De Tamariu a Begur: temps de mimbes

El mes de gener, en especial en periòdes anticiclònics (aquest any n´hi ha hagut ben pocs fins ara) és una de les millors èpoques per a la navegació en kayak.

A més en aquest temps, quan l´anticicló de les Açores s´instal.la damunt nostre, es produeix el fenòmen de les "mimbes". Al ser molt alta la pressió atmosfèrica, el nivell de l´aigua baixa, fins hi tot un metre sobre el seu nivell normal.

Certament, la navegació per la costa de Tamariu es una de les sortides més espectaculars que es poden fer en Kayak de mar per casa nostra, i a més si ho fem coincidir amb època de "mimbes" encara millor.

Sortim de la platja de Tamariu en direcció nord resseguint penya-segats granítics d´un color rosat amb vetes fosques i navegant a pet d´ona acompanyats de la pujada i baixada del nivell d´aigua fins arribar a Aiguaxelida, un indret realment bonic malgrat estar urbanitzat. Al costat de la font del mateix nom s´hi troba una placa commemorativa que recorda l´estada de Josep Pla en aquest paratge. En l´escrit es fa ressò de l´aminstat que va fer amb un personatge anomenat "l´Hermós" habitant de la platja d´Aiguaxelida.

font d´aiguaxelida

Epitafi a l’Hermós: Entre 1917 i ...visqué en aquestes solituds allunyat dels homes i de les dones, Sebastià Puig, conegut per l’Hermós, analfabet, home feliç i hospitalari, pescador, mariner, caçador, gran cuiner. Tu que passes has de saber que si no ha tornat és perquè no ha pogut, o perquè l’han enredat com un xino. (Josep Pla)

En aquesta platja hi ha un petit pas que permet introduir-nos amb el kayak en el primer dels laberints rocosos que hi ha a la zona. A continuació arribarem a cala Marquesa un indret idíl·lic per gaudir de la tranquil·litat sobretot a l´hivern, quan no hi han barques.

Les marqueses

Continuant en la mateixa direcció travessem " Les marqueses" el granític laberint rocós que ens permet gaudir plenament de l´espectacle de la vida i arribem fins a la "Cova del Bisbe" totalment navegable i aperitiu del que ens espera en els propers metres. La següent cova és la de la "Taca Ocre", que rep el seu nom per la taca de sofre que hi ha a la paret d´entrada.

cova de la taca ocre

Després arribem a la "Cova d´en Gispert" que amb una petita entrada (que no supera als tres metres) és navegable més de 200 metres i amb una cambra final d´uns 20 metres.

cova d´en Gispert

Després de l´excitació que representa la cova d´en Gispert podem descansat a la Cala d´Es Tramadiu molt més tranquil·la que la Marquesa.

El trajecte discorre arran de roca amb alguna altra cova fins arribar al proper cap on ja podrem observa el parador d´Aiguablava. Continuem la navegació fins arribar a la platja d´Aiguablava. A partir d´aquest punt continuem cap al bonic port de Fornells

Si tenim ganes podem continuar travessant la badia fins arribar al Cap de Begur. En aquest punt els tons rosats del granit són subtituïts per tonlitats més grisses. L´espectacle desde el cap de Begur es impressionant i podem observar Sa Tuna i al fons la platja de Pals i les Medes.

astronauta rimador

Avui m´ha vingut de gust això de l´astronauta rimador de l´Oliver. Ja ho saps espero que t´agradi i sinó, com diu la cançó, " això ma sua soberanament sa polla" ; )

