dilluns, 14 de febrer del 2011

minves de "febrer"

Port Lligat, temps de minves

Les situació meteorològica anticiclònica típica del gener on les elevades pressions juntament amb el pantà baromètric que s´estableix a casa nostra fan que l´estat de la mar esdevingui una "bassa d´oli" i que les altres pressions facin descendir el nivell de l´aigua del mar ben bé mig metre. Són les modestes marees baromètriques de la mediterrània.


Com al mig de l'hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l'aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.

Glòria dels ulls el cel, del pit les aures,
són avui. Fins a cada moment sembla
que han d'esclatar en verdor les branques nues,
que l'horitzó ha d'omplir-se d'orenetes,
i que s'ha d'embaumar tota la terra.

No sents una frisança, dona? Digues:
no et sents la primavera a les entranyes?
Llança't, doncs, al carrer: si t'hi trobessa,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besar i ser besat, que avui n'és dia.

Som al mig de l'hivern: ahir glaçava,
demà les neus blanquejaran la serra.
La primavera és lluny del temps endintre,
pro un dia com avui n'és la promesa.
Si promesa tu em fosses, estimada,
ja cap mena d'hivern en mi cabria,
ni ara, ni després, ni mai, que portes
tu a dintre els ulls la primavera eterna.

(joan maragall)