Diguem sí

A vegades em sento cansat de dir sempre que no i d´anar a la contra. Aquest món m´ho fa molt dificil. Sempre, però hi ha algunes coses a les que sempre es pot dir sí.

A la monarquia republicana,
sí, sí, sí.
I aquell petó que és punyalada,
sí, sí, sí.
Tots som persones tots som gent,
sí, sí, sí.
Per tant iguals de diferent,
sí, sí, sí.
Queden tants móns per descobrir,
sí, sí, sí.
El ying i el yang que tots tenim
sí, sí, sí.

A tot allò que en diem art.
Al carnet sense identitat.
A la tristor de l´alegria.
Vivint del cuento tot el dia.

A una anarquia jerarquitzada,
sí, sí, sí.
Com un estel que tot ho abranda,
sí, sí, sí.
Al riure franc després del plor,
sí, sí, sí
Tots els sobrats cagats de por
sí, sí, sí.
Aquest silenci musical,
sí, sí, sí.
I al bé de déu que ens fa tant mal,
sí, sí, sí.

Tanta veritat, tanta mentida,
per viure sol fes companyia.

Tant prop d´allà tant lluny d´aquí.

Ara i aquí.

Diguem sempre que sí.
(Oriol Tramvia, el camí dels degotalls)