Arriben les barquetes!!!

Com els darrers anys, i ja va sent tradició, les barquetes (Velella velella) arriben puntuals a la seva cita primaveral. L´hivern remou, és qüestió de temperatura i de densitat,  i a la primavera, ai làs!, arriba l´explosió dels gelatinosos: sàlpids, taliàcis, ctenòfors, cnidaris, i com no, les barquetes de Sant Pere.
La primera platja d´Arenys semblava talment tenyida d´un blau intens.

Ni oblit ni perdó

Venia al diari,
havien assassinat
a un jove molí jove,
només per ser el que era

Ombres sense ombra
l’havien sobtat
mal dia va nàixer
allò que el va matar.

Tu veuràs que hi ha gent
que t’estima,
per no haver abdicat
ni un moment.

Tindràs un lloc entre
els lluitadors,
i amb tu tindrem
màxim poder.

No sols sota banderes
et recordarem,
també al treball,
a classe i a la festa.

El darrer somriure
durem sempre al cor,
la darrera ferida
ens restarà a les mans.

Quan lluitem lluitaràs
amb nosaltres,
junts veurem la nostra
llibertat.

No veurem mai més
el teu cos,
però el vent portarà
el teu alè.

Venia al diari,
havien assassinat
a un jove, molt jove,
per voler llibertat.

Tinc una bèstia dintre meu

Quan la xurma em ve a buscar
amb teies, forques i garrots,
vaig al bosc i sóc boscà
i a les viles sóc vilà
però sóc sempre perillós.

Tinc una bèstia a dintre meu
i jo la deixo anar a passeig
a cavall, en cotxe o a peu
prop del Pirineu
mirant de fer mal.
Tinc una bèstia a dintre meu
que malda i lluita per sortir;
tinc una bèstia a dintre meu
i ho juro per Déu:
no hi ha lleis per a mi.

Lladres i serenos, peus de porc;
tristes serenates vora el foc.
L'ànima em fa figa i vinc boig,
fugen les pubilles i jo, a l'aplec, faig el boc.

Si hi ha un conflicte i vols guanyar,
l'altre bàndol has de destruir;
noi, no siguis cagamiques
que has de ser menys pacifista
que no ho és ton enemic.

Tinc una bèstia a dintre meu,
les venes plenes de verí;
m'escriu les lletres i els acords
i és tan sols per això
que sóc cantautor.
Tinc una bèstia a dintre meu
que malda i lluita per sortir;
tinc una bèstia a dintre meu
i ho juro per Déu:
no hi ha lleis per a mi.

(l´astre intercomarcal)

Demà m´hi poso a...

Doncs sí, demà m´hi poso, tinc aquest bloc una mica abandonat però això jo ho arreglo demà.

Demà… ai demà… sí sí demà…
el que faré demà... ¡ui el que faré demà!…sí…
un munt de coses que faré demà … tic tac...
demà…demà ho faré tot!.. demà…
demà ho acabaré tot!…sí…
acabaré tot el que no he acabat..
demà m'ho menjo tot...
demà li dic que no , que sí que
li dic que no, o que sí,
però demà li dic, demà ho faig...
li dic demà ho faig demà ho deixo,
ui no facis ni pensar que faré demà!
demà m'hi poso i demà acabo
Ho hauria de fer demà podent-ho fer demà
s'ha de fer demà
demà ho deixo, demà ho agafo
demà ho torno, ells m'ho tornen,
ho tornem tot demà
perquè demà serà un gran demà no com avui
demà serà demà i demà serà bestial, serà la òstia
demà serà genial, com han de ser tots els demàs
demà tothom em dirà: ala! quin pedazo de demà!

A veses tengo malos pensamientos

Eh!, Us pensaveu que ja no m´en recordava dels dos fills de puta.



Bon any a tot el món menys a ells dos ( i a la seves families)

En Sergi

"per cada inici hi ha una raó"

Personalment no el conec, es més, m´en assebnto de la seva aventura gairebé quan està apunt de finalitzar-la. Així, sense fer remor, pasant de puntetes per davant dels nostres nassos.
L´onze de juny, en Sergi surt d´Argelers de la marenda per a fer una travessa en kayak per la costa brava i el litoral català. En Sergi es un confès enamorat de la Costa Brava i aquesta travessa en vol ser un homenatge.
En Sergi no és cap kayakista expert per afrontar aquesta singladura en solitari, porta un equipament bàsic, lluny dels luxosos kayaks, dels trajes secs i d´altres complements carísssims amb els que els kayakistes es farceixen. Si m´ho permeteu, va equipat "made in dectahlon". El kayak del Sergi no es un Nigel Denis, ni un Valley, ni un PH, es més, no es ni de fibra de carboni ni de tant sols de fibre de vidre. En Sergi porta una kayak de polietilè, allò que qualsevol empresa de lloguer ens donaria si acreditem uns mínims coneixements (saber nedar?)
D´experiència en té molt poca, no té ni títols, ni cursos tècnics d´aquells que serveixen per penjar el diploma al despatx i fardar ensenayant el carnet. No té cap mena de preparació tècnica ni mai havia fet un viatge en solitari. Tampoc es de cap club de piragüísme ni compta amb cap suport en terra ni cap sponsor.
Poc a poc creua l´Ebre, es troba davant les costes de Castelló. No és fins arribar a Alacant que la premsa local s´en fa ressò. En aquest punt, en Sergi pensa en arribar fins a l´Atlàntic i sense adonar-se comença a remontar la costa de Portugal. Vol portar-li uns pensaments a la seva germana que viu a Donosti. En aquest país, el forum de kayak de mar per internet començen a treure fum al puiblicar noticies de nostre heroi i l´efecte s´encomana al fòrum gallec i a l´espanyol. A partir d´aquest moment els kayakistes del cantàbric comencen a contactar amb en Sergi li li donen suport.
En Sergi va arribar ahir 8 de desembre a la platja de la Concha de Donosti, dos dies abans li escriu finalment la carta a la seva germana.
Sergi, aquí va un petó per a tú ;)

Montnegre (més)

Montnegre espès de tot el que t’hi he vist!
Els boscos creixen sense sembra ni conreu,
sense aclarides de fa qui sap els anys,
redaurats cada tarda amb un llambre.
Quantes passes he de fer, quantes,
per no sentir-me la veu!

(Perajaume)