Cafeïna, droga dura, droga fina, control, bumetres de colors,
pressions, nivells d'oli, benzina, èter, combustible irascible.
Crema un sol diòxid dins un cel monòxid,
i no descanses astre incombustible? Déu de s'univers
no me diguis que me deixes aquí tirat i aquí tirat.
De vacances pagades, anar a fer feina a sa galàxia cinc
d'un sistema podrit d'agències de viatges, de putes i fulanes,
te cagues, de guarres? Me mor de ganes.
Som s'astronauta rimador que rima i se caga si fallen es motors,
som s'astronauta noranta i tenc un paper mate i un rotllo de paper de vàter.
Un dia assolellat partim estacions espacials, monitors, cronòmetres,
compte enrera fins a nou qui marca sa marca
qui dóna el sus i partint com un coet.
Camins que se tanquen i parets, bistecs, cordon blues, pitreres de pollastre, i una merda, puré de proteïna i cafeïna,
què és un droga dura i què és un droga fina, 9876543210 ignició!
Controla! Que un LED vermell s'encén.
Controla! Que un LED vermell s'encén.
I preparant es viatge a Saturn he trobat una revista
que duia una entrevista amb fotos de sa lluna:
jo i en Simó científics astronautes dedicàvem ses paraules
a una reportera veterana, bloc i gravadora.
I què passa! Sa pena ma deixat fet una puta braga i ma costa partir
i dir adéu a germans i germanes, adéu a tots.
LEDs vermells m'enrevolten controlen cada peça
d'un transbordador fil·ligrana i no falla o gairebé no falla
ses màquines perfectes Macintosh.
Sa finestra, estrelles que se precipiten. Iogurts de merda seca,
s'univers desconegut és una cadena d'esdeveniments
que ens afecta més o menys.
I es xòfer d'es vehicle lunar discuteix amb un turista que no sap
que realment és un artista assegut a un volant
que esquivar tots es cràters no és fàcil a tal velocitat.
Sa cuina se posa a mil i el menjador se peta i es cheff que se queixa
que no hi ha carn, ni peix, ni olles netes:
peroles militars rovellades i es mosso de sa cuina és nou,
ningú li ha explicat ni què ha de fer i ses bosses de fems són allà
i ningú les tirarà o què? Que això pareix un niu de rates
i no una cuina, que si ve un inspector de sanitat
fotrà una multa i xaparà es negoci... Que m'és igual que jo només ho dic, senyora, com sa pot imaginar tot això a jo ma sua soberanament sa polla.
I què anava a dir:
Som s'astronauta rimador que rima i se caga si fallen es motors,
som s'astronauta noranta i tenc un paper mate i un rotllo de paper de vàter.
Sinapsi, lliure pensament, drogodependència, farmàcia, creu roja,
creu verda, semàfor no t'assustis company de carretera amic per sempre més.

Cant Egregorià

per a tots els que no volem créixer

Qui té ànsia de la infància
que es despulli-amb elegància
però sense aires d´arrogància-
de les capes restrictives
de nefasta petulància
amb què el saber l´ha anat vestint
i que les llevi
-primer l´una, després l´altra-
fins a restar conill (es a dir nu
petit i xic com un no res
inospitat en l´abundància)

qui té apetit de ser petit
que giri un dit, que descargoli
el cargolet que el fa erudit
i, alçant la tapa de l´olleta
on bull l´embull -nus d´espaguetis-
de les trames i els ordits
que deixi anar la bafarada
d´aus d´antull, afanys i llunes
que barbullen com mosquits
deixant-se vèncer pel delit
d´alliberar vols inhibits

qui té ànsia de la infància
que -vestit d´angelical bel·ligerància
i esgrimint l´indicador
de la freqüència i la impedància-
com bus busqui en el submón
car es aquí, sota el vernís
de la més fàtua jactància
on rau el temps de la fanció
(d´on tot s´exfància
s´extravia en laberints d´erudició
fins que, per fí, de nou s´infància).

(P.Riba)

De regal, neu!!!!!

Malgrat que van molt atrafegats i que no arriben a l´hora arreu, els reis de l´Orient ens han portat amb un dia de retard el regal de la neu arran de mediterrània. El majestuós Montnegre, la serra del Corredor, l´àvia Muntala i els demés turons que encerclen Sinera han despertat aquest dimecres enfarinats talment com un pessebre.
Afortunadament el dia 7 encara tenia vacances i vaig aprofitar el dia per agafar la vella VTT i cap al Montnegre que hi falta gent!!!!!
La temperatura era agradable i la neu s´anava fonent de pressa a més no hi havia gens de gel i es podia ciclar fàcilment.
Un cop arribat a Sant Iscle, prenc el camí cap a Can Vives de la Cortada, un dels meus indrets màgics, la catifa de neu feia molt agradable la pujada i de tant en tant aprofitava per prendre fotografies i immortalitzar el moment. Alguna rodera de cotxe pel camí em delatava que no era el primer en trepitjar la neu.



A can Vives l´espectacle era magnífic. Ara calia prendre el corriol i anar fins a Cal Paraire. La neu verge del camí certificava fidelment que era el primer en passar i de debò que va valer la pena bici-lliscar pel petit corriol que mena a Cal Paraire. Allí em va sorprendre una intensa boira que tenia simptomes d´escampar amb el tímids raigs del Sol.
A partir d´aquest punt tocava el retorn a Sinera pel Coll Senís, Collsacreu i la font de l´Aulet. Ja era migdia i el trajecte el vaig realitzar sota l´aiguat provocat per la neu en fondre's. Calia estar a l´aguait doncs pans de neu queien continuament dels arbres.
Un cop a casa, encare excitat per la experiència vaig descarregar les fotos i les vaig compartir amb els meus.
Ha estat un bon final de vacances i una bona manera d´aprofitar fins a l´últim segon d´aquests dies de descans
Que gaudiu de l´espectacle

