Runes (II): Can Reixac

Entre la Casanova i el coll del Pi de Buac es troben les runes del que havia estat Can Reixac. Per trobar la mas cal conèixer la seva ubicació ja que les bardisses l´han incorporat al bosc i no es veu des del camí. El petit mas de Can reixac es troba en un estat ruïnós, però molt més ben conservada que altres masies avandonades (Can Jaume Alzina, Can Cintet o Can Quel). La teulada i la primera planta s´aguanten parcialment dretes. A l´igual que les quatre parets principals. Les feixes i l´era estan covertes d´una espessa capa de plantes infiladisses i són incorporades al bosc.
Fa uns quants anys una jove parella d´Arenys va proposar al propietari anar-hi a viure i arreglar la masia a canvi del lloguer durant un temps. El propietari s´hi va negar i ara la casa resta en un estat deplorable. Segurament en Rafa i la Roser haurien fet una molt bona feina i a hores d´ara Can Reixac seria un referent en tots els ambits.

En Miliu, el meu pare

Per sobre de tot el meu pare va ser un home bo.

Tota la seva vida la va dedicar als seus. Els que heu tingut l´ honor de topar-vos amb ell segur que us endueu un bon record. Sempre va estar disposat a ajudar a qui fos, però sempre des de la seva discreció, sense voler protagonisme i des de un segon pla.

Tota la seva vida la va passar treballant, primer va muntar el seu taller de fusteria que poc a poc aniria engrandint fins a tenir a més de la fusteria i ebenisteria un taller de restauració de moble antic i una escola de restauració. Va començar del no res i va anar pujant el seu negoci per a donar-nos, a nosaltres, els seus fills, estudis i treball .Al llarg de la seva vida el seu únic objectiu va ser pujar a la seva família. Només va tenir un únic defecte, el treball, i es potser aquest excés de treball el que, quan ja ho tenia tot fet i només li quedava gaudir de la vida i de la seva família, el que el va fer caure en la malaltia. Al principi els símptomes van ser suaus, però poc a poc se li va agreujar i va anar perdent la seva independència, primer la mobilitat, després la parla i finalment les ganes de viure.

Es injust que una persona com el meu pare hagi deixat aquesta vida. Però encara són més injustos els darrers temps que ha viscut.

Avui descansa en pau i tots els que l´hem conegut guardarem sempre el seu record.

la teva familia

VIRUS LAICS

Ja són aquí el virus laics!!!!!


Bé, més concretament arribarà les botigues el 11 de setemebre a l´hora de la migdiada, però ja n´he pogut tenir un "d´estranquis". Virus Laics és el nou i esperat treball d´en Pau Riba. I es que fa gairebé 10 anys que en pau no treu res nou, el treball Cosmosona (1997) va ser el darrer i personalment jo no el reconec com a "fill d´en pau". Des del 97 fins avui només les nadales (cap cançó original), L´Astarot, el concert amb Perucho´s del Canet Roc del 77, el recopilatori dels primers temps i més folks del Pau, l´homenatge més "miop"que aquest país ha fet al Pau i el documental "deixa´m en pau".
A estat una travessa del dessert molt llarga que ara es trenca amb els Virus Laics que inclou cançons i recitats tots ells molt ben treballats. Pel meu gust tres temes sobresurten de la resta: història d´Atlàntis, Daliniana flor i sobretot la Dansardana amb la col.laboració de la principal de la nit.
Al my space del pau podeu sentir algunes fragments d´aquest treball.

Cal però una "trioptria" particular per poder arribar a detectar i entendre aquests éssers galàctics que en Pau anomena Virus Laics. El camí per arribar a ells es a través de la serra aserrada de Montserrat i de la seva verge negra.

Mare de Déu del Bon Tornar

ermita de la mitja taronja (mare de déu del bon tornar)

.

A la serra d´en Sala, molt aprop d´aquest mas senyorial del mateix nom s´hi troba l´ermita de la mitja taronja que allotjava al seu interior el santuari de la "mare de déu del bon tornar". Avui ja no queda res d´aquest santuari ni de la font ni de la déu d´aigua que ha estat canalitzada cap a la finca dels Sala.

Una llegenda que corra oralment assegura que els primers mariners que descobriren Amèrica amb Cristofol Colom, abans d'emprendre el viatge, van anar a oferir tribut a la mare de Déu del Bon Tornar. Segons la mateixa llegenda, sembla ser que Colom duia a la seva caravel·la una imatge d´aquesta verge. Les mateixes fonts també diuen que Colom estava emparentat amb els Sala, i es que els Sala han estat una de les famílies cabdals en la història d´Arenys de munt i del seu desenvolupament. A començaments del segle XVI, quan s'inicien les obres de la nova església de Sant Martí, una de les famílies que la impulsen i la gestionen és la dels Sala i a més aquesta familia es una de les que fa aportacions econòmiques amb moneda d'or

.

can sala de dalt

Can Sala de Dalt es una casa pairal senyorial medieval i en ella s´hi troba una capella, actualment restaurada, on s’havia guardat la imatge de la Mare de Déu del Bon Tornar, molt invocada per la gent marinera de la zona.

