Un parell de dies abans de la cerimònia de lliurament dels grammy 2011, la horterada que premia a la indústria, més que no pas als autors, es van lliurar el grammy a la trajectòria. En aquest cas els premiats van ser Ramones. No deixa de ser curiós que rebin ara un reconeixement quan tres dels seus cuatre integrants ens han deixat: Joey (2001), Dee Dee (2002) i Jonhnny (2004) i de les formacions inicials només queden els bateries Tommy (74-78) i Marky (78-83), aquest últim entestat en ressuscitar una altra vegada al grup. Al llarg dels més de vint anys que la banda va estar activa, el reconeixement mai va arribar. Només en alguns països, entre els quals es troba el nostre, la banda de queens, els herois del mític CB GB, tenia un enorme seguiment, i els ramones van arribar a oferir concerts de “festa major”.
Recordo l´actuació dels Ramones en la festa de treball del PSUC de l´any 1981, les cròniques diuen que van tocar amb Rapidos (manolo garcia i quimi portet) i Diego Cortés però jo els recordo compartint cartell amb Pau Riba i Tequila. Siqui com sigui els concerts de Ramones eren energia en estat pur desde el primers one, two, tree... i fins al final, on encara, de camí a casa, resonaven per d´entre les neurones etíliquesl els seus himnes curts, senzills, enganxosos i enllaçats.
Possiblement Ramones ha estat el grup menys valorat del la història de la música moderna malgrat el que van representar i les influències que han deixat. Diria que només el seu logo ha passat a la història i es possible de veure algún pijo-progre, que no tenen ni puta idea de que es el punk, lluint la senyera ramoniana.
La història de Ramones està plena de conflictes interns entre els seus integrants i en especial entre Joey i Jonhnny, malgrat que l´addició de Dee Dee també va generar molts enfrontaments tal i com està recollit a End of the Centuri el documental filmat poc abans de la mort de tots tres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada