Em podeu continuar seguint a
divendres, 21 de desembre del 2012
diumenge, 22 de juliol del 2012
El millor lloc del món
Els que coneixen Palamós i la Fosca ho saben prou bé. N´hi ha prou d´agafar el camí de ronda que voreja la pineda d´en Gori, baixa a les barraques de s´Alguer, s´enfila un altre cop entre atzavares per les tanques del mas Juny i trepitja la sorra de Castell, just davant dels joncs de la vella riera, que només trenca la sorra en dies de temporal gros. Després, el poblat ibèric, la Foradada i les mimoses i els pins que es retorcen increïblement damunt les roques camí de Canyers i de cala Estreta.
Aquest sí, aquest és el millor lloc del món.
Rafel Nadal
Quan érem feliços
diumenge, 13 de maig del 2012
Arriben les barquetes!!!
Com els darrers anys, i ja va sent tradició, les barquetes (Velella velella) arriben puntuals a la seva cita primaveral. L´hivern remou, és qüestió de temperatura i de densitat, i a la primavera, ai làs!, arriba l´explosió dels gelatinosos: sàlpids, taliàcis, ctenòfors, cnidaris, i com no, les barquetes de Sant Pere.
La primera platja d´Arenys semblava talment tenyida d´un blau intens.
La primera platja d´Arenys semblava talment tenyida d´un blau intens.
dimecres, 11 d’abril del 2012
Ni oblit ni perdó
Venia al diari,
havien assassinat
a un jove molí jove,
només per ser el que era
Ombres sense ombra
l’havien sobtat
mal dia va nàixer
allò que el va matar.
Tu veuràs que hi ha gent
que t’estima,
per no haver abdicat
ni un moment.
Tindràs un lloc entre
els lluitadors,
i amb tu tindrem
màxim poder.
No sols sota banderes
et recordarem,
també al treball,
a classe i a la festa.
El darrer somriure
durem sempre al cor,
la darrera ferida
ens restarà a les mans.
Quan lluitem lluitaràs
amb nosaltres,
junts veurem la nostra
llibertat.
No veurem mai més
el teu cos,
però el vent portarà
el teu alè.
Venia al diari,
havien assassinat
a un jove, molt jove,
per voler llibertat.
havien assassinat
a un jove molí jove,
només per ser el que era
Ombres sense ombra
l’havien sobtat
mal dia va nàixer
allò que el va matar.
Tu veuràs que hi ha gent
que t’estima,
per no haver abdicat
ni un moment.
Tindràs un lloc entre
els lluitadors,
i amb tu tindrem
màxim poder.
No sols sota banderes
et recordarem,
també al treball,
a classe i a la festa.
El darrer somriure
durem sempre al cor,
la darrera ferida
ens restarà a les mans.
Quan lluitem lluitaràs
amb nosaltres,
junts veurem la nostra
llibertat.
No veurem mai més
el teu cos,
però el vent portarà
el teu alè.
Venia al diari,
havien assassinat
a un jove, molt jove,
per voler llibertat.
diumenge, 25 de març del 2012
Tinc una bèstia dintre meu
Quan la xurma em ve a buscar
amb teies, forques i garrots,
vaig al bosc i sóc boscà
i a les viles sóc vilà
però sóc sempre perillós.
Tinc una bèstia a dintre meu
i jo la deixo anar a passeig
a cavall, en cotxe o a peu
prop del Pirineu
mirant de fer mal.
Tinc una bèstia a dintre meu
que malda i lluita per sortir;
tinc una bèstia a dintre meu
i ho juro per Déu:
no hi ha lleis per a mi.
Lladres i serenos, peus de porc;
tristes serenates vora el foc.
L'ànima em fa figa i vinc boig,
fugen les pubilles i jo, a l'aplec, faig el boc.
Si hi ha un conflicte i vols guanyar,
l'altre bàndol has de destruir;
noi, no siguis cagamiques
que has de ser menys pacifista
que no ho és ton enemic.
Tinc una bèstia a dintre meu,
les venes plenes de verí;
m'escriu les lletres i els acords
i és tan sols per això
que sóc cantautor.
Tinc una bèstia a dintre meu
que malda i lluita per sortir;
tinc una bèstia a dintre meu
i ho juro per Déu:
no hi ha lleis per a mi.
amb teies, forques i garrots,
vaig al bosc i sóc boscà
i a les viles sóc vilà
però sóc sempre perillós.
Tinc una bèstia a dintre meu
i jo la deixo anar a passeig
a cavall, en cotxe o a peu
prop del Pirineu
mirant de fer mal.
Tinc una bèstia a dintre meu
que malda i lluita per sortir;
tinc una bèstia a dintre meu
i ho juro per Déu:
no hi ha lleis per a mi.
Lladres i serenos, peus de porc;
tristes serenates vora el foc.
L'ànima em fa figa i vinc boig,
fugen les pubilles i jo, a l'aplec, faig el boc.
Si hi ha un conflicte i vols guanyar,
l'altre bàndol has de destruir;
noi, no siguis cagamiques
que has de ser menys pacifista
que no ho és ton enemic.
Tinc una bèstia a dintre meu,
les venes plenes de verí;
m'escriu les lletres i els acords
i és tan sols per això
que sóc cantautor.
Tinc una bèstia a dintre meu
que malda i lluita per sortir;
tinc una bèstia a dintre meu
i ho juro per Déu:
no hi ha lleis per a mi.
(l´astre intercomarcal)
dimecres, 21 de març del 2012
Demà m´hi poso a...
Doncs sí, demà m´hi poso, tinc aquest bloc una mica abandonat però això jo ho arreglo demà.
Demà… ai demà… sí sí demà…
el que faré demà... ¡ui el que faré demà!…sí…
un munt de coses que faré demà … tic tac...
demà…demà ho faré tot!.. demà…
demà ho acabaré tot!…sí…
acabaré tot el que no he acabat..
demà m'ho menjo tot...
demà li dic que no , que sí que
li dic que no, o que sí,
però demà li dic, demà ho faig...
li dic demà ho faig demà ho deixo,
ui no facis ni pensar que faré demà!
demà m'hi poso i demà acabo
Ho hauria de fer demà podent-ho fer demà
s'ha de fer demà
demà ho deixo, demà ho agafo
demà ho torno, ells m'ho tornen,
ho tornem tot demà
perquè demà serà un gran demà no com avui
demà serà demà i demà serà bestial, serà la òstia
demà serà genial, com han de ser tots els demàs
demà tothom em dirà: ala! quin de demà!
dissabte, 31 de desembre del 2011
A veses tengo malos pensamientos
Eh!, Us pensaveu que ja no m´en recordava dels dos fills de puta.
Bon any a tot el món menys a ells dos ( i a la seves families)
Bon any a tot el món menys a ells dos ( i a la seves families)
dijous, 8 de desembre del 2011
En Sergi
"per cada inici hi ha una raó"
Personalment no el conec, es més, m´en assebnto de la seva aventura gairebé quan està apunt de finalitzar-la. Així, sense fer remor, pasant de puntetes per davant dels nostres nassos.L´onze de juny, en Sergi surt d´Argelers de la marenda per a fer una travessa en kayak per la costa brava i el litoral català. En Sergi es un confès enamorat de la Costa Brava i aquesta travessa en vol ser un homenatge.
En Sergi no és cap kayakista expert per afrontar aquesta singladura en solitari, porta un equipament bàsic, lluny dels luxosos kayaks, dels trajes secs i d´altres complements carísssims amb els que els kayakistes es farceixen. Si m´ho permeteu, va equipat "made in dectahlon". El kayak del Sergi no es un Nigel Denis, ni un Valley, ni un PH, es més, no es ni de fibra de carboni ni de tant sols de fibre de vidre. En Sergi porta una kayak de polietilè, allò que qualsevol empresa de lloguer ens donaria si acreditem uns mínims coneixements (saber nedar?)
D´experiència en té molt poca, no té ni títols, ni cursos tècnics d´aquells que serveixen per penjar el diploma al despatx i fardar ensenayant el carnet. No té cap mena de preparació tècnica ni mai havia fet un viatge en solitari. Tampoc es de cap club de piragüísme ni compta amb cap suport en terra ni cap sponsor.
Poc a poc creua l´Ebre, es troba davant les costes de Castelló. No és fins arribar a Alacant que la premsa local s´en fa ressò. En aquest punt, en Sergi pensa en arribar fins a l´Atlàntic i sense adonar-se comença a remontar la costa de Portugal. Vol portar-li uns pensaments a la seva germana que viu a Donosti. En aquest país, el forum de kayak de mar per internet començen a treure fum al puiblicar noticies de nostre heroi i l´efecte s´encomana al fòrum gallec i a l´espanyol. A partir d´aquest moment els kayakistes del cantàbric comencen a contactar amb en Sergi li li donen suport.
En Sergi va arribar ahir 8 de desembre a la platja de la Concha de Donosti, dos dies abans li escriu finalment la carta a la seva germana.
Sergi, aquí va un petó per a tú ;)
dimecres, 23 de novembre del 2011
Montnegre (més)
Montnegre espès de tot el que t’hi he vist!
Els boscos creixen sense sembra ni conreu,
sense aclarides de fa qui sap els anys,
redaurats cada tarda amb un llambre.
Quantes passes he de fer, quantes,
per no sentir-me la veu!
(Perajaume)
dimarts, 15 de novembre del 2011
Records de rem (temporada11)
Records de la temporada 2011 de llagut català. Rem Arenys Campió de Lliga i campió de Catalunya.
dimarts, 25 d’octubre del 2011
Hem fet el cim!!! (comarcal)
 |
| Hem fet el cim!!! |
Feia temps que tenia la juguesca amb
l´Àngel de trobar el punt més alt de la comarca, el Turó d´en Vives a la
serra del Montnegre.
D´entrada jo sempre havia cregut que el punt més elevat era el Turó Gros i per això en aquest indret s´hi va instal.lar "la telefonista", majestuosa talaia de guaita que presideix la serralada. Avui, amb modernes medicions més precisses, sembla que el turó d´en Vives guanya per uns centímetres al Turó Gros i a més, aquest per uns pocs metres, es troba al Vallès Oriental.
Havia passat multitud de vegades pel petit corriol que mena fins dalt el cim però la densa vegetació que ocupa la part alta del Montnegre sempre m´havia frustrat els intents. Tenia clar cap a la zona on havia d´anar però mai havia aconseguit arribar fins a dalt.
Ara fa uns dies passant per les obagues del Montnegre ens vam aturar en un petiit pla amb uns freixes extraordinàris. Aquesta troballa, la localització d´aquest pla a "l´alpina" i les darreres indicacions de l´Àngel van ser determinanats.
Així doncs aprofitant una sortida matinera en bicicleta vam recorrer la carena fins arribar al corriol i d´aquí a dalt del punt més elevat de la comarca. Signatures de rigor en el llibre de visites i un nou repte cap a l´Ângel, es tracta de trobar la Font de Llora, molt propera a aquest indre i avui totalment perduda entre la vegetació.
dimarts, 11 d’octubre del 2011
Foto-Kayak
He presentat el concurs foto-kayak aquetes tres fotografies. Se que amb la meva modesta càmera compacta poc tinc a fer amb tots aquells que fotografien en reflex. La qüestió és participar i difondre el caiac de mar arreu.
Ens veiem en el mar
far
proa
a puntdilluns, 26 de setembre del 2011
Cala Trons
El terme de Lloret té racons màgics, un d´ells la caleta d´en Trons. Avui amb un sorral molt minso degut a que la propietat de terreny s´ha apropiat de la riereta que hi menava sediments i farcia la platja.
Que n´es punta molt sortida
que depura decidia
del llevant els cops més bons,
defensant eixa platgeta
tant bonica i petiteta
que es sa caleta d´en Trons
Una cala, molt senyora,
on t´hi trobes bé a tothora
embaumada per olors fins,
que et porten les ginesteres
que creixen per ses voreres
i també milers de pins
(Sebastià Gallart i Ribot)
que depura decidia
del llevant els cops més bons,
defensant eixa platgeta
tant bonica i petiteta
que es sa caleta d´en Trons
Una cala, molt senyora,
on t´hi trobes bé a tothora
embaumada per olors fins,
que et porten les ginesteres
que creixen per ses voreres
i també milers de pins
(Sebastià Gallart i Ribot)
dilluns, 19 de setembre del 2011
Cambrils: Final de trajecte
els campions de CatalunyaAquest cap de setmana a Cambrils acabem la temporada de rem. Després d´una lliga perfecta defensant la primera posició des de la primera jornada, la cirereta del pastís seria el doblet: lliga i campionat de Catalunya. La gesta es possible però els nostres principals contrincants (Baix a mar, Vent d´estrop , Natació,...) ens ho posarien difícil. Ara, amb una competició de dos dies voldrien aconseguir un primer lloc i cloure la temporada amb èxit.
El tret de sortida del campionat va ser la reunió de delegats on es fa el sorteig de les diverses mànegues. Aquesta vegada havíem tingut sort. A la primera eliminatòria competíem amb Amposta, Betulo i Pescadors. Només aquests darrers, si tenien bon dia, ens ho podien posar difícil.
A les dues en punt ja estàvem a l´aigua. El primer es classificava directament per la final, la resta hauria d´anar a les repesques de la tarda. Sortíem com a favorits i els pronòstics es van complir, vam fer una molt bona regata i després de la primera ciavoga cap dels nostres rivals va tenir opció d´atrapar-nos. A l´altre eliminatòria de la categoria, els amfitrions es van imposar amb un temps que ens va deixar clar que guanyar el campionat seria complicat.
Acabades les repesques la final va quedar composta per: Baix a mar, Vent d´estrop, Rem Arenys i un sorprenent Pescadors que va deixar a fora al Natació.
Les previsions per a diumenge eren de fort mestral (20 nusos). Afortunadament, el mestral a Cambrils bufa des de Terra i no aixeca onada arran de platja, sinó amb la ventada que s´esperava, no s´hagués pogut celebrar la competició. Les previsions es van complir i a les 10 del matí, mentre fèiem l´escalfament el mestral ja havia entrat amb tota la seva força. Palejar amb aquell vent va ser màgic, els esquitxos ens deixaren xops i la combinació vent i aigua van fer un entrenament molt mariner. Sempre hem reivindicat el llagut com a una embarcació de mar i ara teníem oportunitat de demostrar-ho.
Amb aquella força el carrer de fora era el pitjor, en aquest cas va correspondre a Torredembarra, mentre que el millor era el que es trobava més a terra que va tocar als Pescadors de Lloret. Nosaltres i Cambrils, els principals favorits, ens repartíem el centre del camp. La sortida havia de ser acústica i mentre esperàvem els só de la botzina, l´estàrter va baixar la bandera, aquest fet ens va agafar per sorpresa a tots que vam sortir malament. El primer llarg va ser molt igualat entre els quatre, en sortir de ciavoga es començava a veure que la regata seria cosa de dos: Vent d´estrop i nosaltres. Els dos llargs següents van ser un frec a frec entre els dos equips. En sortir de la darrera ciavoga, prenem un cert avantatge que durant el darrer llarg anem consolidant. Cada vegada faltava menys, el timoner ens indica les 20 darreres vogades a l´hora que va cridant completament foll; Sou els millors, sou els millors!!. Entrem a la línia d´arribada enmig d´un èxtasis col.lectiu. Ho havíem fet, ja érem els campions de Catalunya.
els temps de la final
El tret de sortida del campionat va ser la reunió de delegats on es fa el sorteig de les diverses mànegues. Aquesta vegada havíem tingut sort. A la primera eliminatòria competíem amb Amposta, Betulo i Pescadors. Només aquests darrers, si tenien bon dia, ens ho podien posar difícil.
A les dues en punt ja estàvem a l´aigua. El primer es classificava directament per la final, la resta hauria d´anar a les repesques de la tarda. Sortíem com a favorits i els pronòstics es van complir, vam fer una molt bona regata i després de la primera ciavoga cap dels nostres rivals va tenir opció d´atrapar-nos. A l´altre eliminatòria de la categoria, els amfitrions es van imposar amb un temps que ens va deixar clar que guanyar el campionat seria complicat.
Acabades les repesques la final va quedar composta per: Baix a mar, Vent d´estrop, Rem Arenys i un sorprenent Pescadors que va deixar a fora al Natació.
Les previsions per a diumenge eren de fort mestral (20 nusos). Afortunadament, el mestral a Cambrils bufa des de Terra i no aixeca onada arran de platja, sinó amb la ventada que s´esperava, no s´hagués pogut celebrar la competició. Les previsions es van complir i a les 10 del matí, mentre fèiem l´escalfament el mestral ja havia entrat amb tota la seva força. Palejar amb aquell vent va ser màgic, els esquitxos ens deixaren xops i la combinació vent i aigua van fer un entrenament molt mariner. Sempre hem reivindicat el llagut com a una embarcació de mar i ara teníem oportunitat de demostrar-ho.
Amb aquella força el carrer de fora era el pitjor, en aquest cas va correspondre a Torredembarra, mentre que el millor era el que es trobava més a terra que va tocar als Pescadors de Lloret. Nosaltres i Cambrils, els principals favorits, ens repartíem el centre del camp. La sortida havia de ser acústica i mentre esperàvem els só de la botzina, l´estàrter va baixar la bandera, aquest fet ens va agafar per sorpresa a tots que vam sortir malament. El primer llarg va ser molt igualat entre els quatre, en sortir de ciavoga es començava a veure que la regata seria cosa de dos: Vent d´estrop i nosaltres. Els dos llargs següents van ser un frec a frec entre els dos equips. En sortir de la darrera ciavoga, prenem un cert avantatge que durant el darrer llarg anem consolidant. Cada vegada faltava menys, el timoner ens indica les 20 darreres vogades a l´hora que va cridant completament foll; Sou els millors, sou els millors!!. Entrem a la línia d´arribada enmig d´un èxtasis col.lectiu. Ho havíem fet, ja érem els campions de Catalunya.
els temps de la finaldijous, 15 de setembre del 2011
Bon viatge, Ia
Ahir ens va deixar Ia Clua. Un referent de rock catala dels inicis dels setanta. Ia va formar part de molts projectes de molts dels músics del progressisme. La seva col.laboració amb Jordi Batiste amb el duet Ia i Batiste es pot-ser el més conegut. Els seus dos grans treballs: un gran dia i chichonera´s cat formen part del meu particular cançoner galàctic.
Ara que volien rememorar els 50 anys del grup, el Batiste s´ha quedat sense l´Ia.
Brindo per tú, Ia, amb Sifons de Martorell,... S. L.
dilluns, 12 de setembre del 2011
Vinyes verdes?
Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau cap al tard...
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!
Doncs, no
Plourà. L´àvia Muntala
desa el sol a l´armari
del mal temps, entre puntes
de mantellina fetes
per ditets de Sinera.
Algun ocell voldria
penetrar les difícils
presons de llum. Contemplo
serens xiprers a l´ample
jardí del meu silenci.
Passen dofins pels límits
d´aquesta mar antiga
desa el sol a l´armari
del mal temps, entre puntes
de mantellina fetes
per ditets de Sinera.
Algun ocell voldria
penetrar les difícils
presons de llum. Contemplo
serens xiprers a l´ample
jardí del meu silenci.
Passen dofins pels límits
d´aquesta mar antiga
CEMENTIRI DE SINERA VIII
dissabte, 10 de setembre del 2011
dissabte, 3 de setembre del 2011
Lloret: Darrera parada
Tripulació de LLoret: (a dalt) Albert, Jaume, Josep,Jordi C, Joan, Quim (asseguts) Marc, Jordi R, Manel
La regata de Lloret (4/09) s´ha convertit després de l´anulació de la de Roses en la darrera de la 9a lliga Catalana de llagut. A priori ho teniem tot a favor per a ser campions. Calia però, vogar i no perdre els tres punts de avantatge que tenim respecte el segon classificat (vent d´estrop de Cambrils). Tan sols calia fer una bona crono, sense errors, que ens permetés entrar en la final A.
Teniem el handicap (suposso que igual que els altres clubs) que durant el mes d´agost, ara un, ara un altre, anavem de vacances amb les nostres families. La tripulació la teniem per a Lloret però al llarg de tot el mes no vam poder fer cap entrenament tot l´equip junt. Es una bojeria el calendari que s´ens imposa any si any també per part de la FCR, si volen convertir el llagut en un esport de costellada, ho estant aconseguint.
Puntuals a Sa Caleta, per tenir temps de descarregar i de fer un bon escalfament i amb els nervis lògics per ser conscients de que el que podiem fer era històric car feia més de 10 any que ho estavem perseguint. Quan mantens un mateix equip al llarg de molts anys, tard o d´hora s´obtenen resultats i això era el que estavem a punt de fer.
Cambrils, el nostre principal rival, venia amb un equip molt rejovenit que res tenia a veure amb el que va començar la lliga, a l´igual que el Natació Badalona. Els primers intentarien fer-ho bé i esperar la nostra errada, els badalonins, volien anar marcant terreny de cara al campionat de catalunya.
Vam sortir tercers i molt concentrats de la crono per darrera de Cambrils i Badalona. Vam vogar amb la màxima potència. Els dos llargs, a causa del poc entrenament que duiem, s´ens van fer llarguissims, la ciavoga, on podiem perdre-ho tot, la vam fer molt correcta, només calia retornar a la línia de arriba.
La sensació un cop acabada la primera prova era que malgrat estar esgotats, res feia pensar que no poguessim accedir a la final A. Els resultats ho corroboren i segona posició per a nosaltres per darrera d´un inesperat Torredembarra. Ja ho haviem fet!!!!! Només calia disfrurat de la darrera final A de la temporada i fer-ho el màxim de bé.
La regata, evidentment, va ser la més tranquila de totes, vam sortir molt bé i al llarg des 4 llargs vam anar marcant el territori. Dominavem la regata però teniem a tocar Cambrils i Badalona. Les tres ciavogues les vam fer perfectes i finalment vam arrodonir la jornada amb una nova primera posició.
Al final, es clar, celebració amb confetti i cava com uns autèntics campions.
Classificació final lliga LLagut
Amb aquest resultat a Lloret vam deixar clar que no en tenim prou amb la primera posició en la lliga, que aquest any voliem el "doblet". Tornar a guanyar al Campionat de Catalunya (17-18/09) serà complicat però ho intentarem.
Cambrils, que juga a casa, Badalona, que cada cop el tenim més a prop, Torredembarra, que sempre són una sorpressa i Pescadors que es voldran refer amb un bon resultat, segur que ens ho possen dificil.
Puntuals a Sa Caleta, per tenir temps de descarregar i de fer un bon escalfament i amb els nervis lògics per ser conscients de que el que podiem fer era històric car feia més de 10 any que ho estavem perseguint. Quan mantens un mateix equip al llarg de molts anys, tard o d´hora s´obtenen resultats i això era el que estavem a punt de fer.
Cambrils, el nostre principal rival, venia amb un equip molt rejovenit que res tenia a veure amb el que va començar la lliga, a l´igual que el Natació Badalona. Els primers intentarien fer-ho bé i esperar la nostra errada, els badalonins, volien anar marcant terreny de cara al campionat de catalunya.
Vam sortir tercers i molt concentrats de la crono per darrera de Cambrils i Badalona. Vam vogar amb la màxima potència. Els dos llargs, a causa del poc entrenament que duiem, s´ens van fer llarguissims, la ciavoga, on podiem perdre-ho tot, la vam fer molt correcta, només calia retornar a la línia de arriba.
La sensació un cop acabada la primera prova era que malgrat estar esgotats, res feia pensar que no poguessim accedir a la final A. Els resultats ho corroboren i segona posició per a nosaltres per darrera d´un inesperat Torredembarra. Ja ho haviem fet!!!!! Només calia disfrurat de la darrera final A de la temporada i fer-ho el màxim de bé.
La regata, evidentment, va ser la més tranquila de totes, vam sortir molt bé i al llarg des 4 llargs vam anar marcant el territori. Dominavem la regata però teniem a tocar Cambrils i Badalona. Les tres ciavogues les vam fer perfectes i finalment vam arrodonir la jornada amb una nova primera posició.
Al final, es clar, celebració amb confetti i cava com uns autèntics campions.
Classificació final lliga LLagut
Amb aquest resultat a Lloret vam deixar clar que no en tenim prou amb la primera posició en la lliga, que aquest any voliem el "doblet". Tornar a guanyar al Campionat de Catalunya (17-18/09) serà complicat però ho intentarem.
Cambrils, que juga a casa, Badalona, que cada cop el tenim més a prop, Torredembarra, que sempre són una sorpressa i Pescadors que es voldran refer amb un bon resultat, segur que ens ho possen dificil.
dimarts, 23 d’agost del 2011
Britany kayak Festival
Un cop a casa, i amb els pòsits ja ben sedimentats, es el moment de fer valoració del Festival de Kayak a la Bretanya.
D´entrada, el meu bateig en una zona de marees i fortes corrents i en segon lloc el fet de que l´Stella també en volgués prendre part.
Primer, un xic espantats, haviem de demostrar a la SNSM que els kayakistes que participavem a la trobada erem responsables i coneixiem totes les tècniques de rescat i remolcatge. Més tard en Philipp ens parla dels paranys que s´ens poden presentar: fortes onades fruit de la meterorologia, corrents de marea brutals (de fins a 13 nusos), brises marines i molta provabilitat de tenir boires molt espeses.
Poc a poc al costat dels experts de la zona: Veronique, Guy, Jean Pierre, Gilles, Stephan,... ens vam anar trobant cada vegada millor en el medi i dia sí, dia també participavem en les sortides programades
La valoració final del tot excel.lent, moltes noves coneixences, una gran acollida i l´Stella molt per sobre de les meves millors espectatives. Tots dos vam gaudir del paisatge i de la força del mar a sobre d´una embarcació tant fràgil, i alhora tant segura, com es un kayak de mar.
Pot-ser el fet de no poder haver anat a ile de Molene degut a les condicions adverses amb que ens haguessim trobat a la tornada es l´única espina que tinc clavada i a la vegada és una excusa per a poder tornar-hi. Jo m´hi apunto amb els ulls tancats.
D´entrada, el meu bateig en una zona de marees i fortes corrents i en segon lloc el fet de que l´Stella també en volgués prendre part.
Primer, un xic espantats, haviem de demostrar a la SNSM que els kayakistes que participavem a la trobada erem responsables i coneixiem totes les tècniques de rescat i remolcatge. Més tard en Philipp ens parla dels paranys que s´ens poden presentar: fortes onades fruit de la meterorologia, corrents de marea brutals (de fins a 13 nusos), brises marines i molta provabilitat de tenir boires molt espeses.
Poc a poc al costat dels experts de la zona: Veronique, Guy, Jean Pierre, Gilles, Stephan,... ens vam anar trobant cada vegada millor en el medi i dia sí, dia també participavem en les sortides programades
La valoració final del tot excel.lent, moltes noves coneixences, una gran acollida i l´Stella molt per sobre de les meves millors espectatives. Tots dos vam gaudir del paisatge i de la força del mar a sobre d´una embarcació tant fràgil, i alhora tant segura, com es un kayak de mar.
Pot-ser el fet de no poder haver anat a ile de Molene degut a les condicions adverses amb que ens haguessim trobat a la tornada es l´única espina que tinc clavada i a la vegada és una excusa per a poder tornar-hi. Jo m´hi apunto amb els ulls tancats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
