Aquest any de poques neus i gens esquí de fons, m´he apuntat a la transfreu (aquesta gent de Lloret ja en porten 5 edicions d´aquesta trobada kayakera).
Tota la setmana d´anticicló feia preveure una mar d´allò més pla però la realitat, afortunadament, ha estat ben diferent. La entrada, i sobretot la sortida de l´aigua ha estat un xic complicada. El pendent de la platja i la famosa onada "orillera" han posat emoció a l´assumpte i ens ha obligat a gairebé tothom a mullar-se, com a mínim el cul.
Hem estat un centenar de kaiaks navegant pels passos estrets que ens regala aquest tros de costa. El trencar de les onades ha possat una mica més d´emoció als fvalents que han entrat als freus i més d´un ha anat a l´aigua.
Cala Morisca, el punt final, evidentment s´ha fet petita i el reagrupament es fa a cala Llevador, molt més grossa i protegida del garbí que començava a entrar.
La tornada amb F3 ha estat un xic més exigent. Les ones de proa feien l´avanç més lent i de tant en tant ens refrescaven de dalt a baix, poc a poc, hem anat guanyant aigua fins arribar a la platja de Lloret on ens esperava un esplèndit estofat de sèpia.
El recorregut, malgrat que curtet, ha estat l´ideal per a un dia d´hivern i amb l´estat de la mar que hem trobat. I es que un centenar de persones ens hem enfundat la roba tèrmica i hem desafiat el vent, les onades i el fred.
Devem estar boixos o bé això dels kaiak ens agrada molt.
Tota la setmana d´anticicló feia preveure una mar d´allò més pla però la realitat, afortunadament, ha estat ben diferent. La entrada, i sobretot la sortida de l´aigua ha estat un xic complicada. El pendent de la platja i la famosa onada "orillera" han posat emoció a l´assumpte i ens ha obligat a gairebé tothom a mullar-se, com a mínim el cul.
Hem estat un centenar de kaiaks navegant pels passos estrets que ens regala aquest tros de costa. El trencar de les onades ha possat una mica més d´emoció als fvalents que han entrat als freus i més d´un ha anat a l´aigua.
Cala Morisca, el punt final, evidentment s´ha fet petita i el reagrupament es fa a cala Llevador, molt més grossa i protegida del garbí que començava a entrar.
La tornada amb F3 ha estat un xic més exigent. Les ones de proa feien l´avanç més lent i de tant en tant ens refrescaven de dalt a baix, poc a poc, hem anat guanyant aigua fins arribar a la platja de Lloret on ens esperava un esplèndit estofat de sèpia.
El recorregut, malgrat que curtet, ha estat l´ideal per a un dia d´hivern i amb l´estat de la mar que hem trobat. I es que un centenar de persones ens hem enfundat la roba tèrmica i hem desafiat el vent, les onades i el fred.
Devem estar boixos o bé això dels kaiak ens agrada molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada