alguna cursa de muletes ja s´havia fet).
S´hagués pogut canviar el format de regates per contrarellotge, si més no en les finals de diumenge (quan ha convingut s´ha fet). D´aquesta forma tothom competiria en igualtat de condicions.
El cert es que qui competia al carrer 1 amb poc esforç es podia proclamar campió i al qui li tocava el carrer 4 era impossible guanyar per l´esforç que representaven els "llargs" amb el vent en contra.
Només cal mirar els resultats de la final en la categoria absoluta masculina en el qual l´embarcació de Rem badalona (segona en la lliga) que competia en el carrer 4 no va poder pujar al podi perquè Flix (llagut de segona divisió) que remava pel carrer 1 els va guanyar.
Estic orgullés de com va vogar l´equip, ens haviem preparat per a intentar guanyar al Natació i no es just el que ens va pasar. El cert es que els sorteigs no ens van afavorir i vam anar a la repesca on pel carrer 3 vam fer el millor temps de tots els veterans (tant de les eliminatories, repesques com finals) (5, 21, 22) això ens va valer passar a la final A i ens va tocar el maleït carrer 4.
Sembla ser que per adjudicar les carrers es va fer servir les normes internacionals FISA on el primers temps de les eliminatories van pel carrer 3 i els segons pel carrer 2. El carrer 4 es per l´equip amb millor resultat a les repesques (nosaltres) i el carrer 1 per als segons, en aquest cas Torredembarra, que al final, i gràcies a l´efecte carrer van acabar per guanyar el campionat. Les normes FISA funcionen quen el camp presenta igualtat en tots els carrers, en aquest cas si es va pel mig es té avantatge (com passa en la natació), però en un camp com el de deltebre, els dos millors carrers eren el 1 i el 2.

Els resultats de la competició van ser:

1 rs Baix a mar de Torredembarra (carrer 1) 5, 21, 92
2 ns Natació Badalona (carrer 3) 5, 22, 13
3 rs Vent d´estrop de Cambrils (carrer 2) 5, 25,93
4rts Rem Arenys (carrer 4) 5, 27,88

Colera, punt i final

L´equip (temp. 10-11)

La badia de Colera ha estat el marc de la darrera regata de la lliga catalana de llagut. La tramuntana s´ha volgut afegir a la festa del rem i de manera feble i amenaçadora començava a bufar a primera hora, a mesura que avançava el dia, el vent del nord ha anat desapareixent i l´estat de la mar ha esdevingut excel.lent.
La jornada ha esdevingut de tramit per a certificar la posició que ja ocupàvem, però, un error en els girs o una invasió de carril, hagués pogut ser fatal. De totes formes calia demostrar les nostres forces de cara a "marcar el terreny" per al campionat de Catalunya de la setmana vinent. En la crono hem remat "molt llarg" tota la estona, pot ser ha estat una de les nostres millors cronos, però ara en la recta final, "Baix a mar" es consolida com un seriós adversari. Al final noslatres tercers per darrera del "Natació" i de "Baix a mar" que ha aconseguit el primer lloc.

La regata final s´ha convertit en un clàssic de la categoria pels actors: "Pescadors", "Rem Arenys", "Natació" i "Baix a mar". Durant els quatre llargs tots els llaguts hem mantingut una lluita frec a frec. Nosaltres "hem clavat" les ciavogues i en els tres girs sortiem els primers, al llarg dels llargs, esl de Badalona i els de la Torre recuperaven avantatge i ens adelantaven. En el darrer llarg, "Natació", com sempre, ens ha agafat aquell avantatge que mai podem recuperar.
Els resultats de la regata han estat els següents:

1r Natació 5, 29, 87
2n Rem Arenys 5, 31, 35
3r Baix a mar 5, 32, 33
4rt Pescadors 5, 41, 68

La reflexió que ens fem un cop acabada la regata és que des del puntg de vista tècnic fem unes ciavogues gairebé excel.lents. Els que ens manca ara, és aquella punta de fons per no desinflar-nos en els llargs. El fet d´estar a finals de temporada, afegit a que ja no som uns "xavals" en poden ser les causes. Aquesta setmana tocará treballar aquest aspecte per intentar donar la campanada en el campionat de Catalunya (Deltebre 25 i 26 de setembre).

Rem Arenys, segons a la 8 ena lliga catalana de llagut

De totes formes el que cal avui es assavorir aquest boníssim segon lloc en la 8 ena lliga catalana de llaguts.

