Poema Manuscrit

desenganyat
desestimo dissolut
del dau de déu

diàfanament dispost
de disciplina doctrinal
discrepo

denego
dels diminutius diferenciables
divergents de diversos dogmes

dempeus deploro
de déu dementre´m demència
digerida des del dubte

devoro
devotament deutes difrents
desastrós de diàlisi

debades descalç
dibuixo decisions dominants
delicades de detalls de dolçor

desolat
de desamor defraudador
defalca del desig delerós

desfaig delmes
donats demagògicament demolidors
desagradables de desafinar

desfio
de desarmar des del deslavatge
de desvari delictuós

demà dormiré

(J.Pope)

Sortida Virtu-real per l´Ebre

Aquesta es una d´aquelles sortides on a més de l´itinerari, es clar, el que compta es com s´ha organitzat.
A la xarxa hi ha un forum de kayak, del qual pràcticament tots el participants en el descens en som membres. A més tots hi participem emmascarats, es a dir, amb un nick , el meu briantheclown, és un hometage al Pau Riba. Així doncs, un bon dia un gallec de pro, l´Ivan, Jilar de nick, va comentar la possibilitat de fer un descens de l´Ebre aprofitant la seva estada a Catalunya, a partir d´aquí uns quants "foreros" ens vam anar engrescant virtualment fins a fer realitat la sortida. A més del Jilar i de jo mateix, hi van ser entre d´altres: Fran, Talos, Lady Kayak, Ben-afeli, Zenitram, Oskar, Blauet, Jujo, Pereflipat,...No ens coneixiem entre nosaltres, l´únic vincul era l´afició al kayak que tots compartim i la participació al fòrum d´internet. Als esmentats s´ne van unir d´altres entre els que m´agradaria esmentar a la Carme Adell, una pionera en el piragüisme amb reconeixements arreu del món per la seva tasca i sobretot una gran dona. L´activista la la Fundació "Nueva cultura del agua" Francisco Javier Martínez i la seva companya Pipe i alguns socis del club de kayak Pagaia del Cap de Creus, el més actiu de Catalunya.
El punt de trobada va ser la població de Garcia a la Ribera d´Ebre i des d´allí al llarg de gairebé sis hores de paleig vam arribar a Benifallet. Vam passar per les dues Mores, abans d´arribar vam travessar diversos braços que forma el riu i que sense els coneixedors de la zona (Blauet i Talos) segur que no haguéssim trobat. Vam enfilar cap a Miravet passant pel pas que forma l´illa del Galatxo. A Miravet vam parar a descansar i a recuperar forces amb un traguinyol de vi de la zona. Van passar amb les piragües pel molí àrab, per l´illa Cateura i finalment l´embarcador de Benifallet, punt i final d´una jornada esplèndida.
Al llarg del recorregut el vent va posar la nota que li donava un xic més d´esportivitat al trajecte. Qui va voler va poder provar la seva força i qui no es mantenia dessota el bosc de ribera a aixopluc de les ràfegues.


Aquí teniu les fotos que vaig fer del descens.
Alguns dels companys del fòrum també han penjat les seves fotos i/o els seus blogs i n´he fet un petit recull. Són fotos i punts de vista d´un mateix indret però sota la dioptria de cadascú.
No deixa de ser curiós.

El blog d´en Fran, Maresme
Les fotos d´en Zenitram
Les fotos de la Carme Adell
El blog d´en Josep M de pagaia
El blog de l´Eudald de pagaia

Les fotos d´en Jijar
El vídeo d´en Jujo

Amèrica

Amèrica és el poble del costat,

qualsevol poble petit de Catalunya:

xiquets tiren pedrades als gitanos,

la gent fa mala cara als forasters,

els negres són...són negres,

els pobres s’hi fan rics,

els joves fan fortuna

i a l’aire de les últimes casetes

comença el paradís

que val per tots.

Allà hi pots estar sol i en companyia,

pots fer cremar pebrots i l’albergínia,

canten els grills,

les races van mesclant-se,

s’hi pot plorar,

puc posar-te els mitjons,

recollirem, recollirem, recollirem

i els pobles es barregen per amor.

De nit al bar individus estranys

vinguts d’enlloc, que no saben on són,

marquen la llei del món que ara s’inventa,

americans de Santander, de Barna

i els catalans, els siouxs i els de Mèxic

posseiran una altra forma de petroli

que encara no té nom ni en tindrà mai

per molt que tu, pastora, em neguis

la gasolina santa.

Amèrica és el poble del costat

a Granollers, l’Ametlla, les Borges Blanques,

a Mataró, a Morella, a Cadaqués

i a Montuïri menjant xocolata.