Aquesta història es avui una llegenda amb una base molt poc consistent però sigui com sigui històriaodrs com Jordi Bilbeny arribaran a desxifrant la veritat d´aquesta "manipulació de la història". Ànims Jordi!!!

Malgrat ser un indret bastant proper, l´ermita de la mitja taronja es pot-ser un dels grans deconeguts del patrimoni natural d´Arenys de munt ja que es troba amagada en mig d´un alzinar ben tupit.

Piscifactoria SOS

Quan arribo a la meva patria, Sinera hi una serie d´elements en el paisatge que em fan adonar en que estic arribant a casa: la torre dels encantats, el tres turons amb l´àvia muntala entre d´altres en són els més anomenats.



De tots els elements del paisatge arenyenc n´hi ha un de molt recent i molt particular. Em refereixo a la plataforma de la piscifactoria. Aquesta enginy surador forma part del meu paisatge i he pogut comprovar en pròpia pell el seu abandó fins gairebé a la seva desaparició. A dia d´avui "la piscifactoria" està tocada de mort i si no s´hi posa remei pot arribar a desaparèixer per sempre. No us creieu que estic enviant un SOS fer reflotar l´empresa de cultius marins que l´explota, us diré a més: s´em en refot si cultimar (o com es digui ara) pugui tancar les portes, l´únic que m´interessa es el seu esquelet metàl.lic que, temps era temps, albergava gàbies per a dorades i que hores d´ara es una gran musclera.


Navegar fins a la piscifactoria amb el meu kayak o bé amb el llagut de rem és una de les coses que més m´agraden i a més si un cop allí puc "fer" un bon grapat de musclos, millor que millor.
Abans que el nostre particular "Titànic" desapareixi hauríem de fer-hi quelcom o bé quan ja s´hagi enfonsat deixar-hi un mort (mai més ben dit) per assenyalar l´indret i col.locar-hi un gall amb una placa on es pugui llegir; " en aquest indret hi havia la piscifactoria d´Arenys, un negoci ruïnós, només sostingut pels fons d´europa i que va ser uan fita per kayakistes, remers i musclaires i pescadors de la zona".

Kayak, per fí!!!

Despres un maig i juny amb mal temps per fí encetem el juliol amb temps d´estiu. No creieu que que no m´agraden les temperatures que ens ha fet aquesta primavera (més primatardor) el que passa es que amb aquest temps l´estat de la mar no era el més adeqüat per fer sortides en kayak. Després d´una llevantada, una altra, i quan no entrava el garbí. Ara sembla que amb l´entrada del senyos istiu les coses tornen a la normalitat (si normalitat és l´onada de calor que suportem). Ha estat una llastima ja que els messos d´abril, maig i juny són excel.lents per les sortides en kayak, especialment en situacions anticiclòniques.
Amb això que vam carregar els kayaks i cap a Tossa que hi falta gent. Les sortides desde Tossa ja són un classic per mí però us asseguro que malgrat que la repeteixi moltes vegades al llarg de la temporada no hi ha dues vegades que sigui igual. Ara el que espero és que puguem sortir moltes més vegades aquesta temporada

Per anar fent boca us deixo unes fotos aquí

Cap de setmana galàctic

El cap de setmana del 27, 28 i 29 de juny es presenta d´allò més interessant. El divendres 27 al Monumental de Mataró, Albert Pla fa la presentació mundial del seu nou espectacle "La Diferencia" que també serà el nom del seu nou treball discogràfic. Es un goig anar aveure un ARTÍSTA com Pla, sens dubte una de les ànimes més inquietes del nostre pais. Aquest espectacle s´anirà alternant arreu amb la seva proposta de revisió "Toykexoumo".
El dissabte 28 "Sisa i l´Acapulco All Stars" tocaran per primera vegada per presentar el "ni cap ni peus" al PopArb d´Arbucies. Un molt moment galàctic per conèixer en directe el nou treball del nostre heroi amb en Joan Miquel Oliver i els seus fent de les seves. I a més un dcels pocs concerts que oferirà Sisa aquest estiu.
Dissabte 29 "Antònia Font i la New Royal 4 Quesos Philarmonic Orchestra" tornen al monumental de Mataró dins le cruïlla de cultures amb el "coser i cantar" un treball que els ha sortit rodó i en el que han substituït l´orquestra de Bratislava pel aquest mena de pizza mallorquina.

Jo sí que "Toykexoumo".
I mentres, en el nostre particular cabaret estem esperant noticies dels "Virus Laics" aquest matxembrat que s´ha inventat el nostre superheroi favorit.
Ànims Pau!!!