Classificació final 8 ena lliga catalana de llaguts

1 Natació Badalona 139 punts
2 Rem Arenys 131 punts
3 Pescadors de Lloret 124 punts
4 Baix a mar de Torredembarra 123 punts
5 Vent d´Estrop de Cambrils A 108 punts
6 Vent d´Estrop de Cambrils B 102 punts
7 Capgrossos de Mataró 99 punts
8 CLub nàutic de Premià 83 punts
9 Club de Rem Badalona 81 punts
10 Club Nautic Betulo 62 punts

11 setembre: kayak i cotlliure

Aquest any, una forma original de celebrar l´onze de setembre, sortida en kayak de Llançà fins a Cotlliure. Quan el sentiment independentista sembla que comença a quallar en la societat catalana, navego per que el que ara es només un somni es faci realitat aviat i que els partits independentistes s´en adonin que els uneix molt més que no pas els separa.
Són més de quinze milles de navegació a traves del "mar d´amunt" i tota la costa vermella. Una particular manera d´homenatjar a tots els patriotes catalans i d´adonar-se que les fronteres no existeixen, que són un invent administratiu i el que hi ha es continuïtat paisatgística catalana.
La nostra ruta ens porta a passar per Llançà, Colera, Portbou, Cervera, Banyuls, Port Vendres i finalment Cotlliure.
La mediterrània catalana té alguns port màgics per l´entrada en kayak i la badia de Cotlliure és pot-ser un dels més bonics. Després de més de sis hores de paleig, entrar a Cotlliure amb una embarcació tant senzilla i fràgil com un kayak es un goig que només es pot entendre quan es realitza la gesta.
Els integrants del grup vam entrar triomfants a Cotlliure, tal i com ho va fer en el seu dia el rei Jaume I que utilitzava el port per amarrar les seves embarcacions i s´instal.lava ell i les seves tropes al castell reial.

totes les fotos
les fotos de l´Artur

Cambrils: mar de fons post-vacacional i objectiu complert

Quan semblava que un cop acabat l´agost les coses serien més fàcils, la primera regata de setembre ha estat la més complicada per a confeccionar la tripulació. Tres dels vuit vogadors no han entrenat per diversos motius.
Ens plantem a Cambrils amb l´objectiu d´entrar a la final A i de que pescadors no ens retallin avantatge. Podem dir que objectiu complert.
A la crono tercera posició darrera d´un baix a mar que va a més i d´un natació que cada vegada tenim més lluny, i pescadors "es colen" en quart lloc. Podem respirar tranquils, entrem a la final A i ara a intentar agafar avantatge amb pescadors.
A la regata identiques posicions. Els dos primers llargs molt igualats tots quatre i poc a poc natació i baix a mar es comencen a distanciar. El millor de tot es que nosaltres també agafem avantatge amb pescadors, que es el que ens interessava de cara a la classificació general.
Els resultats de Cambrils són:

natació 5, 27, 70
Baix a mar 5, 29,45
Arenys 5, 35, 04
pescadors 5, 40 35

Ara, a l´espera de l´ultima regata a Colera, sembla que la segona posició a la lliga la tenim assegurada.

Bèstia!! Oriol Tramvia

Oriol Tramvia i Rosa-Luxemburg (2008)

Avui tafenejant per la xarxa he trobat aquest perla. l´Oriol del s. XXI cantant el seu tema estrella dels anys 70.
El cas d´Oriol Tramvia dins de l´univers galàctic es curiós. L´èxit li va venir de seguida en el "directe" (1976) en les nits zelestials del carrer plateria. De cop hi volta el silenci musical (que no artístic) fins a l´aparició d´un altre directe "Radio Club Harlem Jazz" (1997) i a partir d´aquí alguns molt bons treballls poc reconeguts "quan tu no hi ets" i "el camí dels degotalls".
Possiblement el seu temperament visceral i irreflexiu el va fer abandonar, mentre que d´altres galàctics com sisa o pau van continuar.
I es que l´Oriol Tramvia és l´autèntic "Bestia!!"
Recordo que en el cau quan un dels "caps" van portar el disc de l´Oriol Tramvia ningú havia sentit a parlar ni dels sex pistols, ni del punk ni de res per l´estil. A partir dels primers acords vaig saber que allò era diferent a tot el que havia escoltat fins a llavors que allò era realment bèstia!!!

Cartell de la primera actuació de l´Oriol a Zeleste (1974)
(cortesia de Joan Ramon Guzman)