(E:Cassases)

Cal Paraire

Cal Paraire (2007)

Cal Paraire (1946)

El veïnat de Cal Paraire es un d´aquests indrets màgics del Montnegre. Lloc de pas obligat per a muntanyencs a la recerca de les obagues de la serra i talaia imponent de la nostra i de les comarques veïnes. En un dia clar es pot observar fins hi tot el Pirineu.
Cal Pararie es un d´aquests llocs que ha guanyat amb els anys. Gairebé condemnat a l´abandó i a les runes els 80 i rejovenit i ocupat plenament, ara gràcies, en bona part, als anomenats neo-rurals. Avui, és l´únic veïnat de muntanya que resta habitat a la serra del Montnegre. Valmanya, Hortsavinyà, Olzinelles, Sant Martí,.. o bé han estat abandonats o bé han perdut l´identitat pròpia de veïnat que encara conserva Cal Paraire.
A cavall entre tres termes (Vallgorguina, Sant Celoni i Sant Iscle) els massos i les feixes de l´indret resten plenes de vida. El pas dels anys i el canvi en el paisatge s´observa al comparar les fotografia del 1946 amb la del 2007. Als anys 40, el botànic Pere Montserrat ens mostra un nucli rodejat de feixes de raïm, oliveres i cereals especialment. Més recentment (2007) es veu que els correus han estat fagocitats pel bosc i que l´alzinar arriba fins a tocar les eres dels massos.
El veinat es troba entre el majestuós turó d´en Vives (cim culminant maresmenc de 767 m) que li acarona els embats que arriben de nord enllà i la màgia del pla dels Forcs, indret de bruixes i cerimònies paganes que es troba els seus peus.

PERÍCIA

Dedicada a la soferta i a voltes oblidada guitarra i als desafi (N) aments que faig amb ella:

Essent així com són
les mans
tan vastes i complicades
tan plenes de carpis i metacarpis
i dits

essent els dits tan llargs
i extensos
tan plens de falanges i falangetes
-ínes, ròtules i articulacions
tan plens de músculs
minúsculs
ungles, nervis i tendons

i essent la guitarra com és
tan plena de cordes
ponts, clavilles
trastos, secrets i subdivisions

com podria mai arribar a tocar-la
sense cometre equivocacions?

(P.Riba)

FUM 2008

Integral Cap de Creus

De totes les sortides que es poden fer per la costa catalana amb kayak de mar, la travessa integral al cap de creus (de Roses a Llança o a l´inrevés) és la més espectacular. Els assentaments són escassos, les vies de comunicació precàries, en definitiva, la natura amb majúscules.El kayak de mar es el mitjà ideal per a conèixer el cap de creus, el palista, gairebé en contacte amb l´aigua té un punt de vista que no es pot aconseguir de cap altre manera, a més el silenci i la solitud de l´indret s´assossien clarament amb la fràgil i a l´hora gràcil embarcació.
El Cap de Creus és un Parc natural marítimo-terrestre cosa que fa que les activitats al medi natural estiguin regulades. L´acampada està prohibida, us recomano de fer la travessa en petit grup (dues o tres persones) i plantar les tendes en el moment de fer-se fosc per evitar els guardes. El Cap de Creus, es el lloc on neixen els Pirineus i comencen a agafar alçada per formar la majestuosa serralada . La singularitat de l´indert amb una costa abrupta amb nombrosos penya-segats i caletes amagades i arrecerades. Tota la potència de la Terra es possible d´observar en la metamorfosi que experiment les roques en aquest espai. La flora i la fauna no es queden al marge de tot plegat i el resultat es una explosió de vida.
Les condicions atmosfèriques, amb l´omnipresent tramuntana, són un al•licient afegit a les sortides. Hem de ser conscients que la “mare tramunta” ens pot frustrar l´expedició o bé fer-la variar ostensiblement. Cal ser curós amb la força dels temporals i s´aconsella seguir les prediccions de la méteo abans de prendre camí. A grans trets en aquesta regió podem distingir dues mars, la mar d´amunt ( de la mateixa punta i cap al nord) exposada plenament a la tramuntana i la mar d´avall (des de la punta i cap al sud) a recer del vent de nord però exposada a les garbinades.
La travessa es pot fer tranquil•lament en dos o tres dies, els més agosarats segur que la poden fer en una sola jornada, això sí sense poder gaudir de la majestuositat del territori i emprant moltes hores de paleig.
He decidit separar la sortida en quatre etapes, el criteri per a fer-les només ha estat per fer evident el punt de sortida i arribada.

Etapa 1:De Roses a Cadaqués (Roses/ Platges de Canyelles/ Punta Falconera / Motjoi / Jòncols / Punta de Sa figuera / Punta Prima / Cala Nans / Cadaqués).

norfeu

gat de norfeu

joncols

punta de Sa Figuera

Etapa 2: De Cadaqués a la puntga del Cap de Creus ( Cadaqués / S´Arenella / Port Lligat / Cala Guillola / Cala Bona / Cala Jugadors / Cala Pedrosa / La cova de l´infern / Punta del Cap de Creus.

illa de port lligat

campament

cala jugadora

Etapa 3: Del Cap de Creus al Port de la Selva (Cap de Creus / S´Encalladora / Cala Culip / Pla de Tudela / Cala Portaló / El Golfet: Cala Prona, Cala Tavallera, Cala Talabre, La Galera / Cala Cativa / Cala Tamariua / El Port de la Selva.

cala culip

club med

s´aliga de tudela

cala prona

portaló

platja de tavallera

Etapa 4: Del Port de la Selva a Llançà (El port de la Selva / Port de la Vall / Punta de Sarnella / Cap de Bol / Cau del Llop / La Farella / Llançà

far de Sarnella