Poema Manuscrit

desenganyat
desestimo dissolut
del dau de déu

diàfanament dispost
de disciplina doctrinal
discrepo

denego
dels diminutius diferenciables
divergents de diversos dogmes

dempeus deploro
de déu dementre´m demència
digerida des del dubte

devoro
devotament deutes difrents
desastrós de diàlisi

debades descalç
dibuixo decisions dominants
delicades de detalls de dolçor

desolat
de desamor defraudador
defalca del desig delerós

desfaig delmes
donats demagògicament demolidors
desagradables de desafinar

desfio
de desarmar des del deslavatge
de desvari delictuós

demà dormiré

(J.Pope)

Sortida Virtu-real per l´Ebre

Aquesta es una d´aquelles sortides on a més de l´itinerari, es clar, el que compta es com s´ha organitzat.
A la xarxa hi ha un forum de kayak, del qual pràcticament tots el participants en el descens en som membres. A més tots hi participem emmascarats, es a dir, amb un nick , el meu briantheclown, és un hometage al Pau Riba. Així doncs, un bon dia un gallec de pro, l´Ivan, Jilar de nick, va comentar la possibilitat de fer un descens de l´Ebre aprofitant la seva estada a Catalunya, a partir d´aquí uns quants "foreros" ens vam anar engrescant virtualment fins a fer realitat la sortida. A més del Jilar i de jo mateix, hi van ser entre d´altres: Fran, Talos, Lady Kayak, Ben-afeli, Zenitram, Oskar, Blauet, Jujo, Pereflipat,...No ens coneixiem entre nosaltres, l´únic vincul era l´afició al kayak que tots compartim i la participació al fòrum d´internet. Als esmentats s´ne van unir d´altres entre els que m´agradaria esmentar a la Carme Adell, una pionera en el piragüisme amb reconeixements arreu del món per la seva tasca i sobretot una gran dona. L´activista la la Fundació "Nueva cultura del agua" Francisco Javier Martínez i la seva companya Pipe i alguns socis del club de kayak Pagaia del Cap de Creus, el més actiu de Catalunya.
El punt de trobada va ser la població de Garcia a la Ribera d´Ebre i des d´allí al llarg de gairebé sis hores de paleig vam arribar a Benifallet. Vam passar per les dues Mores, abans d´arribar vam travessar diversos braços que forma el riu i que sense els coneixedors de la zona (Blauet i Talos) segur que no haguéssim trobat. Vam enfilar cap a Miravet passant pel pas que forma l´illa del Galatxo. A Miravet vam parar a descansar i a recuperar forces amb un traguinyol de vi de la zona. Van passar amb les piragües pel molí àrab, per l´illa Cateura i finalment l´embarcador de Benifallet, punt i final d´una jornada esplèndida.
Al llarg del recorregut el vent va posar la nota que li donava un xic més d´esportivitat al trajecte. Qui va voler va poder provar la seva força i qui no es mantenia dessota el bosc de ribera a aixopluc de les ràfegues.


Aquí teniu les fotos que vaig fer del descens.
Alguns dels companys del fòrum també han penjat les seves fotos i/o els seus blogs i n´he fet un petit recull. Són fotos i punts de vista d´un mateix indret però sota la dioptria de cadascú.
No deixa de ser curiós.

El blog d´en Fran, Maresme
Les fotos d´en Zenitram
Les fotos de la Carme Adell
El blog d´en Josep M de pagaia
El blog de l´Eudald de pagaia

Les fotos d´en Jijar
El vídeo d´en Jujo

Amèrica

Amèrica és el poble del costat,

qualsevol poble petit de Catalunya:

xiquets tiren pedrades als gitanos,

la gent fa mala cara als forasters,

els negres són...són negres,

els pobres s’hi fan rics,

els joves fan fortuna

i a l’aire de les últimes casetes

comença el paradís

que val per tots.

Allà hi pots estar sol i en companyia,

pots fer cremar pebrots i l’albergínia,

canten els grills,

les races van mesclant-se,

s’hi pot plorar,

puc posar-te els mitjons,

recollirem, recollirem, recollirem

i els pobles es barregen per amor.

De nit al bar individus estranys

vinguts d’enlloc, que no saben on són,

marquen la llei del món que ara s’inventa,

americans de Santander, de Barna

i els catalans, els siouxs i els de Mèxic

posseiran una altra forma de petroli

que encara no té nom ni en tindrà mai

per molt que tu, pastora, em neguis

la gasolina santa.

Amèrica és el poble del costat

a Granollers, l’Ametlla, les Borges Blanques,

a Mataró, a Morella, a Cadaqués

i a Montuïri menjant xocolata.

(E:Cassases)