divendres, 10 de desembre del 2010

jo també sóc somiatruites

Albert i Pascal, els somiatruites

Acabo d´arribar del Lliure i com el Pla i la resta del somiatruites em costa agafar el son. A aquestes hores de la nit de descans i somni es converteixen en espais de reflexió, pensament i paranoia.
Es doncs hora de fer aquesta entrada a l´illa.

Somiatruites es del tot recomenable, en ell es repassa alguns dels himnes de l´Albert des dels seus inicis, tots per això, passats pel sedàs del Pascal i la resta de components de la "Petita Orquestra Somiatruites".
Feia anys que no escoltava el cuarto dels trastos (Aquí s´acaba el que es donava 1990) o la nana de l´Antonio (Ho sento molt 1989) que amb les joguines del Pascal, l´Ivan, en Jordi i en David sonen d´allò més bé. També es curiós el fet d´escoltar les lletres que ha compós l´Albert per alguna de les peces del Pascal.
Per acabar d´amanir l´espectacle hi intervé el DJ Crepusculo, les siameses superglue i d´altres titelles creades pel Martí Doy que li dona format arenyec a l´obra i que són manipulades pels Farrés Brothes que també fan els cors.
L´Albert i el Pascal tambe es van atrevir amb peces més recents Ciego (La diferencia 2008) o el Cecilio (Cançons d´amor i droga 2003) i es clar, nanes com Somiatruites, Demà o Pipí (Anem al llit 2002).
L´estreno més sonat de la nit va ser la gamberra "Antònia Font". I es que com diu l´Albert "es va follar a Antonia Font en un vol Barcelona /Palma".
La versió a ritme d´ska de Psicotic music hall (psicotic misic hall 2002) acompanyat ballant pel Jordi Busquets i l´Ivan Telefúnkez o Love too soon que en el seu dia va cantar PJ Harvey (Argot du bruit 1998, potser un dels millors treballs de Pascal) van ser alguns dels moments algids de la nit.



Bona nit als que dormiu.