AL CANTAIRE PAU RIBA
Animal electroàcid, de son avi mig penjat.
Té un forat negre al terrat, on i habita l´home estàtic.
Entre folk i dioptria, pasturant per l´univers.
Amaneix música i vers amb la pedra de follia.
Quan ressona la cançó inspirada del cantaire,
Espurnegen i s´enlairen estrelletes de colors
Pel camí tradicional enrotllà les barretines.
Però també per noves vies és l´artista més total
De la còsmica visió, del desordre i el senderi.
Un lleó tacat pel geni, que es descalça de debò
Quan ressona la cançó inspirada del cantaire,
Espurnegen i s´enlairen estrelletes de colors
De ses illes gripau pau, a ciutat en Riba arriba.
Passa el temps i ell no canvia, tot es mou al seu voltant.
Afinat quan desafina i tel.lúric com volcà
Oh, bruixot rellampagant sota una flaix de llum divina
Quan ressona la cançó inspirada del cantaire,
Espurnegen i s´enlairen estrelletes de colors
Sisa (Ni cap ni peus, 2008)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada